El s¨ªmptoma Vicent Soler

Pocs noms, en la societat valenciana, susciten tant de respecte com el de Vicent Soler. Tots sabem que ¨¦s un savi. Una ment privilegiada. Un humanista que conjuga l¡¯estima per la cultura, la defensa del valenci¨¤, l¡¯ambici¨® per l¡¯autogovern, la dec¨¨ncia p¨²blica, la capacitat de treball i ¨Cespecialment¨C un coneixement econ¨°mic de la realitat valenciana dif¨ªcil d¡¯igualar. Per aix¨° ha estat deg¨¤ de la Facultat d¡¯Economia de la Universitat de Val¨¨ncia i ...

Pocs noms, en la societat valenciana, susciten tant de respecte com el de Vicent Soler. Tots sabem que ¨¦s un savi. Una ment privilegiada. Un humanista que conjuga l¡¯estima per la cultura, la defensa del valenci¨¤, l¡¯ambici¨® per l¡¯autogovern, la dec¨¨ncia p¨²blica, la capacitat de treball i ¨Cespecialment¨C un coneixement econ¨°mic de la realitat valenciana dif¨ªcil d¡¯igualar. Per aix¨° ha estat deg¨¤ de la Facultat d¡¯Economia de la Universitat de Val¨¨ncia i conseller de la Generalitat en dos etapes distintes de l¡¯autogovern. Perqu¨¨ ha estat el millor hereu d¡¯Ernest Lluch; la personificaci¨® de la Via Valenciana. I, a m¨¦s de tot aix¨° ¨Cho sap tot aquell que el coneix¨C, Vicent ¨¦s un home bo. Un espill de dignitat.

?s realment trist assabentar-se que la Generalitat ha decidit destituir al catedr¨¤tic Vicent Soler com a president del Consell Social de la Universitat de Val¨¨ncia. Un lloc al qual va accedir fa nom¨¦s huit mesos. Encara tenia tres anys per davant per a seguir contribuint, com poca gent ¨¦s capa? de fer-ho, a la societat. Tanmateix, li ho han impedit.

Renunciar a la saviesa de Vicent Soler ¨¦s un s¨ªmptoma de sectarisme. Tamb¨¦ de pobresa intel¡¤lectual. ?s una decisi¨® molt pr¨°pia del govern m¨¦s reaccionari de la Generalitat i d¡¯una mirada allunyada dels valors de la Il¡¤lustraci¨®, els valors que fan avan?ar a una societat. Eixos valors, fonamentats en la paraula i el respecte, es troben a l¡¯origen de la Universitat i de la democr¨¤cia. I tot aix¨° ho personifica Vicent Soler, un dels 10 d¡¯Alaqu¨¤s que va demostrar el seu comprom¨ªs democr¨¤tic quan altres, com ara, no sentien la pulsi¨® democr¨¤tica.

Trobe que ¨¦s el s¨ªmptoma definitiu en la deriva de la Generalitat. El ¡°s¨ªmptoma Vicent Soler¡±, m¡¯atreviria a dir. L¡¯extrema dreta s¡¯ha apoderat ideol¨°gicament del Consell, tot i que sembla que alguns no s¡¯han assabentat. O prefereixen dissimular davant d¡¯este captiveri ideol¨°gic front a la cultura i la diversitat.

No ¨¦s Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, el nostre major poeta en cinc segles, marginat i arraconat institucionalment en el seu centenari.

No ¨¦s Joan Fuster, vilipendiat des de les Corts.

No ¨¦s Vicent Ventura, un dels dem¨°crates que va acudir a M¨²nich l¡¯any 62 per tombar el franquisme, com Dionisio Ridruejo i tants altres.

No ¨¦s el masclisme institucionalitzat. Ni la negaci¨® de l¡¯homof¨°bia. Ni la censura d¡¯artistes, publicacions, s¨ªmbols.

No ¨¦s, tampoc, Vicent Soler.

?s la seua ¡°guerra cultural¡±.

I som nosaltres, els dem¨°crates ¨Ci molt especialment la Universitat¨C, els interpel¡¤lats.