Maria Canelles Trabal, contra la nost¨¤lgia de recordar

Etimol¨°gicament, nost¨¤lgia vol dir dolor del retorn. Sentir nost¨¤lgia significa, efectivament, desitjar tornar a un temps passat que no pot retornar. Diem passat, per¨° podem dir casa o p¨¤tria, perqu¨¨ al final el que veritablement compta en el sentiment de nost¨¤lgia ¨¦s el dolor¨®s desig de tornar a un lloc que ja no existeix. Per aix¨°, sovint la nost¨¤lgia es dona la m¨¤ amb discursos conservadors que lloen el passat de manera acr¨ªtica, idealitzada, suprimint els racons m¨¦s foscos i m¨¦s reprovables d¡¯aquell temps que no necess¨¤riament ha de ser model per al nostre present. Per aix¨°, la rellev¨¤ncia...

Etimol¨°gicament, nost¨¤lgia vol dir dolor del retorn. Sentir nost¨¤lgia significa, efectivament, desitjar tornar a un temps passat que no pot retornar. Diem passat, per¨° podem dir casa o p¨¤tria, perqu¨¨ al final el que veritablement compta en el sentiment de nost¨¤lgia ¨¦s el dolor¨®s desig de tornar a un lloc que ja no existeix. Per aix¨°, sovint la nost¨¤lgia es dona la m¨¤ amb discursos conservadors que lloen el passat de manera acr¨ªtica, idealitzada, suprimint els racons m¨¦s foscos i m¨¦s reprovables d¡¯aquell temps que no necess¨¤riament ha de ser model per al nostre present. Per aix¨°, la rellev¨¤ncia de Contra la nost¨¤lgia de Maria Canelles Trabal. El t¨ªtol no ens hauria de confondre: no es tracta d¡¯un assaig, sin¨® d¡¯una novel¡¤la i, m¨¦s concretament, d¡¯una primera ¡ªi molt destacable¡ª novel¡¤la en la qual l¡¯autora reflexiona sobre les formes de la mem¨°ria i de l¡¯oblit, sobre la necessitat d¡¯oblidar i la irreprimible tend¨¨ncia a recordar.

La Meri ¨¦s una dona de seixanta anys que, despr¨¦s de molts anys treballant com a professora als Estats Units, torna a casa per retrobar-se amb les seves dues germanes en ocasi¨® de la mort de la mare. Malgrat haver tingut vides molt diferents, les tres germanes han conviscut amb la pres¨¨ncia d¡¯una mare estricta i controladora, una mare que les ofegava: ¡°Sou alienes a la idea de sacrifici i jo m¡¯esglaio d¡¯haver criat unes dones tan poc fetes, tan d¨¨bils, tan donades a la temptaci¨® de la droperia. I aix¨° que heu tingut el meu exemple... si hagu¨¦ssiu hagut de fer el que he fet jo, treballar i parir i tirar endavant la fam¨ªlia i el negoci, tot alhora, i sense rebre res a canvi estic segura que no ho haur¨ªeu suportat¡±. A despit del temps transcorregut i la dist¨¤ncia, la veu de la mare es filtra, impregna els pensaments de la Meri, que tot havent marxat de casa de jove, continua condicionada, com les seves germanes, pels consells, sempre barrejats de recriminacions i advert¨¨ncies d¡¯aquesta mare, sempre insatisfeta, impossible de complaure. ¡°A Londres estudiaria i treballaria (...) Creixeria i es mouria sola per carrers desconeguts, sense demanar perm¨ªs ni demanar explicacions (...) Es convertiria en novel¡¤lista i treballaria fort per fer-se un lloc dins del panorama edito?rial. Ni tindria por de ser, ni tornaria a viure amb la sensaci¨® que se li acaba l¡¯oxigen¡±, somiava la jove Meri que no es convertir¨¤ mai en novel¡¤lista, perqu¨¨, cada cop que comen?ar¨¤ a escriure, la por de no tenir el talent necessari per escriure la bloquejar¨¤. Perqu¨¨, en el fons, la por no l¡¯ha abandonada, l¡¯oxigen li ha faltat de la mateixa manera que la veu de la mare no l¡¯ha abandonat mai. Ella intentar¨¤ oblidar, amagar all¨° que ha viscut, per¨° l¡¯oblit ¨¦s impossible: els records deixen sempre una tra?a indeleble. La mort de la mare, per¨°, ho trasbalsa tot. La Meri comen?a a escriure un diari que l¡¯acompanyar¨¤ durant el seu viatge de retorn, un diari en el qual comen?aran a aflorar els records amagats i on les paraules trencaran involunt¨¤riament el silenci.

Maria Canelles Trabal converteix el viatge de retorn a casa en met¨¤fora de la import¨¤ncia d¡¯assumir el passat. Per molt que ho intenta, la Meri conviu amb la pres¨¨ncia angoixosa de la seva mare. Com una esp¨¨cie de cor rom¨¤, els comentaris de la mare s¡¯immisceixen en aquesta narraci¨® poli¨¨drica, on es confronten veus i mirades, desitjos i somnis mai complerts, un present que no es converteix en el futur anhelat i un passat que s¡¯arrossega. De la m¨¤ de Canelles Trabal, la Meri ¨¦s reflex de la nostra incapacitat per gestionar el nostre passat. Il¡¤lustra l¡¯exig¨¨ncia de rescatar el passat, que, pel que fa a ella, implica rememorar els tan reveladors jocs infantils compartits amb les germanes, per¨°, sobretot, assumir la figura d¡¯aquella mare controladora per poder-se¡¯n alliberar. La seva veu nom¨¦s deixar¨¤ d¡¯infiltrar-se quan la Meri deixa de sentir por i mira cap enrere. Sense nost¨¤lgia i sense el desig d¡¯oblidar. Perqu¨¨ no ¨¦s l¡¯oblit el que ens allibera del passat, ¨¦s la mem¨°ria serena i cr¨ªtica, la mem¨°ria que s¡¯escriu des del present i que ni idolatra ni renega.