La log¨ªstica que desperta despr¨¦s del malson

¡°Els aficionats parlen de t¨¤ctiques; els professionals estudien log¨ªstica¡±. Aquesta antiga frase del general estatunidenc Robert H. Barrow ressona com un gran escarn si ¨¦s veritat que R¨²ssia no est¨¤ assolint els seus objectius a Ucra?na a causa dels errors log¨ªstics.

Aix¨° mateix podria dir-se de la import¨¤ncia estrat¨¨gica de la log¨ªstica en el m¨®n civil. En primer lloc, perqu¨¨ ¨¦s el sector transversal per excel¡¤l¨¨ncia, el teixit conjuntiu del teixit empresarial: si comptem tan sols operadors i empreses de transport, representa el 5% del PIB espanyol, i si hi afegim els departaments log¨ªstics de les empreses, la seva contribuci¨® puja al doble.

I, malgrat aix¨°, ¨¦s el sector entre bastidors, el discret tramoista de la representaci¨®. ¡°Quan funciona a la perfecci¨®, ¨¦s pr¨¤cticament invisible per al consumidor final. D¡¯aix¨° es tracta: que tot sigui al seu lloc al seu temps¡±, explica Montse Zamarra, directora general per a Espanya i Portugal de Michelin Connected Fleet. Per¨° des de fa com a m¨ªnim dos anys, la seva pres¨¨ncia ha esdevingut expl¨ªcita, senyal de crisis encadenades.

Un dels grans aprenentatges de la pand¨¨mia ha estat la necessitat de produir m¨¦s a prop del consumidor o l¡¯usuari final

Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona

¡°Part¨ªem d¡¯una demanda acostumada a la immediatesa, a la informaci¨® detallada i fiable dels enviaments, per¨° el servei ha sofert un col¡¤lapse amb la pand¨¨mia, la tensi¨® en les cadenes de subministrament, l¡¯increment del cost del transport o els efectes de la guerra. Tot aix¨° fa ressortir-ne la rellev¨¤ncia com a sector cr¨ªtic. Els log¨ªstics hem fet un pas endavant en les decisions estrat¨¨giques de les empreses¡±, assenyala Aleix Escassi, conseller delegat de MVVO, especialista en intralog¨ªstica (equips, processos i moviments dins d¡¯una empresa).

Reindustrialitzaci¨® d¡¯Europa

Si unes crisis de tanta transcend¨¨ncia impliquen per definici¨® un abans i un despr¨¦s, com s¡¯anticipa la log¨ªstica d¡¯avui a l¡¯economia de dem¨¤? Escassi defensa que ser¨¤ decisiva la seva contribuci¨® a objectius estrat¨¨gics de pa¨ªs i de continent, per exemple la relocalitzaci¨® d¡¯empreses industrials ¡°per equilibrar la depend¨¨ncia de pa?sos-f¨¤brica com ara Xina o ?ndia mitjan?ant una log¨ªstica de proximitat amb centres productius a Europa¡±.

¡°Un dels grans aprenentatges de la pand¨¨mia ha estat la necessitat de produir m¨¦s a prop del consumidor o l¡¯usuari final¡±, afegeix Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. En aquest sentit, ¡°la log¨ªstica ha estat capa? de digitalitzar-se en un temps r¨¨cord, un assoliment molt valorat per la societat¡±, i lliga de manera natural amb la ind¨²stria 4.0 digitalitzada i automatitzada ¡°perqu¨¨ agilitza processos, abreuja temps, i pot ser clau en reptes com ara reduir els colls d¡¯ampolla en la cadena de subministrament¡±.

Escassi opina que aquest canvi de paradigma log¨ªstic, que ara assumeix el repte de contribuir a la sobirania energ¨¨tica europea, suposa diversificar prove?dors per tal d¡¯evitar desabastiments i promoure la intermodalitat en el transport de mercaderies i components. Per¨° sobretot exigeix una convicci¨® que es tradueixi en ¡°inversions sostingudes a llarg termini i un salt en la col¡¤laboraci¨® publicoprivada¡±.

No partim de zero. Al capdavant ja hi ha exemples d¡¯aquest tipus de col¡¤laboraci¨® i reconfiguraci¨® de la xarxa, com ara el que presentar¨¤ Extremadura en el Sal¨® Internacional de la Log¨ªstica (SIL 2022) de Barcelona. Segons Rafael Espa?a, conseller d¡¯Economia, Ci¨¨ncia i Agenda Digital de la Junta d¡¯Extremadura, ¡°en 2020 les exportacions extremenyes van ser les ¨²niques que van cr¨¦ixer a Espanya¡±, i aquesta internacionalitzaci¨® tindr¨¤ els seus fonaments en el model log¨ªstic a llarg termini compartit amb Portugal. Ser¨¤ intermodal, digital, i adoptar¨¤ una estructura de malla, refor?ar¨¤ l¡¯eix Port de Sines-Lisboa-Badajoz-Madrid, i en conseq¨¹¨¨ncia posar¨¤ en connexi¨® el Corredor Atl¨¤ntic amb l¡¯est i el sud de la pen¨ªnsula. Aix¨ª mateix, connectar¨¤ els sistemes administratius i de gesti¨® de tots dos pa?sos per tal de simplificar els tr¨¤mits duaners en una mena de finestreta ¨²nica.

Encara que d¡¯una manera brusca, les crisis ens ensenyen a ser m¨¦s eficients, a optimitzar i controlar els costos i buscar rendibilitat en un escenari tan complex

Montse Zamarra, directora general per a Espanya i Portugal de Michelin Connected Fleet

El conseller considera que cap crisi no ¨¦s benvinguda, per¨° un cop ha esdevingut fet consumat val m¨¦s aprofitar els efectes col¡¤laterals positius, per exemple, ¡°accelerar els processos planificats a mitj¨¤ termini¡±, com ara l¡¯Estrat¨¨gia Log¨ªstica extremenya, per fer front a necessitats com poden ser l¡¯auge de la mobilitat d¡¯¨²ltim quil¨°metre, la intermodalitat de les terminals ferrovi¨¤ries o l¡¯ampliaci¨® de s¨°ls log¨ªstics i d¡¯emmagatzematge per tal de donar suport a l¡¯augment d¡¯activitat.

Un altre mapa, una altra ciutat

Aquest desenvolupament d¡¯espais i immobles (immolog¨ªstica) implica una reconfiguraci¨® territorial d¡¯acord amb la reconfiguraci¨® econ¨°mica. En opini¨® d¡¯Ignacio Garc¨ªa-Cuenca, country manager de Goodman Spain, l¡¯especialitat immolog¨ªstica anticipa tend¨¨ncies com ara el creixement i la interconnexi¨® de les ciutats o el comer? electr¨°nic, amb una pujada del 70% durant el lustre vinent i el 15% de les vendes al detall a Espanya en 2026, segons Euromonitor. ¡°La integraci¨® de l¡¯activitat econ¨°mica en la vida de la ciutat ¨¦s fonamental si volem entorns atractius tant per a les empreses com per als ciutadans¡±, assenyala el directiu.

En resposta a aquests canvis socials, la immolog¨ªstica procura instal¡¤lar-se a prop dels grans centres urbans que concentren el consum, a la primera corona de la ciutat. Si a m¨¦s s¨®n multinivell ?una modalitat d¡¯edificaci¨® vertical que ha inaugurat Goodman a Espanya?, poden reduir la superf¨ªcie necess¨¤ria en un entorn al qual escasseja el s¨°l. En aquest sentit, la companyia tamb¨¦ aprofita terrenys erms per a noves instal¡¤lacions, com ara les que desenvolupa actualment a Getafe. ¡°Ser¨¤ el primer projecte log¨ªstic a Madrid amb certificaci¨® urban¨ªstica BREEAM¡±, que acredita la sostenibilitat mediambiental d¡¯un edifici, explica Garc¨ªa-Cuenca.

¡°Encara que d¡¯una manera brusca, les crisis ens ensenyen a ser m¨¦s eficients, a optimitzar i controlar els costos i buscar rendibilitat en un escenari tan complex¡± com el de l¡¯increment immoderat dels preus energ¨¨tics, observa Zamarra. La pregunta: com aconseguir una meta tan esquiva en general, i en gesti¨® de flotes de vehicles en particular. La resposta: digitalitzaci¨® avan?ada. ¡°Quan es comen?a a treballar a fons amb les dades del client, es detecten inefici¨¨ncies i apareixen ¨¤rees de millora. Som capa?os de generar, recollir i analitzar una enorme quantitat d¡¯informaci¨®, i aquesta informaci¨® ben elaborada reporta beneficis¡±.

El sector es mou

Cap a on? Malgrat les dificultats que enfronta el sector, o fins i tot a causa d¡¯elles, Zamarra creu que en nom¨¦s deu anys ¡°s¡¯haur¨¤ connectat i digitalitzat completament¡±, sobretot pel que respecta a la gesti¨® de flotes de vehicles. Per part seva, Escassi destaca la capacitat de convertir les crisis en oportunitat: ¡°Sempre hem sabut evolucionar quan hem tingut la necessitat, i ara la tenim. L¡¯enginy s¡¯aguditza davant les adversitats, i com a conseq¨¹¨¨ncia resulten els aven?os m¨¦s notables¡±.

La integraci¨® de l¡¯activitat econ¨°mica en la vida de la ciutat ¨¦s fonamental si volem entorns atractius tant per a les empreses com per als ciutadans

Ignacio Garc¨ªa-Cuenca, country manager de Goodman Spain

La necessitat seria unes cadenes de subministrament m¨¦s curtes i amb menys impacte ambiental, i l¡¯aven?, una log¨ªstica m¨¦s descentralitzada, propera i ¨¤gil gr¨¤cies a noves baules com ara la intermodalitat de mitjans i plataformes de transport. Que una c¨¤rrega passi d¡¯un vaixell a un tren i d¡¯un tren a un cami¨® amb flu?desa. O que els motors dels mitjans es puguin moure, per exemple, amb hidrogen verd, com els autobusos urbans de Barcelona que recarreguen combustible a la primera hidrogenera d¡¯¨²s p¨²blic d¡¯Espanya, instal¡¤lada a la Zona Franca de la Ciutat Comtal.

Escassi resumeix la nova log¨ªstica en quatre paraules: ¡°Automatitzaci¨®, dades, digitalitzaci¨®, hiperconnectivitat¡±. ¡°El model ser¨¤ sostenible, col¡¤laboratiu, eficient, proper, extremadament flexible¡±. I no dubta que aquest escenari ser¨¤ viable en una d¨¨cada. ¡°Enfrontem els reptes de la producci¨® fa deu anys, b¨¤sicament l¡¯automatitzaci¨® i la correcta gesti¨® mitjan?ant dades. En els pr¨°xims anys veurem flotes de vehicles automatitzades i transport aut¨°nom, la coordinaci¨® de les baules fins a desenvolupar cadenes 100% autom¨¤tiques, dirigides i optimitzades per models matem¨¤tics que es nodreixen de les dades de les m¨¤quines mateixes¡±.

Un optimisme que Garc¨ªa-Cuenca comparteix. ¡°Si seguim per aquest cam¨ª i continuem apostant per la col¡¤laboraci¨® publicoprivada, el que avui anomenem la ciutat del futur ser¨¤ la nostra realitat d¡¯aqu¨ª a 10 anys¡±.