Una casa per a Walter Benjamin a Portbou

¡°En una situaci¨® sense sortida no tinc m¨¦s remei que posar-hi fi. Ser¨¤ a un petit poble del Pirineu on ning¨² em coneix all¨¤ on la meva vida s¡¯acabar¨¤¡±. Era el primer par¨¤graf de la nota que Walter Benjamin va redactar a Portbou el 26 de setembre del 1940. La va lliurar a Henry Gurland i al segon par¨¤graf Benjamin demanava que inform¨¦s de la seva decisi¨® a un amic: el fil¨°sof Theodor Adorno. Estava allotjat a una habitaci¨® de La Fonda de Francia. En aquell espai es desenvolupa la primera escena de l¡¯¨°pera ...

¡°En una situaci¨® sense sortida no tinc m¨¦s remei que posar-hi fi. Ser¨¤ a un petit poble del Pirineu on ning¨² em coneix all¨¤ on la meva vida s¡¯acabar¨¤¡±. Era el primer par¨¤graf de la nota que Walter Benjamin va redactar a Portbou el 26 de setembre del 1940. La va lliurar a Henry Gurland i al segon par¨¤graf Benjamin demanava que inform¨¦s de la seva decisi¨® a un amic: el fil¨°sof Theodor Adorno. Estava allotjat a una habitaci¨® de La Fonda de Francia. En aquell espai es desenvolupa la primera escena de l¡¯¨°pera Benjamin at Porbou. El llibret el va escriure Anthony C. Madigan i Antoni Ros Marb¨¤ va acabar de compondre-la el setembre del 2016, per¨° encara no s¡¯ha escenificat. L¡¯¨²ltima promesa ¨¦s estrenar-la al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2023-2024. Aleshores, si tot va segons el pla previst, ja estar¨¤ molt avan?ada la instal¡¤laci¨® de la Casa Walter Benjamin a l¡¯antic ajuntament de Portbou.

A finals del mes d¡¯abril passat, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, va visitar l¡¯exposici¨® Una casa per a Walter Benjamin a la seu barcelonina de la Fundaci¨® Llu¨ªs Coromina. All¨¤ va poder veure el projecte de reforma i rehabilitaci¨® de l¡¯antic ajuntament. ?s obra dels arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras, el van realitzar gr¨¤cies al suport de Ferrocarrils de la Generalitat i sorgeix de l¡¯impuls de la Fundaci¨® Angelus Novus que presideix Pilar Parcerisas. Des d¡¯aleshores Iceta ho va tenir clar: va apostar perqu¨¨ el projecte -el cost global del qual ascendeix a 3 milions d¡¯euros- fos exposat en el marc de la pres¨¨ncia espanyola com a convidada d¡¯honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. Dimarts passat dia 18, durant la trobada del ministre amb la seva hom¨°nima alemanya -Claudia Roth, membre d¡¯Alian?a 90/Els Verds-, tres administracions -la tercera ¨¦s la catalana- es van comprometre a reactivar i finan?ar una idea que ha quedat interrompuda en dues ocasions.

Quan a Frankfurt li van presentar la ministra de Cultura alemanya, segons confirmen a EL PA?S molts dels presents, la Reina Letizia li va donar la m¨¤ i va pronunciar una frase en angl¨¨s: ¡°tenim un acord¡±.

Els dos llocs de mem¨°ria del pensador a Portbou s¨®n el cementiri i l¡¯inquietant Memorial Walter Benjamin realitzat per l¡¯escultor i artista pl¨¤stic israeli¨¤ Dani Karavan. Entrar en aquell espai met¨¤l¡¤lic i descendir les escales que situen el passejant davant el mar que ¨¦s el morir convida a transitar pel magnetisme de l¡¯abisme que precedeix a la desaparici¨®. La desaparici¨® d¡¯un humanista de la modernitat la mort de la qual simbolitza l¡¯agonia d¡¯una civilitzaci¨® -la di¨¤spora intel¡¤lectual jueva per l¡¯Europa que mor amb la Segona Guerra Mundial, la que pujar¨¤ a l¡¯escenari quan es representi l¡¯¨°pera de Ros Marb¨¤-. Tamb¨¦ la desaparici¨® d¡¯una ciutat -Portbou- dues vegades esborrada de la hist¨°ria i a la fi oblidada perqu¨¨ la mem¨°ria d¡¯all¨° que va ser ha anat difuminant-se entre el pas del temps i la inc¨²ria institucional.

Bombardeigs nazis

Durant l¡¯¨²ltim ter? del segle XIX la ciutat fronterera es va consolidar al voltant del s¨ªmbol de la modernitat industrial: una estaci¨® de tren que a trav¨¦s de les vies connectava Espanya amb Europa. El motor de desenvolupament de la localitat era la duana i el tr¨¤nsit de mercaderies, una font de riquesa que va resistir poc o molt fins a l¡¯entrada d¡¯Espanya a la Comunitat Econ¨°mica Europea. La m¨¤xima esplendor de Portbou havia transcorregut durant el primer ter? del segle XX. A l¡¯esgl¨¨sia neog¨°tica se li va sumar l¡¯arquitectura civil modernista. El 1930 la localitat fregava els 4.000 habitants. D¡¯aquell moment en queden ru?nes i vestigis. Perqu¨¨ aquella ciutat va comen?ar a acabar un dia concret. A les sis del mat¨ª del 15 de febrer del 1937. Sis avions Junker de l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯aire nazi bombardegen Portbou seguint ordres de l¡¯ex¨¨rcit franquista. Ser¨¤ el primer de 52 bombardejos per aire i per mar, segons ha comptabilitzat l¡¯historiador local Luis Castell¨®. L¡¯objectiu dels atacs era tallar les comunicacions terrestres entre Fran?a i l¡¯Espanya republicana. Aquesta ¨¦s la ciutat de la guerra i la postguerra. ?s el Portbou de casetes de la Gu¨¤rdia Civil i tanquetes a la muntanya, b¨²nquers a la platja, passadissos secrets sota les vies per fugir.

A aquella ciutat, que tamb¨¦ ha desaparegut, ¨¦s on va arribar Benjamin fugint dels nazis. Aquell viatge ser¨¤ muse?tzat. A la projectada Casa Walter Benjamin, al cos central de l¡¯edifici, l¡¯exposici¨® permanent es dedicar¨¤ a aquella ¨²ltima travessia.

La hist¨°ria ha estat explicada diverses vegades. El 14 de juny del 1940 Benjamin fuig de Par¨ªs despr¨¦s de l¡¯ocupaci¨® alemanya. Mentre la democr¨¤cia col¡¤lapsa al continent, ell carrega la seva maleta i la malaltia en direcci¨® cap al sud. La ciutat portu¨¤ria de Marsella era un dels nuclis claus per als refugiats que volien fugir d¡¯Europa i arribar a Am¨¨rica. Un dels alfils d¡¯aquelles operacions era el nord-americ¨¤ Var¨ªan Fry. Obtenia documentaci¨® oficial al seu consolat per creuar la frontera i va establir contacte amb gent diversa per disposar de rutes d¡¯escapat¨°ria. A la seva organitzaci¨® es va vincular el matrimoni antifeixista alemany format per Hans i Lisa Fitkko, establerts al poble costaner de Banyuls-sud-Mer despr¨¦s d¡¯haver escapat d¡¯un camp. Ells van organitzar travessies a peu. ?s un llarg viatge. Arribar a Portbou i, des d¡¯Espanya, arribar a Portugal i des d¡¯all¨¤ creuar l¡¯Atl¨¤ntic. D¡¯un d¡¯aquells grups que creuaven a peu les muntanyes en formava part un home de 48 anys cansat i malalt, carregant una maleta que imaginem atape?da d¡¯il¡¤luminacions.

Presumptes su?cidis

A difer¨¨ncia del que havia passat anteriorment, d¡¯entrada, les autoritats espanyoles van amena?ar el grup de refugiats dient-los que els expulsaven a Fran?a. Durant unes hores queden atrapats en aquell espai fosc que sempre s¨®n les fronteres per als qui s¡¯han quedat sense p¨¤tria. Passava aleshores. Passa avui. A prop de Portbou ho est¨¤ vivint Nasser Ali Rahmani i la seva fam¨ªlia. Aquest rector d¡¯una universitat de Kabul, amena?at de mort pels talibans, va arribar a la Jonquera i sobreviu en una esp¨¨cie de llimbs legals i professionals. Benjamin no es va sentir en els llimbs. Pitjor. Se sabia condemnat per la hist¨°ria al purgatori que pot ser una frontera. No li espera el parad¨ªs. L¡¯¨¤ngel l¡¯ha abandonat. Entreveu l¡¯infern. Decideix su?cidar-se.

Aix¨ª es dedu?a del certificat que el doctor va firmar a les 22 hores del 26 de setembre del 1940. Aquella versi¨® acaba de ser seriosament problematitzada per Santi Vancells a la novel¡¤la de no-ficci¨® Una veritat dif¨ªcil. La seva hip¨°tesi ¨¦s que no es va su?cidar. Ho raona a partir de la documentaci¨® de La Fonda de Francia. A la minuta hi consten quatre visites d¡¯un metge. Llisten que va administrar injeccions, va prendre la pressi¨® arterial i va realitzar dues sagnies. El tractament farmac¨¨utic va costar 13 pessetes i els honoraris del Doctor Vila van ascendir a 75 pessetes. Afirma Vancells que la sagnia no va obtenir l¡¯efecte desitjat i llavors se li hauria administrat morfina per intentar apaivagar dificultats respirat¨°ries. I tampoc no va funcionar. Despr¨¦s d¡¯aquell tractament sembla poc probable que la causa de la mort fos una hemorr¨¤gia cerebral, segons ell, per¨° aix¨ª ho va certificar. Ning¨² ¨¦s culpable. L¡¯¨²nic responsable de la mort era Benjamin mateix. Cas resolt. Su?cidi.

La publicaci¨® d¡¯Una veritat dif¨ªcil ha coincidit en el temps amb la problematitzaci¨® d¡¯un altre presumpte su?cidi que va sacsejar Portbou. A primera hora del 4 de setembre del 1990 es va descobrir el cos d¡¯una jove penjada a la branca d¡¯un arbre. La investigaci¨® va concloure que s¡¯havia su?cidat. Ning¨² no va saber identificar-la. Fins que una investigaci¨® de Crims -l¡¯exit¨®s projecte period¨ªstic dedicat al true crime- va descobrir la seva identitat. El 13 de juny passat es va emetre a TV3 el primer dels dos programes sobre La noia de Portbou, un reportatge d¡¯Anna Puns¨ª i Marta Freixanet que des de fa pocs dies tamb¨¦ es pot llegir en un llibre. Es va distribuir aquest dijous. Durant la investigaci¨®, les periodistes van obtenir c¨°pia d¡¯unes fotografies fetes aquell mat¨ª de fa 32 anys. Han perm¨¨s la identificaci¨® d¡¯Evi Anna Rauter -italiana del Tirol del Sur-. Quan van mostrar les fotos al forense, aquest va concloure que all¨° m¨¦s probable ¨¦s que aquella dona de vint anys no s¡¯hagu¨¦s su?cidat.

El reportatge televisiu va tenir tant d¡¯impacte que durant les setmanes seg¨¹ents a l¡¯emissi¨® Portbou va esdevenir de sobte una destinaci¨® de turisme necr¨°fil. Buscaven l¡¯arbre, el fotografiaven, penjaven la imatge a les seves xarxes socials. El periodista Ramon Iglesias, que al seu dia va veure el cos a la branca del pi, ha publicat una cr¨°nica sobre aquella reacci¨® morbosa a l¡¯¨²ltim n¨²mero de La maleta de Portbou -la revista creada i dirigida per Josep Ramoneda, identificada des del t¨ªtol amb el que Benjamin simbolitza-. ¡°?Tanoturismo o curiosidad? En Portbou hay opiniones para todos los gustos. Desde quien pide que todo turista sea bienvenido, hasta quien considera una falta de respeto a Evi y su familia convertir el pueblo en un lugar de periodismo negro¡±. A l¡¯article s¡¯hi descriu una situaci¨® viscuda aquest estiu, signe dels nostres temps. Un d¡¯aquests turistes va demanar a una ve?na del poble on era l¡¯arbre. El trobaria just abans del Memorial Walter Benjamin, li va respondre. ¡°?Un memorial? ?Benjamin? ?Qui¨¦n es Walter Benjamin?¡±.

Talment com el su?cidi de Stefan Zweig al Brasil, despr¨¦s d¡¯haver enviat per carta el manuscrit d¡¯El m¨®n d¡¯ahir per a la posteritat, la mort de Benjamin fugint de l¡¯horror representa tamb¨¦ el final d¡¯una era. La geografia agresta de Portbou i la seva enfosquida decad¨¨ncia semblen haver preservat aquell esperit desaparegut. El poble perdia poblaci¨®. Passaven els lustres. Quan la frontera va deixar de tenir sentit, la droga i l¡¯alcohol van destruir una generaci¨®. Res no encarnava aquell misteri que sobrevivia com un espectre. Fins que es va instal¡¤lar el memorial Passatges de Karavan integrat perfectament al paisatge. El 1993 es va inaugurar el seu Carrer dels Drets Humans a Nuremberg. El 1994 el seu memorial d¡¯homenatge a Benjamin a Portbou. Malgrat el vandalisme que ha sofert en alguna ocasi¨®, no ha deixat d¡¯irradiar mem¨°ria. Mem¨°ria del final d¡¯una civilitzaci¨®. Mem¨°ria democr¨¤tica. ¡°La frontera pot ser pensada com una forma de pont i no com un mur¡±, va dir un mat¨ª Claudio Magris al professor Xavier Pla davant el Memorial.

L¡¯¨¤ngel de la hist¨°ria

Moltes han estat les persones que han anat desbrossant el cam¨ª perqu¨¨ Portbou aconsegueixi capitalitzar aquell llegat, per reconstruir el pont amb el passat.

L¡¯agost del 2002 l¡¯arquitecte Norman Foster va ser a Portbou per visitar l¡¯antic ajuntament. Mil metres quadrats distribu?ts en dues ales laterals, tres plantes i un gran entresolat, enganxat a l¡¯antiga escola. Foster va acceptar l¡¯enc¨¤rrec de rehabilitar-lo perqu¨¨ l¡¯edifici fos la seu de la Fundaci¨® Walter Benjamin. Aquell primer projecte, avalat des de la Generalitat de l¡¯¨²ltim mandat de Jordi Pujol, va entrar aviat en via morta. El va succeir un altre, aquest ja en temps del tripartit de Jos¨¦ Montilla, quan el govern catalanista i progressista tenia la mem¨°ria hist¨°rica a la seva agenda ideol¨°gica. Mentre es creava el Memorial Democr¨¤tic o el Museu Memorial de la Jonquera, el juny del 2007 es va senyalitzar la ruta entre Banyuls i Portbou. El setembre del 2008 es va fer una roda de premsa per presentar l¡¯avantprojecte Espai de Mem¨°ria Walter Benjamin. Encara que es van comen?ar les obres, les pol¨ªtiques d¡¯austeritat en temps d¡¯Artur Mas van enterrar la idea de nou. Aleshores la Universitat de Girona ja havia constitu?t la C¨¤tedra Walter Benjamin. Avui la dirigeix l¡¯historiador Maximiliano Fuentes Codera. A trav¨¦s de seminaris i publicacions continua produint coneixement sobre Benjamin i els temes sobre els quals Benjamin va reflexionar.

A la fi, el 2014, es va constituir l¡¯associaci¨® Passatges. Era la primera pedra col¡¤locada per la cr¨ªtica d¡¯art Pilar Parcerisas per tal d¡¯anar avan?ant pas a pas en la institucionalitzaci¨® de Benjamin i Portbou. Parcerisas, que temps enrere va realitzar una investigaci¨® per localitzar la fossa comuna on va ser enterrat el pensador, ha aconseguit liderar aquest proc¨¦s. Ha trucat a totes les portes per obtenir finan?ament, ha activat una xarxa de contactes internacionals a trav¨¦s de l¡¯Escola d¡¯Estiu Walter Benjamin i ha aconseguit la donaci¨® de dues biblioteques particulars -les del traductor Philippe Ivernel i Gian-Luigi Ponzano- amb materials sobre Benjamin i la filosofia del seu temps que constitueixen el cor del projecte actual. La majoria dels llibres estan empaquetats en caixes a l¡¯Ajuntament de Portbou. D¡¯aqu¨ª a pocs mesos, gr¨¤cies a una petita obra finan?ada per l¡¯Ajuntament i la Diputaci¨® de Girona, podran traslladar-se a la Casa. Una patrona de la Fundaci¨® Angelus Novus ha assumit el cost de les lleixes. En una altra de les sales es mostrar¨¤ la vinculaci¨® que Karavan va establir amb Benjamin. Entre altres documents, es visionar¨¤ la conversa que l¡¯artista va mantenir amb el cineasta Wim Wenders a Portbou.

Pot ser que algun dia puguem visitar la Casa Walter Benjamin de Portbou per redescobrir el misteri d¡¯aquella ciutat, assetjada per l¡¯¨¤ngel de la hist¨°ria i que espera la seva resurrecci¨®. Despr¨¦s de la Fira del Llibre de Frankfurt ¨¦s m¨¦s probable. Tenim un acord. I pot ser que no triguem a escoltar a un tenor interpretant el paper protagonista de l¡¯¨°pera Benjamin at Portbou. L¡¯escoltarem declamar un final. ¡°No more suffering in the dark / of an old dream. / Only pathways, passages, / roadways towards¡­/ everything¡±. (¡°No m¨¦s sofriment a l¡¯obscuritat / d¡¯un vell somni. / Nom¨¦s senders, paisatges, / camins cap a... / tot¡±).