Les tres estades de Walter Benjamin a Barcelona

Segons Walter Benjamin, la mirada pot identificar certs ¡°racons prof¨¨tics¡±, indrets que tenen el poder de deixar entreveure el futur, on sembla que ¡°tot el que ha d¡¯arribar ja hagu¨¦s succe?t¡±, deia. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, el per¨ªode d¡¯entreguerres ¡ªcom la mateixa figura de Benjamin, visionari, avisador del foc futur¡ª ¨¦s un ¡°rac¨® prof¨¨tic¡± de la nostra hist¨°ria contempor¨¤nia: un temps de certa esperan?a, embogit per la por i els desitjos.

En aquella ¨¨poca, Benjamin, detectiu salvatge a la recerca de pistes del passat, trobador del que encara no ¨¦s, va deixar const¨¤ncia en els seus escrits de la imminent fragmentaci¨® de la realitat, quan la idea d¡¯ordre dona pas a una de nova i explosiva: el trencament amb el m¨®n vell i l¡¯arribada d¡¯una avantguarda captivada per una pulsi¨® de transformaci¨®. Darrere les seves lents ¡ªllums llargues que il¡¤luminen una mirada poli¨¨drica¡ª, Benjamin dibuixa un futur propulsat per les certeses en la sistematitzaci¨®, la t¨¨cnica i el progr¨¦s. Un nou m¨®n d¡¯una complexitat microsc¨°pica inextricable, podria dir un jove Josep Pla.

Benjamin, un dels pensadors m¨¦s influents del nostre present, camale¨® trist amb el superpoder de predicci¨® ¡ªel motor del seu caminar no s¨®n les cames sin¨® els seus ulls ind¨°mits¡ª, vagabund disl¨¨ctic, ¨¦s un prodigi¨®s apuntador d¡¯itineraris de vida quotidiana, d¡¯all¨° popular, de vulnerabilitats i de trames urbanes, encara que no sabia utilitzar els mapes. I seguint el seu rastre descobrim que algunes de les travessies el van portar a Barcelona, ciutat de pas, tres vegades.

El primer cop va ser de cam¨ª a N¨¤pols, durant tres dies, entre finals d¡¯agost i principis de setembre de l¡¯any 1925. Rebuscant, investigant, sabem que de la ciutat li va cridar l¡¯atenci¨® ¡°l¡¯exotisme simple de les nines barcelonines, que en comptes de cor porten una boleta de sucre al pit¡±, i pensem que potser n¡¯hi va regalar una al seu fill Stefan Rafael. Probablement tamb¨¦ li van cridar l¡¯atenci¨® les targetes tur¨ªstiques. Durant la infantesa la seva ¨¤via viatgera li regalava postals de tots els llocs que visitava. ¡°Sense cap mena de dubte, cap llibre d¡¯aventures m¡¯ha influ?t tant en la meva afici¨® a viatger com les targetes postals amb les quals ella m¡¯obsequiava abundantment durant els seus llargs viatges¡±, va confessar.

Pornografia vora el port

Vagabund disl¨¨ctic, ¨¦s un prodigi¨®s apuntador d¡¯itineraris de la vida quotidina, d¡¯all¨° popular

En una carta escrita a N¨¤pols el 25 de setembre de 1925 al seu amic Gerhard Scholem, Benjamin descriu Barcelona com ¡°un port tumultu¨®s que imita encertadament en petit els bulevards de Par¨ªs¡±. ¡°He caminat per tot arreu, he pogut veure caf¨¨s i bars populars en racons molt amagats abandonant-me en part als meus vagarejos perseverants¡±, continua. I li diu tamb¨¦: ¡°A tots els llocs on he estat, he vist cafeteries i barris de classe treballadora en zones extremadament allunyades, en part perqu¨¨ anava all¨¤ on em portava el meu constant serpenteig¡±. No ho sabem, per¨° ¨¦s probable que el seu passeig predilecte fos la Rambla, paradoxal cam¨ª vell i nov¨ªssim, escenari natural dels rebutjats i els perduts, veritables protagonistes de la hist¨°ria humana, segons el berlin¨¨s.

Caminant i mirant, en veure un grapat de revistes pornogr¨¤fiques i novel¡¤les er¨°tiques als quioscos de la Rambla, Benjamin escriur¨¤ despr¨¦s un article titulat ¡°El monopoli estatal de la pornografia¡±, publicat el 9 de desembre de 1927 a la revista Die literarische Welt. En aquest text, parlant dels quioscos, Benjamin explica que ¡°qui ronda pels carrers de Barcelona es troba voltat d¡¯aquestes bigarrades construccions exposades al vent¡±, i apunta com en els cat¨¤legs er¨°tics es poden trobar signatures d¡¯autors ¡°respectats i fins i tot escriptors de la categoria de G¨®mez de la Serna¡±. Diu que les revistes pornogr¨¤fiques van plenes de ¡°noms afectuosos i noms mercantils, renecs i juraments, f¨®rmules de devoci¨® i obscenitats¡±, i parla del ¡°potencial d¡¯energia per mitj¨¤ de la qual impulsar la dinamo de l¡¯acte creatiu¡±. Llavors imaginem l¡¯espurna del cervell de Benjamin centellejant al sol mediterrani quan exposa una proposta: la ¡°reivindicaci¨® d¡¯un monopoli estatal de tota la pornografia i la socia?litzaci¨® d¡¯aquesta considerable for?a d¡¯energia¡±, per convertir aquest popular g¨¨nere ¡°en una reserva exclusiva de la flor i nata dels poetes eminents¡±, ampliant les seves tasques amb finan?ament p¨²blic i reconvertint el poeta en un ¡°fontaner d¡¯una babel nova i confortable¡±. Entre les runes de l¡¯idioma, la idea del jueu errant ¨¦s avivar i enriquir la llengua ¡ªi potser, qui ho sap, tamb¨¦ la vida sexual d¡¯aquells vells anys vint¡ª alliberant-la de girs rudimentaris i expressions destraleres.

M¨¦s enll¨¤ de la boutade, l¡¯article ¨¦s un pensament-raig eminentment benjamini¨¤, aquella ¡°capacitat de mirar i, a partir d¡¯un petit detall, elaborar pensaments o elements filos¨°fics originals i d¡¯alt¨ªssima volada¡±, reflexio?na Rossend Arqu¨¦s, professor de Filologia Francesa i Rom¨¤niques de la UAB i traductor al catal¨¤ de l¡¯article esmentant, publicat a Saber, dirigida per Josep Ramoneda, l¡¯any 1986.

Fren¨¨tica humanitat

Benjamin torna a Barcelona per segon cop l¡¯abril del 1932. Surt d¡¯Hamburg a bord del vapor de c¨¤rrega Cat¨¤nia, i espera a la ciutat uns dies fins a agafar el vaixell cap a Eivissa, on portar¨¤ una vida frugal, sent un dels primers alemanys a sentir-se radicalment lliures i bruns vora el mar balear. En un relat titulat ¡®El mocador¡¯, ens deixa una imatge d¡¯aquella segona estada: ¡°Reunint a trav¨¦s dels prism¨¤tics els diferents aspectes de la imatge sens dubte incomparable que Barcelona ofereix des del vaixell, creia haver trobat la resposta per a aquella pregunta. El sol baixava sobre la ciutat i semblava fondre-la. La vida ja s¡¯havia retirat, ficant-se als grisos intersticis entre el fullatge dels arbres, el ciment dels edificis i la nua roca de llunyanes muntanyes¡±.

A Barcelona torna per tercera vegada el 1933, quan el 5 d¡¯abril marxa de Par¨ªs en tren i arriba a la ciutat per quatre nits, novament de pas cap a Eivissa, en aquest cas acompanyat pels seus amics Jean i Guyet Selz. En una carta dirigida a Inge Buchholz, del 25 de juny de 1933, Benjamin explica: ¡°Des que vaig sortir de Barcelona i fins ara no he tingut ocasi¨® d¡¯interessar-me pel cinema, el teatre i coses aix¨ª. All¨¤, per¨°, vaig assistir a representacions en una taverna que era un sal¨® de ball que a la vida hauria imaginat i que no et descriuria mai. Nom¨¦s et recordo la famosa ¡®lluita de boxa entre senyores¡¯ durant la inflaci¨®. Un es pregunta com ¨¦s possible una cosa aix¨ª, i, en veritat, es respon: ¡®es tracta d¡¯una ciutat de port¡¯¡±. M¨¦s tard, Jean Selz tamb¨¦ rememorar¨¤ aquella estada quan diu: ¡°Pass¨¤vem les nits al Barri Xino, que encara era l¡¯extraordinari Barri Xino d¡¯abans de la revoluci¨® espanyola. Una humanitat fren¨¨tica omplia els cabarets, avui desapareguts¡±, en el seu llibre Viaje a las islas Pitiusas, assenyala Carmen Rodr¨ªguez, historiadora de l¡¯Art i professora a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Segons Rodr¨ªguez, podr¨ªem deduir que al Xino Benjamin i els Selz van visitar els cabarets Sacrist¨¤, Criolla i Sevilla. I imaginem de nou el pensador itinerant, de nit, envoltat de fum i alcohol, entre converses impossibles, propulsades per idees amena?ades i ridiculitzades a la llum del dia.

Set anys m¨¦s tard, el setembre del 1940, quan Europa va quedar enfosquida pel mantell negre de la guerra, a 173 quil¨°metres de Barcelona, a l¡¯Hotel de Francia, a Portbou, despr¨¦s de sopar i demanar cinc gasoses amb llimona, el jueu alemany no va tenir forces per fugir, per mirar o pensar. I es va matar, en una de les morts m¨¦s simb¨°liques del segle XX, un temps enfurismat de s¨ªmbols i de morts.