¡®L¡¯estiu que la mare va tenir els ulls verds¡¯, de Tatiana T?buleac: La mort i l¡¯estiu

El verd no ¨¦s el color de l¡¯esperan?a sin¨® el dels morts. I per aix¨° Alfred Hitchcock a Vertigo (1958) tria que les escenes dedicades a la fantasmal Judy (Kim Novak) siguin banyades en llum verda. I per aix¨° l¡¯esment al t¨ªtol L¡¯estiu que la mare va tenir els ulls verds (Amsterdam, 2022) no ¨¦s una simple nota crom¨¤tica. El verd s¡¯atribueix a Osiris, d¨¦u que sospesa les ¨¤nimes dels difunts i controla el seu acc¨¦s al m¨¦s enll¨¤...

Sembla agosarat de ressuscitar la simbologia eg¨ªpcia en una novel¡¤la contempor¨¤nia, ambientada principalment a Fran?a, per¨° ¨¦s que Tatiana ??buleac (Chi?in?u, 1978) s¡¯ha pres la mol¨¨stia d¡¯abocar-se a un relat que flirteja amb el simbolisme. Una hist¨°ria sobre la proximitat de la mort (per culpa del c¨¤ncer) i sobre com la fatalitat podria regenerar la mala relaci¨® d¡¯una mare i el seu fill.

La novel¡¤la ¨¦s aclaparadora, dotada d¡¯una gran bellesa, decadent i malaltissa (alg¨² en dir¨¤ baudelairiana) gr¨¤cies a la manya de ??buleac per a les imatges po¨¨tiques i els detalls simb¨°lics: recordem, per exemple, que un personatge mor en una hamaca (una cris¨¤lide!) i que hi ha un instructor de canoa que, tot i dir-se Ryan, tothom anomena Ra (i ens ha de remetre a la barca solar del d¨¦u Ra i el tr¨¤nsit cap a l¡¯inframon, per molt que ??buleac cometi la irrever¨¨ncia d¡¯encarnar-lo com un avatar faldiller que posa calentes les banyistes).

?s aclaparadora, dotada d¡¯una gran bellesa, decadent i malaltissa, gr¨¤cies a la manya per a les imatges po¨¨tiques

El comprom¨ªs de relatar aquesta relaci¨® complicada entre mare i fill recau en Aleksy, que prov¨¦ d¡¯una fam¨ªlia que ha fet aig¨¹es: el pare ha tocat el dos, la petita Mika ha mort i Aleksy sempre ha sentit que la mare pensava m¨¦s en la filla absent que en ell... El jove Aleksy ha passat per un hospital per a malalts mentals i el seu relat epis¨°dic, anys despr¨¦s, t¨¦ alguna cosa de ter¨¤pia psiqui¨¤trica. La descripci¨® obsessiva que fa de la mare (?Era sempre blanca i relluent, com si abans de ficar-se al llit es tragu¨¦s la pell i la deix¨¦s tota la nit en remull en una banyera amb nata?) ¨¦s plena de ranc¨²nia (?Em venien ganes de mossegar-li la llengua?) i obeeix a la tensi¨® i la viol¨¨ncia que governa el llibre (?Les dones aguanten pitjor les pallisses dels fills que les dels marits o dels desconeguts?). Sovint la narraci¨® ¨¦s exagerada i Aleksy sembla un d¡¯aquests nanos rebels que s¡¯estarrufen per fer-nos creure que s¨®n tipus durs, disposats a estomacar el m¨®n hostil... Aleksy escup la narraci¨® amb r¨¤bia: les paraules del camp sem¨¤ntic del v¨°mit van reapareixent tot al llarg de la novel¡¤la, i val a dir que hi trobem un exc¨¦s de comparacions (cosa emprenyadora com un cunyat xerraire, com un poeta que desconeix l¡¯aven? de la met¨¤fora) i algun barroquisme imperdonable (?Les veig [es refereix a les paraules de la mare] quan escric aquestes l¨ªnies, movent-se per damunt meu com uns gossos embruixats que s¡¯anaven amuntegant per fer lloc a un vell amic, dins l¡¯habitaci¨® que havien devorat gaireb¨¦ del tot?). Per¨° aquest posat dur i negatiu d¡¯Aleksy, i la ret¨°rica tremendista que li desferma, es va estovant sobre la marxa i la intimitat maternofi?lial, el comiat i l¡¯expiaci¨®, ens van semblant m¨¦s propers. Hi ha moments en qu¨¨ tot sembla posar-se al seu lloc i confortar espiritualment el protagonista: ?Les pedres del cam¨ª s¡¯anaven transformant en perles una darrere l¡¯altra, el blat de moro es pelava tot sol i es convertia en espelmes, i l¡¯aire feia olor d¡¯encens?.

A ??buleac ja l¡¯hav¨ªem conegut en catal¨¤ gr¨¤cies a la publicaci¨® d¡¯El jard¨ª de vidre (Editorial Les Hores, 2021): una novel¡¤la invertebrada que copsa l¡¯opressi¨® de les lleng¨¹es dominants sobre les subordinades, i que ens explica el despertar nacional de la Mold¨¤via postsovi¨¨tica i l¡¯enrenou de reanimar un idioma que, segons l¡¯inter¨¨s de cadasc¨², uns anomenen roman¨¨s i altres moldau. Aleshores la traductora era Ant¨°nia Escandell Tur (l¡¯encarregada que llegim Mircea C?rt?rescu en catal¨¤) mentre que a L¡¯estiu que la mare va tenir els ulls verds la traducci¨® ¨¦s de Corina Oproae.

Aquest va ser el debut novel¡¤l¨ªstic de ??buleac, i n¡¯obviem les imperfeccions de to perqu¨¨ en tancar el llibre pesen m¨¦s els cops emocionals que ens ha clavat, la irrever¨¨ncia amb qu¨¨ rebaixa la solemnitat d¡¯una q¨¹esti¨® com la malaltia terminal i un ¨²s dels s¨ªmbols entre seri¨®s i burleta (per¨° sobretot li ho perdonem perqu¨¨ ¨¦s un llibre sobre l¡¯exculpaci¨® in extremis).