Per qu¨¨ una altra Ant¨ªgona?

Ens podr¨ªem preguntar per qu¨¨ cal una altra Ant¨ªgona en catal¨¤ si ja ten¨ªem la traducci¨® extraordin¨¤ria en vers de Carles Riba o la dign¨ªssima traducci¨® de Joan Castellanos. La pregunta ¨¦s leg¨ªtima, per¨° la resposta que s¨ª que calia una altra Ant¨ªgona no ho ¨¦s menys. Les traduccions s¨®n filles del seu temps i, tot i que l¡¯auda? S¨°focles de Riba ha envellit molt b¨¦ i el de Castellanos ha conservat la frescor, el catal¨¤ de totes les ¨¨poques necessita de les seves pr¨°pies traduccions dels cl¨¤ssics, en bona part perqu¨¨ les traduccions s¨®n tamb¨¦ interpretacions.

Ens podr¨ªem preguntar tamb¨¦ per qu¨¨ cal llegir Ant¨ªgona al segle XXI, per qu¨¨ paga la pena continuar llegint cl¨¤ssics avui dia i sempre. La resposta va m¨¦s enll¨¤ del car¨¤cter indiscutible de cl¨¤ssic de S¨°focles, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma; que la seva Ant¨ªgona sigui la m¨¦s gran trag¨¨dia sobre el conflicte entre la llei natural i la llei de la ciutat que mai hagi estat escrita; que sigui un dels cims de l¡¯art dram¨¤tic de tots els temps, com va dir Carles Riba. Ant¨ªgona ¨¦s un mite de llarga durada a la cultura occidental, com ho demostr¨¤ George Steiner en un llibre insubstitu?ble com Ant¨ªgones.

El conflicte entre la moral d¡¯aquesta hero?na incondicional i la moral comunit¨¤ria feta llei a la ciutat de Tebes reflecteix el combat etern entre l¡¯individu i la comunitat, entre la voluntat individual i la voluntat general, entre la moral aut¨°noma i la tirania de la majoria de la moral heter¨°noma, un conflicte universal i etern que sacseja les nostres consci¨¨ncies, ahir, avui i sempre. Ant¨ªgona ¨¦s una escola de virtut i de filosofia pol¨ªtica, una radiografia di¨¤fana de la canviant naturalesa humana, un av¨ªs a la ciutadania sobre la fragilitat de la democr¨¤cia i la facilitat dels abusos de l¡¯autoritarisme de la ra¨® d¡¯estat, a trav¨¦s de la tamb¨¦ figura tr¨¤gica de Creont; una tomografia de les passions que mouen els ¨¦ssers humans a actuar apel¡¤lant als grans noms, noms als quals segueixen sovint les m¨¦s grans desgr¨¤cies, que impulsen l¡¯home ¡ªde totes les meravelles la m¨¦s gran¡ª ad¨¦s cap al b¨¦, ad¨¦s cap al mal. A la Gr¨¨cia del segle V aC de S¨°focles i els sofistes aquest conflicte va ser definit com la pol¨¨mica entre la ph?sis i el n¨®mos, entre la naturalesa i el costum o la llei, entre el relativisme i l¡¯universalisme moral, un debat enconat que es va endur pel davant vides de mite, com la d¡¯Ant¨ªgona, i vides reals, com la de S¨°crates, un altre exemple de com de dif¨ªcil ha estat sempre la conviv¨¨ncia de l¡¯individu que vol ser aut¨°nom dins de la comunitat, dins de la ciutat, dins de l¡¯estat.

L¡¯edici¨® de l¡¯Ela Geminada ¨¦s un gust per a la vista i el tacte i una mostra, una vegada m¨¦s, de la bona feina que fan, tant per a l¡¯edici¨® com per a la llengua catalana; la traducci¨® de Joan Ferrer Gr¨¤cia, com sempre, superba i alhora tan propera i f¨¤cil de llegir, ofici de bon traductor que ja ens havia regalat versions merit¨°ries al catal¨¤ i amb harmonia pitag¨°rica dels l¨ªrics arcaics grecs, dels presocr¨¤tics o la F¨ªsica d¡¯Arist¨°til; el pr¨°leg de Meritxell Blay, un exemple inapel¡¤lable de per qu¨¨ s¡¯ha de tornar una i una altra vegada als cl¨¤ssics, incl¨²s per servir-nos d¡¯Ant¨ªgona per pensar el m¨®n en femen¨ª, no amb una mirada feminista, amb el perm¨ªs de Mar¨ªa Zambrano, Judith Butler o Adriana Cavarero, per¨° s¨ª, per qu¨¨ no, amb una mirada de g¨¨nere i la de tots els sexes de l¡¯esperit. En aquest etern retorn del drama de la guerra i la feblesa de la democr¨¤cia, com de necess¨¤ries s¨®n avui les paraules d¡¯Ant¨ªgona: ¡°No comparteixo l¡¯odi, jo, sin¨® l¡¯amor¡±. Les paraules d¡¯Ant¨ªgona i les de S¨°focles ens fan m¨¦s humans i nom¨¦s per aix¨°, que no ¨¦s poc, senzillament sempre calen noves Ant¨ªgones.

Ant¨ªgona?

S¨°focles?
Traducci¨® de Joan Ferrer Gr¨¤cia
Edicions de la Ela Geminada, 2022
106 p¨¤gines. 14 euros