Matem¨¤tiques entre hortalisses

Un corrent educatiu que barreja ecologia, sostenibilitat i escola s¡¯est¨¦n, a poc a poc, pels col¡¤legis valencians. L¡¯hort del centre Cervantes d¡¯Alboraia n¡¯es un exemple El col¡¤legi de L¡¯Horta Nord t¨¦ 371 alumnes de 19 nacionalitats ¡°Permet educar en salut. Un grup de xiquets de quatre anys va comptant en veu alta mentre fan servir peus i mans per a amidar el cavall¨® que tenen davant. Altre, de sis¨¦ de prim¨¤ria, t¨¦ una cinta m¨¨trica i ha de resoldre quina ¨¦s l¡¯¨¤rea del camp aplicant una f¨®rmula matem¨¤tica. Les dues classes es troben a l¡¯hort del centre p¨²blic Cervantes d¡¯Alboraia i d¡¯aquesta manera comencen un dia d¡¯escola.

M¨¢s informaci¨®n

Vicent Marz¨¤: ¡°El decreto de pluriling¨¹ismo es ambicioso y realista¡±

La peque?a revoluci¨®n de las aulas valencianas de dos a?os

El col¡¤legi, ubicat al cor de la comarca de L¡¯Horta Nord, t¨¦ 371 alumnes de 19 nacionalitats. L¡¯hort es pos¨¤ en marxa fa dos anys en un terreny adjacent al centre que va cedir l¡¯Ajuntament d¡¯Alboraia. Ami Ferri, bi¨°loga i membre de l¡¯AMPA i Lourdes Mart¨ª, directora en funcions del col¡¤legi Cervantes, s¨®n les encarregades de coordinar pares, mares i personal docent. Aquesta comissi¨® mixta proposa activitats, les passa a l¡¯aula i s¡¯encarrega del manteniment de cultiu quan els xiquets no estan.

Tots els alumnes del col¡¤legi, d¡¯entre tres i 12 anys, passen per l¡¯hort i fan tasques de manteniment dues vegades per setmana. Tots tenen contacte amb la terra i les plantes, fent germinar les llavors, birbant, preparant la fermentadora de compost o replegant la collita. A l¡¯escola hi ha xiquets procedents de fam¨ªlies vinculades al conreu del camp que tenen coneixements previs de l¡¯horta, per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres que no han tingut cap contacte o no saben d¡¯on venen les fruites i verdures que compren al supermercat. ¡°L¡¯hort ¨¦s un laboratori viu, una eina per treballar qualsevol mat¨¨ria de manera transversal alhora que els connecta a l¡¯entorn¡±, explica Lourdes Mart¨ª. Matem¨¤tiques, pl¨¤stica, llengua i literatura, naturals i socials, s¡¯adapten per tal d¡¯aprofitar l¡¯espai de conreu de l¡¯escola.

L¡¯altre objectiu del projecte ¨¦s transmetre el respecte per la terra i per la professi¨® de llaurador i conceptes com sostenibilitat, ecologia o producte de proximitat. ¡°L¡¯alumne ¨¦s el protagonista¡±, es treballa l¡¯autoestima, l¡¯autoconcepte i la diversitat funcional. Per treballar aquests aspectes es tria un conte que es comparteix a l¡¯hort i despr¨¦s es fa una activitat al voltant, explica Ami Ferri. El treball a l¡¯hort mostra als xiquets en quin moment s¡¯ha de recollir la verdura, la maduresa dels productes, quan tenen m¨¦s quantitat de sabor i vitamines. ¡°Permet educar en salut i alimentaci¨® saludable¡±, afegeix Lourdes Mart¨ª. El col¡¤legi aplica la filosofia de l¡¯ecologia i la sostenibilitat al menjador. L¡¯empresa que el gestiona t¨¦ el comprom¨ªs de treballar amb productes de cultiu ecol¨°gic i de productors locals.

Organismes i associacions com SEO Birdlife, Agr¨®, Uni¨® de Llauradors i Ramaders o el grup de teatre Rodamons han passat per l¡¯hort i han compartit experi¨¨ncies. Vicent Adell, de Rodamons va dur les primeres llavors que nodreixen la terra per a cultiu Un dels pares membre de l¡¯AMPA, Josep Enric Peris, ¨¦s enginyer de forest i els ha dissenyat el projecte. D¡¯altra banda, l¡¯escultor i ceramista local Enric Mestre ha autoritzat que els alumnes usen la seua obra com a inspiraci¨® per decorar el mur que separa l¡¯escola i l¡¯hort amb els colors canviants de l¡¯entorn. Els llauradors del municipi, adem¨¦s de contar hist¨°ries, duen ferramentes antigues que es feien servir al camp, com ara la taula de fusta d¡¯amidar a pams, el garbell o la romana. de manera natural, fav¨® i pesolina. ¡°Eren l¡¯adob natural que utilitzava la gent de l¡¯horta de manera intu?tiva abans que aparegueren els fertilitzants qu¨ªmics¡±, assenyala Vicent. Els t¨¨cnics d¡¯Agr¨® els han contat com fer servir la palla de l¡¯arr¨°s per a protegir els cultius. Mario Gim¨¦nez, delegat de l¡¯ONG SEO Birdlife, els ha ensenyat a construir nius de pardalets i els ha explicat quines aus s¨®n beneficioses per a la collita.

Un dels coneixements que m¨¦s valoren els alumnes ¨¦s el que comparteixen amb els iaios llauradors. ¡°No es fan xarrades, es fa rogle¡±, remarca Ami Ferri, que insisteix en la idea que no hi haja l¨ªmit ni tanques enfront de la curiositat dels xiquets. ¡°Pregunten i comparteixen coneixements amb la gent major de l¡¯horta¡±. Daniel i Bel¨¦n, alumnes d¡¯onze anys, expliquen com alguns llauradors del poble els conten de quina manera es treballa la terra. O, com assenyala Daniel, ¡°et sorprens en veure com prosperen les maduixes¡±. Per a Marcos, del mateix curs, el m¨¦s curi¨®s ¨¦s la varietat de plantes que creixen, fins i tot, les arom¨¤tiques. Mireia, Ferran i Aitana, de 4 anys, no havien vist mai que hi havia dins d¡¯una fava i es meravellen quan l¡¯obrin i troben la llavor perqu¨¨ han apr¨¦s que ¡°es pot menjar i plantar¡±. D¡¯aquesta manera els alumnes tamb¨¦ saben ara d¡¯on ve el cacau. I que hi ha un ofici vinculat al cultiu que ha desaparegut, el del tirador al rac¨®, encarregat de garbellar el cacau per a vendre.