La for?a d¡¯Irene Polo, la periodista que es va suicidar als 32 anys

El su?cidi de la periodista Irene Polo a l¡¯edat de 32 anys havia tenyit de fosc¨²ria i commiseraci¨® una traject¨°ria professional fulgurant i brillant¨ªssima. Quan el 2004 les investigadores Gl¨°ria Santa-Maria i Pilar Tur en publiquen una primera antologia d¡¯articles i cr¨°niques (La fascinaci¨® del periodisme), llancen a la palestra un nom indispensable del periodisme catal¨¤. Autodidacta, agosarada, amant de trepitjar carrer i de furetejar tots els racons, en anys extrems com els trenta 62 anys despr¨¦s de la seva mort ten¨ªem a l¡¯abast uns articles que destacaven per la contund¨¨ncia ir¨°nica i expressiva. Segurament el tab¨² de la mort per su?cidi i l¡¯exili hi havien afegit paletades d¡¯oblit i silenci.

Ara, a Els anys americans d¡¯Irene Polo, les investigadores il¡¤luminen la seva ¨²ltima etapa. La tesi ¨¦s clara: demostrar que la periodista ¡ªlesbiana¡ª no es va su?cidar per l¡¯amor no correspost amb Margarida Xir?gu, que ¨¦s el que va c¨®rrer durant d¨¨cades com un joc del tel¨¨fon desagradable. Per aix¨° se serveixen de material fins ara no publicat i d¡¯una tra?uda reconstrucci¨®, a partir de testimonis orals i altres rastres documentals, dels sis anys, entre 1936 i 1942, que Polo va estar al continent americ¨¤.

Tinguem al cap la precocitat d¡¯Irene Polo i la rapidesa amb qu¨¨ crema etapes. Nascuda el 1909, amb 17 anys escriu els primers textos period¨ªstics i quan passa la vintena ja ¨¦s una firma habitual de les principals cap?aleres catalanes. En una carrera accelerada de sis anys, es converteix en una figura period¨ªstica de primer ordre, al rovell de l¡¯ou de la somoguda societat dels anys trenta.

Qu¨¨ passa a partir del 1936? Fins ara se¡¯n sabia que, amb nom¨¦s 26 anys, s¡¯havia enrolat en la companyia de Margarida Xirgu per a la seva gira americana, per fer les funcions de secret¨¤ria (funcions ¨¤mplies, com es detalla en un postfaci gener¨®s), que la va portar per M¨¨xic, Cuba, Col¨°mbia, l¡¯Argentina, el Per¨², Xile i l¡¯Uruguai, durant tres anys. En aquest per¨ªode entra en contacte amb cercles intel¡¤lectuals de l¡¯Argentina i fa una confer¨¨ncia sobre Joan Salvat-Papasseit al Casal Catal¨¤ de Buenos Aires. A la confer¨¨ncia, recollida tamb¨¦ en el volum junt amb un article sobre la icona Xirgu i sobre el seu amic pintor Miquel Vill¨¤, s¡¯hi reconeix el mateix esperit juganer, viu i despert, que gastava en els articles. ?s un to que es repeteix en part de les 17 cartes que envia a Vill¨¤, que permeten resseguir els dos anys finals de la seva vida. Amb la dissoluci¨® de la companyia de la Xirgu, Polo fa traduccions i entra a treballar a les perfumeries Dana, per a un empresari catal¨¤ amb qui trava bona relaci¨®. De la feina, n¡¯est¨¤ contenta. L¡¯afany de tirar endavant i de col¡¤locar quadres de l¡¯amic pintor ¡ªtamb¨¦ exiliat¡ª tenyeixen unes cartes on a partir de 1941 apareix el des¨¤nim i el malestar, un estat depressiu del qual ella ¨¦s la primera sorpresa. Es tracta m¨¨dicament, per¨° se l¡¯acaba empassant. S¡¯hi barreja l¡¯enorme neguit per l¡¯aven? dels nazis en la Segona Guerra Mundial i la sensaci¨® inexorable d¡¯¡±un canvi d¡¯era¡±. Entre les cartes s¡¯escola un nom enigm¨¤tic, el de Judith, que les investigadores des?entrellen: una diplom¨¤tica mexicana amb qui va viure per¨° que l¡¯acabar¨¤ deixant i marxant a Nova York.

El 21 d¡¯abril de 1941 Irene Polo escriu: ¡°Tal com va la guerra, la nazificaci¨® d¡¯Am¨¨rica fins al canal de Panam¨¤ o immediacions ¨¦s un joc de poques taules¡±. I pronostica que ¡°la guerra no trigar¨¤ ni un any a traslladar-se a aquest continent¡±. Abans d¡¯un any, se su??cida. En la pen¨²ltima carta a Vill¨¤, el 23 de febrer de 1942, li diu: ¡°Aquesta Am¨¨rica, per viure-hi, ¨¦s matadora. [...] Ja has vist que el pobre Zweig s¡¯ha matat amb la dona al Brasil, tamb¨¦ tip d¡¯Am¨¨rica, segurament. [...] Guilla, creu-me. Jo guillaria, tamb¨¦ de bona gana, si fos sola¡±. El llibre posa en context un c¨°ctel de raons depressives, l¡¯angoixa derivada d¡¯uns anys que tamb¨¦ es van empassar Virginia Woolf . Tot i aix¨ª, el tab¨² del su?cidi encara taca la mirada sobre la traject¨°ria de l¡¯escriptora i de la periodista. I en canvi, a l¡¯escriptor l¡¯encimbella com un intel¡¤lectual preocupat pel seu temps ¡ªja ens entenem¡ª. Nom¨¦s de llegir-la, s¡¯ent¨¦n que la for?a d¡¯Irene Polo va molt m¨¦s enll¨¤ de com va morir.