Periodisme de contacte, de Miquel Bonet: Els cercles misteriosos de la proximitat

Periodisme de contacte ¨¦s un recull d¡¯articles de diari escrit per Miquel Bonet. Aquesta afirmaci¨® cr¨ªtica no sembla gens agosarada ni justifica el sou, per¨° conv¨¦ aturar-se en el fet que un llibre d¡¯articles ¨¦s una raresa, un objecte estrany, a mig cam¨ª entre la vida i la mort, com els virus, els vampirs o un pol¨ªtic bandejat al Senat. El paper d¡¯un article ¨¦s l¡¯impacte, est¨¤ associat a la pol¨¨mica i a les circumst¨¤ncies del dia; consumit el seu efecte, queda per al vici de les hemeroteques. Les seves condicions de lectura ...

Periodisme de contacte ¨¦s un recull d¡¯articles de diari escrit per Miquel Bonet. Aquesta afirmaci¨® cr¨ªtica no sembla gens agosarada ni justifica el sou, per¨° conv¨¦ aturar-se en el fet que un llibre d¡¯articles ¨¦s una raresa, un objecte estrany, a mig cam¨ª entre la vida i la mort, com els virus, els vampirs o un pol¨ªtic bandejat al Senat. El paper d¡¯un article ¨¦s l¡¯impacte, est¨¤ associat a la pol¨¨mica i a les circumst¨¤ncies del dia; consumit el seu efecte, queda per al vici de les hemeroteques. Les seves condicions de lectura s¨®n afanyades i sovint en diagonal, i l¡¯articulista sap com el temps i l¡¯espai han limitat el desenvolupament i encoratjat les parcialitats. I encara aix¨ª... que bons que s¨®n els llibres d¡¯articles, que entretinguts.

Se sol dir que ¨¦s l¡¯estil el que preserva els textos, per¨° es tracta d¡¯una veritat a mig fer, poques coses es desgasten m¨¦s de pressa i s¨®n m¨¦s sensibles a les modes que l¡¯¡°estil¡±. El que permet que un article es conservi s¨®n altres m¨¨rits. Fixem-nos en dos mestres del g¨¨nere que estic segur que s¨®n del gust de Miquel Bonet: Josep Maria de Sagarra i Quim Monz¨®. Bonet comparteix amb tots dos alguns trets, de Monz¨® el gust man¨ªac per les coses ben fetes, que li ofereix (donat el natural potiner del pa¨ªs) nombroses oportunitats de mostrar-se ir¨°nic i sarc¨¤stic; de Segarra una concepci¨® sumptuosa de la llengua capa? d¡¯aixecar petits palaus de precisi¨® i bellesa en llocs d¡¯all¨° m¨¦s capriciosos.

Per¨° el que caracteritza Bonet s¨®n les seves difer¨¨ncies, derivades en bona part de l¡¯especialitzaci¨® geo?gr¨¤fica: un articulista tancat en l¡¯¨¤rea de Tarragona. Bonet ha de bregar amb assumptes que no interessen a ning¨² fora de la zona, i no pot permetre¡¯s els buits magn¨ªfics ni les pauses de Segarra; aqu¨ª es treballa sobre material concret, i molt variat: societat, esports, pol¨ªtica local, menjar... el periodista com a navalla su?ssa. La proximitat amb la gent ¨¦s un tret que distancia Bonet d¡¯un Monz¨® que a vegades sembla relacionar-se amb el g¨¨nere hum¨¤ amb el caliu d¡¯un pop. Bonet ¨¦s sever, per¨° comprensiu, d¡¯una ironia propera que evita el sarcasme. Potser per la proximitat, potser per temperament, qui sap. La galeria de personatges est¨¤ molt reeixida, per¨° si un travessa les p¨¤gines sobtadament interessat per coses que passen a Reus i a Salou, es deu a altres habilitats de Bonet. En primer lloc, ¨¦s un professional. Ataca el seu tema ben documentat, amb coneixement de causa (a vegades en assumptes complicats com la ind¨²stria qu¨ªmica, els costums dels coreans o l¡¯¨°pera). Aquesta base li permet ser m¨¦s descarat i tolerem que sigui m¨¦s arbitrari en els seus judicis i opinions. En segon lloc, a l¡¯estil de Naipaul, deixa parlar els seus interlocutors, les cometes aqu¨ª s¨®n clau, finestres que s¡¯obren a altres perspectives. En tercer lloc, que sota la cruixent superf¨ªcie d¡¯ironies s¡¯aprecia un fons de nost¨¤lgia i d¡¯estima genu?na. Bonet fa l¡¯efecte de saber que hauria prosperat en qualsevol lloc, i que si hagu¨¦s nascut a la Xina seria xin¨¨s (sembla mentida, per¨° a molta gent se li oblida), per¨° que ¨¦s d¡¯on ¨¦s, i li importa. La severitat sobre el que a un li interessa ¨¦s un angle major d¡¯escriptura. I quan aquesta nost¨¤lgia es desborda (malgrat els esfor?os per contenir-la), el llibre aconsegueix els seus millors moments: davant una via de ferrocarril morta, en allunyar-se d¡¯una platja o a la sortida d¡¯un parc tem¨¤tic.

Miquel Bonet (no ho oblido) ¨¦s conegut a Twitter per ser de la broma, per exercitar-se en una mena de gamberrisme criptoconservador i per esbudellar (aqu¨ª s¨ª amb un sarcasme gaireb¨¦ inclement) els concursants d¡¯un popular programa de gastronomia de TV3. De tot aix¨° aqu¨ª en trobaran engrunes. Per¨° en el gros dels articles l¡¯humor, ja ho he dit, oculta crestes vives de professionalitat i nost¨¤lgia. Els tics conservadors no deixen de recon¨¨ixer que sortim d¡¯un engrut feixista de masclisme i processons beates. I els articles sobre Joc de cartes ocupen un espai menor, un carrer ben il¡¤luminat per¨° curt de la ciutat. Un t¨¦ la sensaci¨® que, escorat a la prov¨ªncia de la prov¨ªncia, Bonet empra l¡¯humor, la ferralla conservadora i els articles gonzo sobre gastronomia de batalla per dissimular que ¨¦s un dels prosistes m¨¦s incitants de la seva generaci¨®.