¡®La mentida m¨¦s bonica¡¯, de Francesc Ser¨¦s: La ressaca de l¡¯euf¨°ria del proc¨¦s

A La casa de foc, la novel¡¤la anterior de Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972), el lector no podia treure¡¯s de sobre la sensaci¨® d¡¯estar-se encarant amb massa freq¨¹¨¨ncia a un c¨²mul de p¨¤gines rutin¨¤ries i repetitives en exc¨¦s; no eren poques les vegades que lamentava que el narrador no s¡¯estalvi¨¦s la temptaci¨® d¡¯enverinar el text amb sent¨¨ncies properes al sentimentalisme moral; i, davant del desgavell compositiu i el defalliment estil¨ªstic que hi imperava, enyorava l¡¯ordre i la vigorosa tensi¨® de les filigranes verbals de De fems i de marbres, la reeducaci¨® narrativa del reportatge feta a La f...

A La casa de foc, la novel¡¤la anterior de Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972), el lector no podia treure¡¯s de sobre la sensaci¨® d¡¯estar-se encarant amb massa freq¨¹¨¨ncia a un c¨²mul de p¨¤gines rutin¨¤ries i repetitives en exc¨¦s; no eren poques les vegades que lamentava que el narrador no s¡¯estalvi¨¦s la temptaci¨® d¡¯enverinar el text amb sent¨¨ncies properes al sentimentalisme moral; i, davant del desgavell compositiu i el defalliment estil¨ªstic que hi imperava, enyorava l¡¯ordre i la vigorosa tensi¨® de les filigranes verbals de De fems i de marbres, la reeducaci¨® narrativa del reportatge feta a La for?a de la gravetat, la voluntat d¡¯espr¨¦mer al m¨¤xim el car¨¤cter polimorf de la cr¨°nica com a g¨¨nere literari a La pell de la frontera.

Ara, a La mentida m¨¦s bonica, la decepci¨® es torna a repetir i, en les perip¨¨cies que viuen en Carles i la Marina el 17 de desembre de 2021 ¡ªs¨®n dos professors d¡¯institut, una parella tan unida que fins i tot es jubilen el mateix dia¡ª, en comptes de celebrar-hi la felicitat d¡¯un estil, la contund¨¨ncia de la construcci¨® d¡¯una trama, la vivacitat de les an¨¨cdotes o el disseny versemblant d¡¯uns car¨¤cters, el lector topa amb una novel¡¤la que no busca tant ¡ªno ho busca gens, de fet¡ª la forja d¡¯un m¨®n sobir¨¤ i independent del real gr¨¤cies al desplegament d¡¯unes arg¨²cies i uns jocs de mans literaris, com la il¡¤luminaci¨® d¡¯una realitat preexistent: La mentida m¨¦s bonica ¡ªno se sap si el t¨ªtol t¨¦ una finalitat ir¨°nica: una mentida pot ser bonica?¡ª, com si es conform¨¦s estar m¨¦s a la vora de la sociologia que de la literatura, pret¨¦n ser el document i la cr¨ªtica de l¡¯engany civil perpetrat a Catalunya pels art¨ªfexs pol¨ªtics del que es va anomenar el proc¨¦s.

M¨¦s a la vora de la sociologia, pret¨¦n ser el document i la cr¨ªtica de l¡¯engany civil perpetrat pels art¨ªfexs del proc¨¦s

La mentida m¨¦s bonica es desenrotlla en dos plans. D¡¯una banda, es descriuen els sobresalts i les sorpreses que viuen en Carles i la Marina durant la jornada excepcional de la seva jubilaci¨®, els darrers contactes amb la peculiar personalitat dels alumnes, els intermedis a la sala de professors, la relaci¨® amb els col¡¤legues, la festa d¡¯homenatge i el seu comiat com a docents: ¨¦s el relat as¨¨ptic de les rutines i els ritus d¡¯una professi¨®, la representaci¨® del quotidi¨¤, la immersi¨® en l¡¯experi¨¨ncia comuna ¡ªels successos naturals¡ª en la vida d¡¯una parella, i el lector es va esmorteint de la mateixa manera que ho fan els protagonistes de la novel¡¤la a mesura que es consciencien que a partir d¡¯aleshores el seu dia a dia ser¨¤ diferent. D¡¯altra banda, la descripci¨® d¡¯aquest dia a la vida d¡¯en Carles i la Marina tamb¨¦ propicia que s¡¯interroguin sobre el present que els acull, les dificultats pr¨¤ctiques de la crisi econ¨°mica ¡ªuns ve?ns dels protagonistes han usurpat una propie?tat privada¡ª, l¡¯ensorrament psicol¨°gic que va representar la pand¨¨mia i, en especial, el desencant moral que va suposar el fiasco de l¡¯anomenat proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia de Catalunya, i en el qual van adscriure-s¡¯hi ignorant els perills de la ingenu?tat. I, com si lamentessin el temps i l¡¯energia que van invertir en una situaci¨® que no tenia res de l¨ªmit i s¨ª, i molt, de farsa, es passen bona part de la novel¡¤la queixant-se de la ressaca que la festa euf¨°rica del somni de la independ¨¨ncia els ha deixat.

Amb una mat¨¨ria informe, Francesc Ser¨¦s ¡ªno seria un llibre seu si no fos aix¨ª¡ª ha escrit un llibre molt valent al voltant de les versions prevalents de la realitat d¡¯un pa¨ªs, inclosos els somnis, les fantasies i la mem¨°ria, sobre les il¡¤lusions perdudes de l¡¯independentisme, sobre l¡¯esplendor i les mis¨¨ries d¡¯un engany, per¨° com a artefacte novel¡¤lesc queda lluny del que un lector addicte a la literatura pot esperar: els incomptables di¨¤legs que s¡¯escampen arreu semblen els anacoluts del teatre pol¨ªtic, les agudeses publicit¨¤ries i els sermons informatius avorreixen ¡ªel proc¨¦s ¡°¨¦s el preu que s¡¯ha de pagar despr¨¦s de jugar-se el pa¨ªs al casino i no tens res m¨¦s que farols i les fitxes s¨®n la gent i el seu futur¡±¡ª, la pedagogia cultural ¨¦s com una canonada en un concert, i que vagi tot sovint a la recerca de la mitologia emotiva nom¨¦s t¨¦ un sentit, la plasmaci¨® dels valors de la ment petitburgesa que sense pensar gaire es va deixar seduir pels cants de sirena ¡ªprofessionalment endolcits¡ª d¡¯un polifem.