Aix¨ª funciona l¡¯economia de pati de ve?ns
Tu hi poses el que saps sobre hidrogen canalitzat; jo el meu sensor per mesurar el deteriorament del metall. Tu, biomassa i fred industrial; jo la xarxa per escalfar o refrescar Barcelona. Col¡¤laboraci¨® entre empreses ve?nes d¡¯escala pel b¨¦ de l¡¯edifici com¨²: la societat
¡°Sol no pots; amb amics s¨ª¡±. Els lectors amb prou edat de segur recorden aquest missatge del m¨ªtic programa La bola de cristal, all¨¤ als anys vuitanta.
Canviem ¡°amics¡± per ¡°socis¡±, ¡°clients¡± o ¡°empreses afins¡± i tenim la consigna de l¡¯economia col¡¤laborativa, entesa com l¡¯alian?a d¡¯empreses per superar la seva capacitat individual de deixar un impacte social positiu; ¨¦s a dir, la seva capacitat ampliada de generar riquesa, teixit econ¨°mic, tracci¨® tecnol¨°gica, treball de qualitat i recursos p¨²blics mitjan?ant la tributaci¨® o aven?os reals en sostenibilitat.
Aquesta visi¨® compartida reflecteix que, en una economia cada vegada m¨¦s complexa i canviant, accedir al coneixement prec¨ªs en mig d¡¯un caos d¡¯informaci¨® equival a entendre aquesta realitat per no errar en l¡¯intent de millorar-la.
El costat fosc del pl¨¤stic
Un exemple: sap el consumidor que l¡¯impacte ambiental varia si el pl¨¤stic d¡¯un env¨¤s ¨¦s negre o d¡¯un altre color? Segurament no. El que crida l¡¯atenci¨® ¨¦s que molts fabricants de productes continguts dins d¡¯aquest pl¨¤stic tampoc. Desconeixen que el negre, a m¨¦s d¡¯aportar un aspecte m¨¦s pr¨¨mium, ¡°s¡¯aconsegueix amb un tint de carboni que impedeix que els sistemes ¨°ptics de reciclatge el detectin, i acaba a l¡¯abocador¡±, explica Luis Segu¨ª, director gerent i cofundador de Picvisa, una especialista en rob¨°tica, IA i visi¨® artificial, entre altres tecnologies, per identificar, classificar i reciclar els materials dels residus. Aix¨° mateix es pot dir d¡¯una ind¨²stria t¨¨xtil ¡°la barreja de mat¨¨ries, estampats, botons o cremalleres de la qual tamb¨¦ entorpeix la recuperaci¨® i el reciclatge¡±.
Qu¨¨ fa Picvisa? A m¨¦s de tecnologia, divulga coneixement. Obre les portes als seus clients, com pot ser, per exemple, un potent grup farmac¨¨utic, ¡°per tal que coneguin de primera m¨¤ el final del cicle de vida dels seus envasos, els esquemes de gesti¨® de residus, les solucions i limitacions t¨¨cniques que influeixen en el seu reciclatge, i l¡¯aplicaci¨® de tot aquest coneixement a l¡¯ecodisseny per alleugerir l¡¯impacte des de l¡¯origen¡±, detalla Segu¨ª.
La sintonia d¡¯un gasoducte i un sensor
Qu¨¨ pot tenir a veure un gasoducte amb un sensor dissenyat per a la construcci¨®? En principi, no massa; al final, per¨°, tot, com explica Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l¡¯entitat p¨²blica impulsora de DFactory Barcelona, centre de refer¨¨ncia en coworking per a la ind¨²stria 4.0 en el sud d¡¯Europa.
En una presentaci¨® de les seves instal¡¤lacions, Navarro parlava amb una visita vinculada al gasoducte d¡¯hidrogen Barcelona-Marsella qui va comentar la dificultat t¨¨cnica de canalitzar el gas perqu¨¨ pot tornar fr¨¤gils els metalls. Per all¨ª a prop hi havia una companyia que desenvolupava sensors capa?os de mesurar el deteriorament, i d¡¯aquest encontre gaireb¨¦ fortu?t va sorgir un projecte. ¡°Hi ha qui ha definit, de manera simp¨¤tica, aquesta mena de contactes en DFactory Barcelona com ¡®economia de pati de ve?ns¡¯¡±, afegeix Navarro. Els ve?ns dels replans posen en com¨² el que tenen i el que saben per a benefici mutu.
A DFactory aquesta mena de sinergia esdev¨¦ sistem¨¤tica en un ecosistema de m¨¦s de 30 empreses ja consolidades, les quals, en compartir projectes basats en tecnologies exponencials (com ara la IA, la rob¨°tica o la impressi¨® 3D) amplifiquen l¡¯impacte econ¨°mic, industrial i ambiental al seu voltant.
¡°Aquestes empreses progressen de manera co¡¤laborativa per generar projectes que d¡¯una altra manera no es produirien, amb llocs de treball de qualitat i de futur¡±, afegeix el delegat del CZFB, i explica el cas seg¨¹ent: fa nom¨¦s tres anys el va anar a veure el creador d¡¯un prototip de quadricicle el¨¨ctric d¡¯¨²ltima milla. Tan sols necessitava transformar aquella maqueta de fusta en un vehicle operatiu. ¡°El vaig posar en contacte amb dues empreses del nostre ecosistema¡±, continua Navarro, ¡°i el resultat ¨¦s e-Miles, amb un 90% impr¨¨s en 3D, que IKEA valora com a possible soluci¨® de mobilitat per transportar els seus mobles¡±.
La col¡¤laboraci¨® enforteix la relaci¨® directa entre l¡¯economia de pati de ve?ns i la solidesa de l¡¯edifici social. Com va dir en una ocasi¨® Bj?rn Stigson, antic president del Consell Empresarial Mundial per al desenvolupament sostenible, ¡°les empreses no poden tenir ¨¨xit en societats que fracassen¡±, i viceversa: una societat pr¨°spera sol covar empreses m¨¦s generoses en el seu impacte positiu.
Quins impactes, concretament?
La resposta a aquesta pregunta ¨¦s tan diversa com la varietat de models de negoci que contribueixen a la petjada positiva. Pot ser una companyia experta en simbiosi industrial, com indica el seu nom, S¨ªmbiosy, capa? de veure recursos en el rebuig i teixir una xarxa d¡¯empreses que intercanvien materials, aigua o fluxos d¡¯energia descartats per una i necessitats per altres. Per exemple, residus agr¨ªcoles, forestals i ramaders convertits en biomassa i gas natural. O els de la fermentaci¨® com mat¨¨ria primera per fabricar alcohols.
¡°En tots els projectes de simbiosi industrial hi ha sempre sinergies per aprofitar els beneficis col¡¤laterals associats a les oportunitats. Sense elles es perd valor, i tots perdem¡±, assenyala Ver¨°nica Kuchinow, directora gerent i fundadora. Entre aquestes oportunitats aprofitades figura la col¡¤laboraci¨® de S¨ªmbiosy amb la Fundaci¨® SaoPrat per ensenyar a joves en risc d¡¯exclusi¨® t¨¨cniques que reutilitzen materials d¡¯enderroc, o amb ScrapStore 22@, una ¡°botiga de sobrants¡± que fa el mateix en escoles o empreses de reinserci¨®.
¡°L¡¯economia social¡±, amplia Kuchinow, ¡°t¨¦ un paper crucial en la transici¨® cap a un canvi de model econ¨°mic m¨¦s circular, en el qual s¡¯han de produir canvis en el sistema productiu. Naturalment, aquest tipus de companyies tenen un reconeixement social gaireb¨¦ garantit¡±.
Xavier gil, gerent d¡¯Econenergies Barcelona, explica la seva particular forma de col¡¤laboraci¨® publicoprivada entre l¡¯Ajuntament comtal i la companyia Veolia, experta en economia circular i sostenibilitat urbana. Parlem d¡¯una xarxa pionera que distribueix calor i fred a edificis residencials, industrials i de serveis a partir d¡¯una planta de generaci¨® el¨¨ctrica situada en la Zona Franca i alimentada amb biomassa de la ciutat, m¨¦s la recuperaci¨® del fred residual que produeix la regasificaci¨® en la ve?na instal¡¤laci¨® d¡¯Eneg¨¢s. Balan?: ¡°Evitem l¡¯emissi¨® de prop de 23.000 tones de CO2 l¡¯any equivalents a retirar de la circulaci¨® uns 40.000 vehicles¡±, assenyala el gerent.
Per descomptat, les tecnologies sostenibles que situen una empresa en el costat de les solucions tenen costos, s¨®n una inversi¨® que reclama rendiments. Per aix¨°, Xavier Gil posa el focus en l¡¯oportunitat de negoci que ofereix la transici¨® energ¨¨tica. ¡°Disposem del coneixement i l¡¯experi¨¨ncia necessaris per aprofitar tots els recursos renovables al nostre abast. A m¨¦s, la revoluci¨® digital, concretament la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, actua com catalitzador de canvi i progr¨¦s¡±.
Enginy hum¨¤, intel¡¤lig¨¨ncia artificial
L¡¯esment de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial fa al cas en un altre model de col¡¤laboraci¨®: el desenvolupament de plataformes que coordinen empreses, clients, baules de cadenes de valor i recursos per a benefici general. La d¡¯ecoDeliver, per exemple, aprofita l¡¯espai buit de vehicles en tr¨¤nsit, com ara els ventres dels autobusos, sovint desaprofitats, per a serveis log¨ªstics, i actualment desenvolupa un projecte de transport P2P, directament entre persones.
Evitem l¡¯emissi¨® de prop de 23.000 tones de CO2 l¡¯any, equivalents a retirar de la circulaci¨® uns 40.000 vehiclesXavier Gil, gerent d¡¯Ecoenergies Barcelona
O la plataforma de Nub Freight, especialitzada en log¨ªstica per a pimes deficit¨¤ries en tecnologia i visibilitat de dades, ¡°la qual cosa condueix a una gesti¨® ineficient dels seus recursos¡±, observa Pol Ximeno, director gerent i fundador de la companyia. El seu model de col¡¤laboraci¨® integra la varietat m¨¦s gran possible de transportistes, cotitzacions i tarifes, amb seguiment detallat dels enviaments i informes unificats. La conseq¨¹¨¨ncia ¡°¨¦s la millora de la productivitat empresarial en una ¨¤rea molt intensa en capital hum¨¤¡±. En casos ¨°ptims, alguns clients comuniquen fins a un 48% d¡¯estalvi en despeses de transport. Pr¨°xima estaci¨®, segons el director gerent: ¡°Mesurar la petjada de CO2 en la cadena log¨ªstica de les pimes¡±.
Una comunitat de propietaris inclusiva
Entre les personalitats d¡¯aquesta comunitat de ve?ns hi cap una companyia com Jotavirtual i els seus continguts immersius en realitat virtual i augmentada per a ind¨²stries i institucions, alguns d¡¯ells enfocats en ¡°l¡¯empatia cap als problemes socials i en millorar els serveis que intenten solucionar aquests problemes, promoure el turisme sostenible o preservar el patrimoni cultural¡±, expliquen els cofundadors, Jaime Flores i Emma Urbina. Per exemple, ¡°la virtualitzaci¨® del pant¨¤ de Sau en col¡¤laboraci¨® amb Creu Roja Catalunya per tal que els nens i les nenes puguin explorar el seu entorn natural i entendre la import¨¤ncia de conservar-lo; la virtualitzaci¨® dels gossos de ter¨¤pia, tamb¨¦ amb Creu Roja, o la del castell d¡¯Almansa perqu¨¨ persones amb mobilitat redu?da tinguin la sensaci¨® de pujar per l¡¯escala de caragol de la torre¡±.
La comunitat accepta com a ve¨ª un projecte de col¡¤laboraci¨® pura de l¡¯organitzaci¨® sense ¨¤nim de lucre Clean Rivers Hub, que posa en com¨² empreses i institucions entestades a recuperar ecosistemes fluvials arreu del m¨®n. ¡°Facilitem el contacte entre elles, les entitats afiliades aporten gratu?tament les seves capacitats, coneixements, tecnologies i materials, sense cap cost, i els posem a disposici¨® dels qui restauren els ecosistemes d¡¯aigua dol?a¡±, detalla Eugeni Castej¨®n, fundador de la iniciativa. Parlem de recursos i coneixements aplicats des de l¡¯Ebre fins a rius guatemalencs o australians ¡°que aglutinen rob¨°tica, fot¨°nica, dades massives, cadenes de blocs, tecnologia geoespacial, biologia, solucions basades en la naturalesa, finances i humanitats com ara antropologia i sociologia per a una prevenci¨® profunda de la contaminaci¨®¡±.
Col¡¤laborar amb els altres ¨¦s invertir en un mateix
Els beneficis socials semblen evidents. Per¨°, i els incentius de les empreses m¨¦s enll¨¤ d¡¯un prop¨°sit ¨¨tic m¨¦s o menys aterrat? ¡°Si s¨®n capaces d¡¯incorporar determinats perfils humans, si els proporcionen eines i llibertat d¡¯acci¨®, aleshores aconsegueixen ampliar el marc mental i operatiu de la companyia i produeixen la hibridaci¨® de negocis amb sectors on abans ni s¡¯imaginaven que podrien treballar. Per¨° ¨¦s necessari teixir relacions honestes a llarg termini i fugir de les relacions d¡¯un sol ¨²s¡±, suggereix Castej¨®n.
En opini¨® de Joan Mateu Chiquin, ¡°en adoptar pr¨¤ctiques col¡¤laboratives, les empreses de l¡¯economia social no nom¨¦s redu?m costos i millorem l¡¯efici¨¨ncia; tamb¨¦ guanyem reconeixement en innovaci¨® sostenible... Aix¨° no obstant, apostar per aquest canvi en sectors tradicionals tamb¨¦ planteja grans reptes i la necessitat d¡¯una conscienciaci¨® activa¡±.
Per la seva part, Luis Segu¨ª considera que aquest tipus d¡¯empreses prioritzen el benestar com¨² per sobre del lucre individual. A m¨¦s, l¡¯¨²s de tecnologies avan?ades els permet respondre ¡°de manera efica? als desafiaments socials i mediambientals, el seu comprom¨ªs social les diferencia en el mercat i atreuen consumidors cada vegada m¨¦s conscients de l¡¯impacte de les seves compres¡±. ¡°Sovint estableixen connexions m¨¦s profundes amb la comunitat i generen confian?a i lleialtat entre els clients i altres stakeholders¡±.
L¡¯impacte social de DFactory Barcelona
La tendència a la col·laboració és natural a l’entorn de la indústria 4.0 que representa DFactory Barcelona. Diverses raons l’expliquen, però aquesta és fonamental: les tecnologies disruptives que integren el hub —3D, intel·ligència artificial, fotònica, robòtica, sensòrica, fabricació avançada, ciberseguretat, etc.— tendeixen a combinar-se i reforçar-se mútuament en els projectes empresarials. En conseqüència, també és natural la cooperació entre les empreses que desenvolupen o apliquen aquestes tecnologies.
Com assenyala Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), aquesta mentalitat col·laborativa i l’efecte ecosistema amplifiquen l’impacte potencial de les empreses. El conjunt va més enllà de la suma de les parts. “Som una entitat catalitzadora del progrés i desenvolupem múltiples iniciatives que tenen un efecte directe en la nostra societat, en la creació de noves oportunitats de negoci, al mateix temps que donem sempre prioritat als Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
A més del seu suport a l’aliança d’empreses que comparteixen aquests objectius, el CZFB els fomenta directament amb iniciatives com ara:
- Barcelona Woman Acceleration Week per la igualtat de gènere en l’economia i la indústria 4.0.
- EcoCircular ZF, que genera vincles entre les empreses de la Zona Franca per fomentar la gestió eficient de recursos i residus fins a aspirar al residu zero, reduir despeses, minimitzar impactes ambientals i ampliar el seu nivell d’economia circular.
- “En el polígon també despleguem una xarxa de mobilitat sostenible amb fonts d’energia 100% renovables”, continua Sorigué, “una xarxa d’aigua regenerada i la gestió dels residus municipals de manera selectiva i col·laborativa”.
- “Per tal que els joves coneguin l’activitat de la Zona Franca de Barcelona, una de les principals del país, comptem amb la iniciativa Feel The Power ZF, que permet a nens i nenes de les escoles locals conèixer companyies inspiradores per la seva contribució a una societat millor, i en les quals un dia podrien desenvolupar les seves carreres professionals”, conclou la directiva.