Adrienne Rich fa arqueologia de la maternitat

¡°Els meus fills em causen el sofriment m¨¦s exquisit que hagi experimentat mai. ?s el sofriment de l¡¯ambival¨¨ncia: l¡¯alternativa mortal entre el ressentiment amarg i els nervis de punta, i la gratificaci¨® plena i la tendresa. De vegades em fa l¡¯efecte [¡­] que soc un monstre d¡¯egoisme i intoler¨¤ncia. Altres vegades em sembla que nom¨¦s la mort ens alliberar¨¤ els uns dels altres, i llavors envejo la dona est¨¨ril que t¨¦ el luxe de penedir-se, per¨° viu una vida de privacitat i llibertat¡±. Aix¨ª, amb un seguit d¡¯entrades del diari de la poeta i escriptora Adrienne Rich en la trentena, ¨¦s a dir, entre ...

¡°Els meus fills em causen el sofriment m¨¦s exquisit que hagi experimentat mai. ?s el sofriment de l¡¯ambival¨¨ncia: l¡¯alternativa mortal entre el ressentiment amarg i els nervis de punta, i la gratificaci¨® plena i la tendresa. De vegades em fa l¡¯efecte [¡­] que soc un monstre d¡¯egoisme i intoler¨¤ncia. Altres vegades em sembla que nom¨¦s la mort ens alliberar¨¤ els uns dels altres, i llavors envejo la dona est¨¨ril que t¨¦ el luxe de penedir-se, per¨° viu una vida de privacitat i llibertat¡±. Aix¨ª, amb un seguit d¡¯entrades del diari de la poeta i escriptora Adrienne Rich en la trentena, ¨¦s a dir, entre el 1960 i el 1966, s¡¯obre el primer cap¨ªtol de l¡¯assaig Naixem de dona. La maternitat com a experi¨¨ncia i instituci¨®, recentment publicat en traducci¨® catalana de N¨²ria Busquet Molist per a Lleonard Muntaner. No ¨¦s d¡¯estranyar que una reflexi¨® aix¨ª sigui la llavor d¡¯un treball de quatre anys, comen?at el 1972 i acabat per primer cop el 1976, abans de revisar-lo quir¨²rgicament el 1986, i que es presenta com una doble arqueologia harmoniosament combinada de l¡¯immens radi de la maternitat: una arqueologia de l¡¯¨ªntim i una altra del social, documentada, en benefici de la fond¨¤ria i la concreci¨®, quan no d¡¯un determinat tipus de commoci¨®, la transformadora, la que t¨¦ la for?a d¡¯ampliar el fons de la consci¨¨ncia i obrir la percepci¨®.

La rub¨¨ola diagnosticada a Rich despr¨¦s del naixement del seu fill com una reacci¨® al¡¤l¨¨rgica a l¡¯embar¨¤s actua com a detonant per identificar de manera precisa a qu¨¨ reacciona el cos d¡¯una manera tan violenta, i en certa manera per qu¨¨ ¨¦s significativament el cos qui ho fa, tant en sintonia amb l¡¯¨¤nima. Evidentment, la situaci¨® de Rich, mare en un matrimoni amb un home, abans d¡¯identificar-se com a lesbiana per a la resta de la seva vida, hi t¨¦ un pes, per¨° la pregunta exigeix una resposta que porta a la necessitat d¡¯aquesta arqueo?logia de la condici¨® femenina, per descompondre una aberraci¨® molt s¨°lidament assentada, molt tentacular i camale¨°nica, amb ¨¤nim de destruir cada filament que la sost¨¦ i deixar l¡¯espai lliure per a l¡¯apropia?ci¨® de totes dues coses, la maternitat i el cos, com un antihistam¨ªnic poder¨®s i definitiu, ¨ªntim i col¡¤lectiu. L¡¯aberraci¨® ¨¦s el que Rich anomena la instituci¨®, que es dibuixa al llarg de l¡¯assaig com el conjunt de comportaments, expectatives, costums i normes expl¨ªcites o t¨¤cites que esperen conformar l¡¯experi¨¨ncia de les dones, elles mateixes filles, i potencialment mares, i alhora doblegar-l¡¯hi, i per tant alienar-la, amb repercussions sobre totes les relacions humanes, perqu¨¨ el que aquesta instituci¨® ataca ¨¦s el que ¨¦s com¨² i constitutiu de qualsevol ¨¦sser hum¨¤, la seva vinguda i primer contacte amb altres humans i amb el m¨®n. I ¨¦s precisament per la posici¨® central que ocupa, inevitable perqu¨¨ no hi ha persona que no sigui filla d¡¯un ventre de dona, que ¨¦s un territori privilegiat per pensar i operar un canvi profund, ¡°en qu¨¨ totes les dones siguin el geni que presideixi el propi cos¡±. No ¨¦s d¡¯estranyar que les dones haguem volgut fugir de la reducci¨® al cos a qu¨¨ ens han for?at, ¡°convertint-nos en esperit pur, ment¡±; ara es tracta de crear una nova manera de pensar que no ¡°ens divideixi en dos¡±. La transformaci¨® vindr¨¤ d¡¯aqu¨ª, i, en arribar al final del llibre, s¡¯ent¨¦n com aquest canvi de paradigma, en qu¨¨ el cos ¨¦s part activa del pensament, ¨¦s l¡¯¨²nic que pot provocar un efecte domin¨® en la mateixa direcci¨® alliberadora i conscient de tots els elements de l¡¯exist¨¨ncia femenina. No ¨¦s d¡¯estranyar que d¡¯una possibilitat aix¨ª en sigui el g¨¨nere hum¨¤ sencer el gran beneficiari.