Blai Bonet, com ser un ¡°xarnego sense ser-ho¡±

La principal funci¨® liter¨¤ria que la ciutat pot tenir en una novel¡¤la ¨¦s la interacci¨® de l¡¯espai amb els personatges per transformar-los. Si la ciutat nom¨¦s ¨¦s un decorat insignificant de la narraci¨®, importa ben poc. Si ¨¦s un factor determinant d¡¯all¨° que es narra, en canvi, ¨¦s fonamental entendre la funci¨® de la ciutat per interpretar la novel¡¤la en q¨¹esti¨®. Pot ser la ciutat en gen¨¨ric ¡ªtant li faria que l¡¯acci¨® pass¨¦s a Par¨ªs o Nova York¡ª o pot ser una ciutat concreta. Aquest ¨²ltim cas ¨¦s el de M¨ªster Evasi¨®, i la ciutat que transforma Marc Esquert ¨¦s Barcelona. I nom¨¦s pot ser Barcelona perqu¨¨ el tema de la faula de Blai Bonet ¡ªuna novel¡¤la d¡¯aprenentatge¡ª ¨¦s l¡¯assumpci¨® d¡¯un canvi de pell del protagonista, el trencament amb la identitat d¡¯origen per ser un altre i aix¨ª ser aut¨¨nticament qui vol ser. Amb vint anys Esquert escriu des de Ginebra, on completa la seva transformaci¨®, i comen?a el relat de la seva vida exposant la seva infantesa a Palafrugell, on havia estat socialitzat en una fam¨ªlia que ¨¦s paradigma de la catalanor ¡ªuna identitat caracteritzada aqu¨ª com a tradicional, com una forma de confortabilitat en la mediocritat c¨ªvica i moral¡ª. La desviaci¨® que es produeix entre el nen i l¡¯adult t¨¦ com a factor catalitzador l¡¯experi¨¨ncia de la Barcelona de postguerra.

La perip¨¨cia editorial de M¨ªster Evasi¨® ¨¦s peculiar. Ara que Nicolau Dols l¡¯ha reeditada a Club Editor reintegrant per primera vegada els fragments ratllats per la censura, s¡¯intueix m¨¦s clarament quina era la intenci¨® de Bonet. La meva hip¨°tesi ¨¦s que una primera versi¨®, tal com recorda Joan Mir, la redacta el curs 1963-64 a la pensi¨® on vivia a Barcelona. Si aleshores la intenta publicar, els editors l¡¯hi rebutgen. De fet, Mir, seguint un enc¨¤rrec de Bonet, va anar a recollir una c¨°pia a La Casa del Libro, la llibreria on hi havia la seu de l¡¯editorial Selecta. Amb posterioritat a 1966 la reescriu, poc o molt, perqu¨¨ hi ha diversos detalls que apareixen al text que dif¨ªcilment podien ser-hi abans d¡¯aquell any: la influ¨¨ncia del Passolini, que el 1965 va escoltar en una confer¨¨ncia mig clandestina; la refer¨¨ncia a El proc¨¦s de Kakfa ¡ªla traducci¨® de Ferrater surt aleshores¡ª; els ecos de l¡¯entrevista de Porcel a Carner i l¡¯enriquidora consanguinitat amb Se?as de identidad de Juan Goytisolo. Durant la segona meitat de 1968 presenta una versi¨® al primer premi Josep Pla i, a finals d¡¯any, l¡¯editorial Llibres de Sinera la presenta a censura. No guanya el premi i, pels volts de Sant Jordi, es publica l¡¯edici¨® censurada.

El que explica aquesta novel¡¤la ¨¦s com l¡¯experi¨¨ncia urbana pot ser una experi¨¨ncia d¡¯allibe-

rament identitari

Aquest anar i venir del manuscrit, m¨¦s la manca d¡¯un editor exigent que obligu¨¦s l¡¯autor a recosir millor la narraci¨®, expliquen alguns problemes formals del discurs de la novel¡¤la. Perqu¨¨ ¨¦s evident que hi ha cap¨ªtols molt m¨¦s ben acabats que no pas d¡¯altres i cap ¨¦s millor que un de memorable: aquell que narra el viatge de l¡¯estudiant internat a La Salle de la Bonanova fins als barris de barraques a les platges de la ciutat. ?s una pe?a d¡¯orfebreria espaterrant de la literatura catalana contempor¨¤nia. La baixada pel carrer Balmes, Pelai i la Rambla esdev¨¦ una progressiva revelaci¨® per al protagonista: una presa de consci¨¨ncia del ventall de classes socials que habiten la ciutat, una identificaci¨® de conductes identit¨¤ries subalternes que s¨®n les que permetran a Esquert trencar la cris¨¤lide on havia viscut per ser l¡¯altre que necessita per viure aut¨¨nticament. L¡¯impacta la vida a les barraques, amb el descobriment de la mis¨¨ria, per¨° sobretot acaba magnetitzat per la vida fosca als tuguris dels baixos fons del Xino, on veu dones que fumen i mariners de la flota nord-americana. Aquell ambient degradat li semblar¨¤ m¨¦s hum¨¤ que el seu i, a poc a poc, a trav¨¦s de les converses que mant¨¦ all¨¤, canvia de pell. No ¨¦s un cam¨ª f¨¤cil, perqu¨¨ el descentra, per¨° decideix transitar-lo. I aquest tr¨¤nsit t¨¦ un correlat amb l¡¯experimentaci¨® discursiva que Bonet, amb m¨¦s intenci¨® que efici¨¨ncia, practicar¨¤ cap¨ªtols despr¨¦s.

No hi ha res de M¨ªster Evasi¨® que manifesti una nost¨¤lgia per una Barcelona desapareguda. El que explica aquesta novel¡¤la ¨¦s com l¡¯experi¨¨ncia urbana pot ser una experi¨¨ncia d¡¯alliberament identitari.

M¨ªster Evasi¨®

Blai Bonet. Club Editor. 2022. 256 p¨¤gines, 19,95 €