¡®Unes altres Bacants. si us plau!¡¯, de Jordi P¨¤mies: A cada ¨¨poca, el cl¨¤ssic que mereix

La l¨°gica sorneguera de Bertrand Russell q¨¹estionava al Cambridge victori¨¤ la historicitat de les bacants, les m¨¨nades adeptes al culte del d¨¦u Dio?n¨ªs que anaven embogides a la muntanya per menjar carn crua. Descregut i amb humor brit¨¤nic, despr¨¦s de sentir una confer¨¨ncia sobre els rituals dionis¨ªacs i l¡¯esquarterament de bous de les m¨¨nades en ¨¨xtasi, s¡¯adre?¨¤ a la professora Jane Harrison, la gran inspiradora de l¡¯escola ritualista del mite grec, i s¡¯ofer¨ª a regalar-li un bou perqu¨¨ ella i les seves amigues l¡¯esque...

La l¨°gica sorneguera de Bertrand Russell q¨¹estionava al Cambridge victori¨¤ la historicitat de les bacants, les m¨¨nades adeptes al culte del d¨¦u Dio?n¨ªs que anaven embogides a la muntanya per menjar carn crua. Descregut i amb humor brit¨¤nic, despr¨¦s de sentir una confer¨¨ncia sobre els rituals dionis¨ªacs i l¡¯esquarterament de bous de les m¨¨nades en ¨¨xtasi, s¡¯adre?¨¤ a la professora Jane Harrison, la gran inspiradora de l¡¯escola ritualista del mite grec, i s¡¯ofer¨ª a regalar-li un bou perqu¨¨ ella i les seves amigues l¡¯esqueixessin a mans nues, membre a membre, posse?des de la fren¨¨tica follia b¨¤quica. Escepticisme de fil¨°sof compartit per no pocs fil¨°legs, per¨° alhora etern retorn d¡¯una trag¨¨dia, Les bacants d¡¯Eur¨ªpides no perd mai la condici¨® de cl¨¤ssic, d¡¯interpel¡¤lar en el passat, en el present i en el futur sobre tem¨¤tiques tan actuals i de tots els temps, com el fanatisme religi¨®s, les disputes de g¨¨nere, la viol¨¨ncia pol¨ªtica o la crisi de la democr¨¤cia.

La comprovaci¨® del pes d¡¯un mite grec en la tradici¨® ha valgut a l¡¯autor, merescudament, el premi La Central 25

Jordi P¨¤mies, professor de llengua i literatura grega a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, fil¨°leg cl¨¤ssic i especialista bregat en els misteris del mite grec i la seva recepci¨®, sap molt b¨¦, per a cada ¨¨poca, quines Bacants mereix, quin ¨¦s el cl¨¤ssic que mereix. Entre els m¨¨rits d¡¯aquest fill de poeta hi ha l¡¯¨²s d¡¯una paraula f¨¨rtil i lluminosa, condici¨® necess¨¤ria per escriure assaig, del llat¨ª exagium: la pesada amb balan?a, en el seu cas la comprovaci¨® del pes d¡¯un mite grec en la tradici¨® que li ha valgut merescudament el premi literari La Central 25 en catal¨¤.

Ens diu P¨¤mies que filologia cl¨¤ssica sona a saber envellit i pols¨®s, d¡¯una altra ¨¨poca, per¨° aquest hel¡¤lenista professional sap que pocs g¨¨neres literaris com la trag¨¨dia ¨¤tica s¨®n tan avesats a la vida contemplativa de la filosofia, que th¨¦atron ¨¦s l¡¯indret dedicat als qui contemplen. Aix¨° ho sabia tamb¨¦ molt b¨¦ un altre fil¨°leg cl¨¤ssic que ofici¨¤ de fil¨°sof, Nietzsche, fill de Dion¨ªs que des?emmascar¨¤, mitjan?ant la sospita, les puritanes il¡¤lusions de realitat, que dinamit¨¤ convencionalismes al crit nihilista i ritual d¡¯Evo¨¨ que entonen les pulsionals bacants per invocar Dion¨ªs. Com fa un altre estudi¨®s del menadisme antic, Eric Dodds, P¨¤?mies ens recorda en aquest portent¨®s assaig que la Gr¨¨cia antiga, com deia Paul Val¨¦ry, ¨¦s la invenci¨® m¨¦s bella dels temps moderns si tan sols la idealitzem com a filla d¡¯Apol¡¤lo, de la ra¨®, i neguem tamb¨¦ la seva paternitat a Dion¨ªs, a la passi¨®. Nom¨¦s acceptant que l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s tant seny com desmesura entendrem el malestar de la cultura davant d¡¯una ra¨® massa satisfeta i autosuficient; que ni els grecs ni nosaltres som tan sols fills de la ra¨®, sin¨® tamb¨¦ de la passi¨®; que no tots els sabers s¨®n saviesa i el llenguatge no ¨¦s mai innocent; que la intel¡¤lig¨¨ncia de les emocions pot ajudar-nos a superar la polaritat r¨ªgida entre racionalitat i irracionalitat. Les bacants d¡¯Eur¨ªpides ens obliga a pensar sobre els fets liminars i els llindars de l¡¯hum¨¤, massa hum¨¤, sobre les concepcions modernes del somni humanista i antropoc¨¨ntric, sobre un home suposadament satisfet i autocomplaent i una concepci¨® del m¨®n que reclama amb urg¨¨ncia redre?ar el rumb amb l¡¯ajuda dels cl¨¤ssics, de sabers in¨²tils com la filologia cl¨¤ssica i les humanitats, si no volem naufragar amb la tecnologia i la postveritat.

Una nota final d¡¯agra?ment a Marta Ramoneda i Antonio Ram¨ªrez, a tota la gent de la llibreria La Central, per haver fet de l¡¯ofici de llibreter, en aquesta ¨¨poca d¡¯impersonal comer? electr¨°nic, un comer? just de proximitat, per haver-nos regalat durant 25 anys tants i tants llibres, per haver fet de La Central la casa dels llibres, la nostra casa.