Emigraren per ser pobres, s¡¯exiliaren per ser republicans

Aquilino Barrachina va n¨¤ixer a Anna, la Canal de Navarr¨¦s, el 1882 fill d¡¯una fam¨ªlia humil de llauradors valencians. Als 58 anys va morir afusellat a Alacant condemnat per un Consell de Guerra. Era l¡¯any 1940, Franco havia guanyat la guerra civil i ell era un alcalde republic¨¤ que havia importat les idees pol¨ªtiques de Nova York, on va passar bona part de la seua joventut.

La hist¨°ria d¡¯este ex alcalde de Pego ¨¦s nom¨¦s una de les 14 mil hist¨°ries de valencians emigrats a Am¨¨rica del Nord entre 1904 i 1924 recuperades en un documental que s¡¯estrena el dijous a l¡¯Auditori del Centre Social de D¨¦nia.

La guerra de sempre, del periodista Juli Esteve, conta el drama d¡¯aquells valencians, sobretot de la Marina i la Safor, que se n¡¯anaren a principis del segle XX fugint de la mis¨¨ria per a tornar anys despr¨¦s al seu poble, on van acabar patint la repressi¨® franquista per les seues idees progressistes i reformistes importades dels Estats Units.

Pego, El Verger Pedreguer, Gata o Benissa van ser governats des del 1931 per regidors republicans que havien viscut a Nova York

La hist¨°ria d¡¯Aquilino, que va ser alcalde de Pego triat l¡¯any 32, t¨¦ molt en com¨² amb la de Pepe Morell, que va ser alcalde del Verger o la tants altres alcaldes republicans de Benimantell, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l¡¯Alf¨¤s, Murla o Famorca, tots ells pobles governats durant la Rep¨²blica per emigrats valencians retornats dels Estats Units i el Canad¨¤ i represaliats, despr¨¦s de la guerra, amb l¡¯exili, la pres¨® o la mort.

Produ?da per Info TV, ¨¦s la tercera part del projecte documental Del Montg¨® a Manhattan. Valencians a Nova York, un treball que vol ser un homenatge a ¡°aquelles persones que van pagar ben car les ¨¤nsies de reformes que havien dut de Nova York¡± i que recull important material gr¨¤fic fruit de mesos d¡¯investigaci¨®, aix¨ª com testimonis dels familiars encara vius descendents dels protagonistes.

Amb el material recopilat en desenes d¡¯hores de gravaci¨®, als Estats Units i a m¨¦s de 40 pobles a la Comunitat Valenciana, s¡¯han pogut identificar uns 14.000 emigrants, la majoria de La Marina, per¨° tamb¨¦ de l¡¯Alcoi¨¤, El Comtat o a la Safor, gr¨¤cies a les llistes de l¡¯arxiu d¡¯entrades migrat¨°ries de l¡¯?lla d¡¯Ellis de Nova York, on havien de registrar-se tots els immigrants nouvinguts abans d¡¯entrar als Estats Units.

Bona part d¡¯aquells valencians arribaren amb un bitllet de tercera classe, pr¨¤cticament analfabets i tots sense saber parlar angl¨¨s, fugint d¡¯una vida de mis¨¨ria i d¡¯una terra encara m¨¦s empobrida per culpa d¡¯una plaga de fil¡¤loxera que va arru?nar el cultiu de la vinya i el negoci de la pansa del qu¨¨ vivien quasi totes les fam¨ªlies llauradores de la zona a principi del segle XX.

El documental trau a la llum el reformisme que dugueren d¡¯Am¨¨rica els emigrants valencians i la persecuci¨® que van patir en acabar la guerra civil

Am¨¨rica era una terra d¡¯oportunitats on es guanyava en un dia el que ac¨ª es guanyava en un mes; Nova York una ciutat que creixia en vertical i on l¡¯economia i la pol¨ªtica s¡¯entenien d¡¯una forma molt distinta a com l¡¯havien coneguda en els seus pobles, governats per un sistema caciquil.

Aquells valencians emigrats, en tornar, van portar d¡¯Am¨¨rica diners per comprar terres, per¨° tamb¨¦ idees noves. Ja no eren aquells analfabets que no havien eixit mai del poble, tornaven sent homes moderns; havien viscut noves formes de vida i de pol¨ªtica i volien aplicar als seus pobles reformes democr¨¤tiques. Venien parlant de just¨ªcia, de llibertat i d¡¯igualtat i molts van elegits pels ve?ns com alcaldes durat la Rep¨²blica.

Estos pobles van con¨¨ixer aquells anys reformes fiscals que feien pagar m¨¦s impostos a qui m¨¦s tenien, van implantar l¡¯educaci¨® obligat¨°ria fins els 16 anys per evitar l¡¯explotaci¨® infantil, van crear guarderies per als m¨¦s menuts, van pavimentar carrers o portar l¡¯aigua potable¡­ Eren militants del Partit Socialista o de l¡¯Esquerra Republicana de Manuel Aza?a, s¨ª, per¨° no buscaven implantar un model sovi¨¨tic revolucionari, el seu model era el d¡¯un pa¨ªs capitalista com els Estats Units.

Capitalistes o comunistes, aquelles idees no van sobreviure quan va caure la Rep¨²blica. El franquisme va acabar amb aquelles reformes i la majoria d¡¯aquells ¡°progressistes¡± vinguts d¡¯Am¨¨rica van ser empresonats o enviats a l¡¯exili.

El documental ens descobreix este episodi de la nostra hist¨°ria en un apassionant documental de 82 minuts, continuaci¨® dels dos primers de la s¨¨rie dedicada per InfoTV a aquells emigrants valencians, Cap a la terra promesa i Ad¨¦u, Am¨¨rica, i vindr¨¤ seguit d¡¯un quart documental Els valencians d¡¯Am¨¨rica que s¡¯estrenar¨¤ a mitjants de 2016, que completar¨¤ la tetralogia. Tots ells tenen gui¨® i direcci¨® de Juli Esteve i la imatge, l¡¯edici¨® i la postproducci¨® s¨®n d¡¯Antoni Arnau i Esther Albert.

El projecte globlal ha comptat, entre altres, amb el suport de l¡¯Institut d¡¯Estudis Comarcals de la Marina Alta, la Diputaci¨® de Val¨¨ncia, les Universitats d¡¯Alacant, Val¨¨ncia i la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia, la Universitat Miguel Hern¨¢ndez, el CEIC Alfons e Vell de Gandia o l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua.