La poesia d¡¯Anna Gual: Ocultacions que il¡¤luminen

¡°M¡¯illumino d¡¯immenso¡±, escriv¨ª el poeta itali¨¤ Giuseppe Ungaretti, i els seus versos retornen a la mem¨°ria en acabar de llegir l¡¯¨²ltim i excel¡¤lent poemari d¡¯Anna Gual, Les ocultacions, guardonat amb el premi Miquel de Palol 2022. L¡¯obscura, indefinible i inabastable immensitat s¡¯omple d¡¯una llum capa? d¡¯il¡¤luminar els dies m¨¦s foscos ¡ªla l¨ªrica, que porta per t¨ªtol Mattina, va ser escrita el gener de 1917 al front del Carso¡ª en els versos d¡¯Ungaretti, perqu¨¨ la poesia, ens recorda el poeta, diu all¨° que es calla, mostra all¨° que s¡¯oculta. ¡°Il¡¤lumina¡¯m / all¨° que no veur¨¦ mai¡±, li dema...

¡°M¡¯illumino d¡¯immenso¡±, escriv¨ª el poeta itali¨¤ Giuseppe Ungaretti, i els seus versos retornen a la mem¨°ria en acabar de llegir l¡¯¨²ltim i excel¡¤lent poemari d¡¯Anna Gual, Les ocultacions, guardonat amb el premi Miquel de Palol 2022. L¡¯obscura, indefinible i inabastable immensitat s¡¯omple d¡¯una llum capa? d¡¯il¡¤luminar els dies m¨¦s foscos ¡ªla l¨ªrica, que porta per t¨ªtol Mattina, va ser escrita el gener de 1917 al front del Carso¡ª en els versos d¡¯Ungaretti, perqu¨¨ la poesia, ens recorda el poeta, diu all¨° que es calla, mostra all¨° que s¡¯oculta. ¡°Il¡¤lumina¡¯m / all¨° que no veur¨¦ mai¡±, li demana Gual als seus versos, perqu¨¨ ¨¦s all¨¤, a la poesia ¡ª¡±animal preferit / que es fira quan el crido / pel seu nom¡±¡ª on troba el lloc i el llenguatge per dir all¨° que no sap i no pot dir ¡ª¡±si saps que escric / perqu¨¨ no s¨¦ dir¡±¡ª, per fer tangible l¡¯intangible, present l¡¯absent. Gual ¡°apropa la llanterna / al que s¡¯escapa del rang ¨°ptic, / enc¨¦n la contradicci¨® / de tenir ulls i no veure-hi¡±, conscient que la mirada sempre ¨¦s imperfecta, que el llenguatge po¨¨tic, que ¨¦s tamb¨¦ i sobretot una forma de mirar, no esborra l¡¯ambig¨¹itat, perqu¨¨ sempre es queda alguna cosa per anomenar.

Gual ens deixa en mig de la nebulosa, en la dualitat, per¨°, tot fugint de la literalitat, no deixa d¡¯intentar anomenar, il¡¤luminar l¡¯ocult. Perqu¨¨ la poesia neix precisament de la mirada, a vegades inc¨°moda, a vegades arriscada, per¨° inevitable. Orfeu va perdre Eur¨ªdice, per¨° sabia, com ho sap Gual, que cal girar-se i mirar. Nom¨¦s aix¨ª es fa poesia. Nom¨¦s aix¨ª, projectant-se a l¡¯abisme, arriscant i perdent, la paraula po¨¨tica es carrega de valor pol¨ªtic, explorant l¡¯inexplorat. I ¨¦s precisament aix¨° el que fa Gual a Les ocultacions, perqu¨¨, com escriv¨ª Dolors Miquel, ¡°en l¡¯ocult del silenci hi ¨¦s tot¡±. Gual penetra en aquest silenci per rescatar del passat els ancestres que ja no hi s¨®n f¨ªsicament, per¨° que continuen presents, i rescata tamb¨¦ d¡¯un futur que no existeix la criatura que no arribar¨¤ a n¨¦ixer. Dues abs¨¨ncies que es retroben, unides en un espai inconcret, fora de tota temporalitat: ¡°Escric aquests versos / damunt la pell arrugada / del meu cos / est¨¨s a terra. // Si en som dues o una de sola, us ho deixo a vosaltres. // O al poema¡±. S¨®n una de sola en el poema, l¡¯espai que les uneix, a elles i a qui va venir abans, a la neta, a la rebes¨¤via i a la criatura que no va arribar a n¨¦ixer. S¡¯uneixen en el vers i s¡¯inscriuen en el cos, perqu¨¨ ¨¦s al cos, espai paradoxal d¡¯inscripci¨® i d¡¯ocultaci¨®.

Un cop m¨¦s, com ja va fer a Ameba, Gual posa el cos al centre; com escriu Dolors Miquel a l¡¯ep¨ªleg, ¨¦s ¡°el cos ind¨°mit d¡¯un univers de foc i gel, on respirem els morts i els vius i els que encara han de n¨¦ixer i els que mai podran n¨¦ixer¡±. Ind¨°mita i lliure, com els seus versos, ¨¦s la poesia de Gual. No es recrea a la bellesa ni tampoc en el lirisme. Els seus versos no es limiten a significar, sin¨® que aspiren a ser ¡ª¡±porque el poema, en su dominio ardiente, /m¨¢s que a significar aspira a ser¡±, escriu Gimferrer en el seu ¨²ltim poemari¡ª, a esdevenir cos. ¡°Hi ha secrets que, / si fossin compartits, / serien miracles¡±. Gual ens apropa a aquest miracle, amagat entre ¡°mol¡¤l¨¨cules esponjoses¡±, com diu Miquel, i en dir-ho trenca amb el silenci imposat. Com la radiografia que tanca el seu poemari, els poemes il¡¤luminen i amaguen; veiem, per¨° mai amb claredat. Intu?m, percebem i prenem consci¨¨ncia. El poema ens il¡¤lumina d¡¯immens, per¨° la immensitat se¡¯ns escapa. Les paraules no la poden argollar. Aix¨ª i tot, la poeta es gira i observa. I amb la radicalitat d¡¯aquest gest tot pren sentit.