Aix¨ª funciona l¡¯economia de pati de ve?ns

¡°Sol no pots; amb amics s¨ª¡±. Els lectors amb prou edat de segur recorden aquest missatge del m¨ªtic programa La bola de cristal, all¨¤ als anys vuitanta.

Canviem ¡°amics¡± per ¡°socis¡±, ¡°clients¡± o ¡°empreses afins¡± i tenim la consigna de l¡¯economia col¡¤laborativa, entesa com l¡¯alian?a d¡¯empreses per superar la seva capacitat individual de deixar un impacte social positiu; ¨¦s a dir, la seva capacitat ampliada de generar riquesa, teixit econ¨°mic, tracci¨® tecnol¨°gica, treball de qualitat i recursos p¨²blics mitjan?ant la tributaci¨® o aven?os reals en sostenibilitat.

Aquesta visi¨® compartida reflecteix que, en una economia cada vegada m¨¦s complexa i canviant, accedir al coneixement prec¨ªs en mig d¡¯un caos d¡¯informaci¨® equival a entendre aquesta realitat per no errar en l¡¯intent de millorar-la.

El costat fosc del pl¨¤stic

Un exemple: sap el consumidor que l¡¯impacte ambiental varia si el pl¨¤stic d¡¯un env¨¤s ¨¦s negre o d¡¯un altre color? Segurament no. El que crida l¡¯atenci¨® ¨¦s que molts fabricants de productes continguts dins d¡¯aquest pl¨¤stic tampoc. Desconeixen que el negre, a m¨¦s d¡¯aportar un aspecte m¨¦s pr¨¨mium, ¡°s¡¯aconsegueix amb un tint de carboni que impedeix que els sistemes ¨°ptics de reciclatge el detectin, i acaba a l¡¯abocador¡±, explica Luis Segu¨ª, director gerent i cofundador de Picvisa, una especialista en rob¨°tica, IA i visi¨® artificial, entre altres tecnologies, per identificar, classificar i reciclar els materials dels residus. Aix¨° mateix es pot dir d¡¯una ind¨²stria t¨¨xtil ¡°la barreja de mat¨¨ries, estampats, botons o cremalleres de la qual tamb¨¦ entorpeix la recuperaci¨® i el reciclatge¡±.

Qu¨¨ fa Picvisa? A m¨¦s de tecnologia, divulga coneixement. Obre les portes als seus clients, com pot ser, per exemple, un potent grup farmac¨¨utic, ¡°per tal que coneguin de primera m¨¤ el final del cicle de vida dels seus envasos, els esquemes de gesti¨® de residus, les solucions i limitacions t¨¨cniques que influeixen en el seu reciclatge, i l¡¯aplicaci¨® de tot aquest coneixement a l¡¯ecodisseny per alleugerir l¡¯impacte des de l¡¯origen¡±, detalla Segu¨ª.

La sintonia d¡¯un gasoducte i un sensor

Qu¨¨ pot tenir a veure un gasoducte amb un sensor dissenyat per a la construcci¨®? En principi, no massa; al final, per¨°, tot, com explica Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l¡¯entitat p¨²blica impulsora de DFactory Barcelona, centre de refer¨¨ncia en coworking per a la ind¨²stria 4.0 en el sud d¡¯Europa.

En una presentaci¨® de les seves instal¡¤lacions, Navarro parlava amb una visita vinculada al gasoducte d¡¯hidrogen Barcelona-Marsella qui va comentar la dificultat t¨¨cnica de canalitzar el gas perqu¨¨ pot tornar fr¨¤gils els metalls. Per all¨ª a prop hi havia una companyia que desenvolupava sensors capa?os de mesurar el deteriorament, i d¡¯aquest encontre gaireb¨¦ fortu?t va sorgir un projecte. ¡°Hi ha qui ha definit, de manera simp¨¤tica, aquesta mena de contactes en DFactory Barcelona com ¡®economia de pati de ve?ns¡¯¡±, afegeix Navarro. Els ve?ns dels replans posen en com¨² el que tenen i el que saben per a benefici mutu.

A DFactory aquesta mena de sinergia esdev¨¦ sistem¨¤tica en un ecosistema de m¨¦s de 30 empreses ja consolidades, les quals, en compartir projectes basats en tecnologies exponencials (com ara la IA, la rob¨°tica o la impressi¨® 3D) amplifiquen l¡¯impacte econ¨°mic, industrial i ambiental al seu voltant.

¡°Aquestes empreses progressen de manera co¡¤laborativa per generar projectes que d¡¯una altra manera no es produirien, amb llocs de treball de qualitat i de futur¡±, afegeix el delegat del CZFB, i explica el cas seg¨¹ent: fa nom¨¦s tres anys el va anar a veure el creador d¡¯un prototip de quadricicle el¨¨ctric d¡¯¨²ltima milla. Tan sols necessitava transformar aquella maqueta de fusta en un vehicle operatiu. ¡°El vaig posar en contacte amb dues empreses del nostre ecosistema¡±, continua Navarro, ¡°i el resultat ¨¦s e-Miles, amb un 90% impr¨¨s en 3D, que IKEA valora com a possible soluci¨® de mobilitat per transportar els seus mobles¡±.

La col¡¤laboraci¨® enforteix la relaci¨® directa entre l¡¯economia de pati de ve?ns i la solidesa de l¡¯edifici social. Com va dir en una ocasi¨® Bj?rn Stigson, antic president del Consell Empresarial Mundial per al desenvolupament sostenible, ¡°les empreses no poden tenir ¨¨xit en societats que fracassen¡±, i viceversa: una societat pr¨°spera sol covar empreses m¨¦s generoses en el seu impacte positiu.

Quins impactes, concretament?

La resposta a aquesta pregunta ¨¦s tan diversa com la varietat de models de negoci que contribueixen a la petjada positiva. Pot ser una companyia experta en simbiosi industrial, com indica el seu nom, S¨ªmbiosy, capa? de veure recursos en el rebuig i teixir una xarxa d¡¯empreses que intercanvien materials, aigua o fluxos d¡¯energia descartats per una i necessitats per altres. Per exemple, residus agr¨ªcoles, forestals i ramaders convertits en biomassa i gas natural. O els de la fermentaci¨® com mat¨¨ria primera per fabricar alcohols.

¡°En tots els projectes de simbiosi industrial hi ha sempre sinergies per aprofitar els beneficis col¡¤laterals associats a les oportunitats. Sense elles es perd valor, i tots perdem¡±, assenyala Ver¨°nica Kuchinow, directora gerent i fundadora. Entre aquestes oportunitats aprofitades figura la col¡¤laboraci¨® de S¨ªmbiosy amb la Fundaci¨® SaoPrat per ensenyar a joves en risc d¡¯exclusi¨® t¨¨cniques que reutilitzen materials d¡¯enderroc, o amb ScrapStore 22@, una ¡°botiga de sobrants¡± que fa el mateix en escoles o empreses de reinserci¨®.

¡°L¡¯economia social¡±, amplia Kuchinow, ¡°t¨¦ un paper crucial en la transici¨® cap a un canvi de model econ¨°mic m¨¦s circular, en el qual s¡¯han de produir canvis en el sistema productiu. Naturalment, aquest tipus de companyies tenen un reconeixement social gaireb¨¦ garantit¡±.

Xavier gil, gerent d¡¯Econenergies Barcelona, explica la seva particular forma de col¡¤laboraci¨® publicoprivada entre l¡¯Ajuntament comtal i la companyia Veolia, experta en economia circular i sostenibilitat urbana. Parlem d¡¯una xarxa pionera que distribueix calor i fred a edificis residencials, industrials i de serveis a partir d¡¯una planta de generaci¨® el¨¨ctrica situada en la Zona Franca i alimentada amb biomassa de la ciutat, m¨¦s la recuperaci¨® del fred residual que produeix la regasificaci¨® en la ve?na instal¡¤laci¨® d¡¯Eneg¨¢s. Balan?: ¡°Evitem l¡¯emissi¨® de prop de 23.000 tones de CO2 l¡¯any equivalents a retirar de la circulaci¨® uns 40.000 vehicles¡±, assenyala el gerent.

Per descomptat, les tecnologies sostenibles que situen una empresa en el costat de les solucions tenen costos, s¨®n una inversi¨® que reclama rendiments. Per aix¨°, Xavier Gil posa el focus en l¡¯oportunitat de negoci que ofereix la transici¨® energ¨¨tica. ¡°Disposem del coneixement i l¡¯experi¨¨ncia necessaris per aprofitar tots els recursos renovables al nostre abast. A m¨¦s, la revoluci¨® digital, concretament la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, actua com catalitzador de canvi i progr¨¦s¡±.

Enginy hum¨¤, intel¡¤lig¨¨ncia artificial

L¡¯esment de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial fa al cas en un altre model de col¡¤laboraci¨®: el desenvolupament de plataformes que coordinen empreses, clients, baules de cadenes de valor i recursos per a benefici general. La d¡¯ecoDeliver, per exemple, aprofita l¡¯espai buit de vehicles en tr¨¤nsit, com ara els ventres dels autobusos, sovint desaprofitats, per a serveis log¨ªstics, i actualment desenvolupa un projecte de transport P2P, directament entre persones.

Evitem l¡¯emissi¨® de prop de 23.000 tones de CO2 l¡¯any, equivalents a retirar de la circulaci¨® uns 40.000 vehicles

Xavier Gil, gerent d¡¯Ecoenergies Barcelona

O la plataforma de Nub Freight, especialitzada en log¨ªstica per a pimes deficit¨¤ries en tecnologia i visibilitat de dades, ¡°la qual cosa condueix a una gesti¨® ineficient dels seus recursos¡±, observa Pol Ximeno, director gerent i fundador de la companyia. El seu model de col¡¤laboraci¨® integra la varietat m¨¦s gran possible de transportistes, cotitzacions i tarifes, amb seguiment detallat dels enviaments i informes unificats. La conseq¨¹¨¨ncia ¡°¨¦s la millora de la productivitat empresarial en una ¨¤rea molt intensa en capital hum¨¤¡±. En casos ¨°ptims, alguns clients comuniquen fins a un 48% d¡¯estalvi en despeses de transport. Pr¨°xima estaci¨®, segons el director gerent: ¡°Mesurar la petjada de CO2 en la cadena log¨ªstica de les pimes¡±.

Una comunitat de propietaris inclusiva

Entre les personalitats d¡¯aquesta comunitat de ve?ns hi cap una companyia com Jotavirtual i els seus continguts immersius en realitat virtual i augmentada per a ind¨²stries i institucions, alguns d¡¯ells enfocats en ¡°l¡¯empatia cap als problemes socials i en millorar els serveis que intenten solucionar aquests problemes, promoure el turisme sostenible o preservar el patrimoni cultural¡±, expliquen els cofundadors, Jaime Flores i Emma Urbina. Per exemple, ¡°la virtualitzaci¨® del pant¨¤ de Sau en col¡¤laboraci¨® amb Creu Roja Catalunya per tal que els nens i les nenes puguin explorar el seu entorn natural i entendre la import¨¤ncia de conservar-lo; la virtualitzaci¨® dels gossos de ter¨¤pia, tamb¨¦ amb Creu Roja, o la del castell d¡¯Almansa perqu¨¨ persones amb mobilitat redu?da tinguin la sensaci¨® de pujar per l¡¯escala de caragol de la torre¡±.

La comunitat accepta com a ve¨ª un projecte de col¡¤laboraci¨® pura de l¡¯organitzaci¨® sense ¨¤nim de lucre Clean Rivers Hub, que posa en com¨² empreses i institucions entestades a recuperar ecosistemes fluvials arreu del m¨®n. ¡°Facilitem el contacte entre elles, les entitats afiliades aporten gratu?tament les seves capacitats, coneixements, tecnologies i materials, sense cap cost, i els posem a disposici¨® dels qui restauren els ecosistemes d¡¯aigua dol?a¡±, detalla Eugeni Castej¨®n, fundador de la iniciativa. Parlem de recursos i coneixements aplicats des de l¡¯Ebre fins a rius guatemalencs o australians ¡°que aglutinen rob¨°tica, fot¨°nica, dades massives, cadenes de blocs, tecnologia geoespacial, biologia, solucions basades en la naturalesa, finances i humanitats com ara antropologia i sociologia per a una prevenci¨® profunda de la contaminaci¨®¡±.

Col¡¤laborar amb els altres ¨¦s invertir en un mateix

Els beneficis socials semblen evidents. Per¨°, i els incentius de les empreses m¨¦s enll¨¤ d¡¯un prop¨°sit ¨¨tic m¨¦s o menys aterrat? ¡°Si s¨®n capaces d¡¯incorporar determinats perfils humans, si els proporcionen eines i llibertat d¡¯acci¨®, aleshores aconsegueixen ampliar el marc mental i operatiu de la companyia i produeixen la hibridaci¨® de negocis amb sectors on abans ni s¡¯imaginaven que podrien treballar. Per¨° ¨¦s necessari teixir relacions honestes a llarg termini i fugir de les relacions d¡¯un sol ¨²s¡±, suggereix Castej¨®n.

En opini¨® de Joan Mateu Chiquin, ¡°en adoptar pr¨¤ctiques col¡¤laboratives, les empreses de l¡¯economia social no nom¨¦s redu?m costos i millorem l¡¯efici¨¨ncia; tamb¨¦ guanyem reconeixement en innovaci¨® sostenible... Aix¨° no obstant, apostar per aquest canvi en sectors tradicionals tamb¨¦ planteja grans reptes i la necessitat d¡¯una conscienciaci¨® activa¡±.

Per la seva part, Luis Segu¨ª considera que aquest tipus d¡¯empreses prioritzen el benestar com¨² per sobre del lucre individual. A m¨¦s, l¡¯¨²s de tecnologies avan?ades els permet respondre ¡°de manera efica? als desafiaments socials i mediambientals, el seu comprom¨ªs social les diferencia en el mercat i atreuen consumidors cada vegada m¨¦s conscients de l¡¯impacte de les seves compres¡±. ¡°Sovint estableixen connexions m¨¦s profundes amb la comunitat i generen confian?a i lleialtat entre els clients i altres stakeholders¡±.