¡®Un lloc en el temps¡¯, de Quim Espa?ol: La mem¨°ria involunt¨¤ria

Al cap de poc de submergir-se en les perip¨¨cies de la pianista, violinista i compositora que protagonitzava la primera novel¡¤la de Quim Espa?ol (Girona, 1945), Francesca, el lector no es podia estar de celebrar la festa dels sentits que li regalava l¡¯eleg¨¤ncia de cada frase, la consci¨¨ncia pl¨¤stica d¡¯unes descripcions eloq¨¹ents ¡ªtant de les invisibles tonalitats an¨ªmiques dels personatges com de coses tan f¨ªsiques com la naturalesa¡ª, l¡¯encantadora del¨ªcia del ritme d¡¯una prosa que reverberava p¨¤gina rere p¨¤gina a la manera...

Al cap de poc de submergir-se en les perip¨¨cies de la pianista, violinista i compositora que protagonitzava la primera novel¡¤la de Quim Espa?ol (Girona, 1945), Francesca, el lector no es podia estar de celebrar la festa dels sentits que li regalava l¡¯eleg¨¤ncia de cada frase, la consci¨¨ncia pl¨¤stica d¡¯unes descripcions eloq¨¹ents ¡ªtant de les invisibles tonalitats an¨ªmiques dels personatges com de coses tan f¨ªsiques com la naturalesa¡ª, l¡¯encantadora del¨ªcia del ritme d¡¯una prosa que reverberava p¨¤gina rere p¨¤gina a la manera d¡¯un organisme viu gr¨¤cies a la paci¨¨ncia i els instints del saga? estilista que revelava ser l¡¯autor, talment com si busqu¨¦s confirmar amb la pr¨¤ctica de l¡¯escriptura que, en efecte, ¡°la llengua ¨¦s com la casa que ens protegeix¡±. ?s una declaraci¨® de principis formulada a Francesca, i que el lector recorda tan bon punt s¡¯endinsa ara a Un lloc en el temps, un relat d¡¯una sentimentalitat, o d¡¯un sentimentalisme, d¡¯alta temperatura l¨ªrica, forjat sempre a partir d¡¯uns petits detalls concrets que es van lligant a trav¨¦s de les refer¨¨ncies a les circumst¨¤ncies de la quotidianitat del protagonista i narrador, com si el rom¨¤ntic i el real fossin les dues cares d¡¯una mateixa moneda.

El punt de partida de la cr¨°nica d¡¯aquesta educaci¨® moral que ¨¦s Un lloc en el temps es troba en un poema an¨°nim que rep el narrador, ¡°escrit a m¨¤ amb una tinta que el temps havia esbravat, sobre un paper que groguejava igual que els p¨¨tals blancs quan es panseixen¡± ¡ªparla ¡°d¡¯uns nens en l¡¯esplendor de la seva innoc¨¨ncia jugant en un jard¨ª frond¨®s¡±¡ª, i que es converteix en l¡¯est¨ªmul necessari per fer ressuscitar el fons amagat que tenia dins d¡¯ell mateix, aquella facultat de donar llum a la foscor i que Proust anomenava la ¡°mem¨°ria involunt¨¤ria¡±. I aleshores es retrocedeix cap als anys cinquanta, quan el narrador tenia deu anys i, com cada estiu, ell i la seva fam¨ªlia marxaven de Girona i s¡¯instal¡¤laven durant un per¨ªode de temps que anava ¡°de la sega a la verema¡± en un poble a tocar de Banyoles. De seguida, el lector s¡¯adona que est¨¤ ingressant en aquella mena de m¨®n tan delicat i exquisit, en aquell suau i nost¨¤lgic temps dels adeus, que ja havien explorat Rafael S¨¢nchez Mazas o Juli¨¢n Ayesta, Alain Fournier o Vladimir Nabokov, o Antoni Mar¨ª ¡ªal darrere sempre hi ha T¨®lstoi i la seva inf¨¤ncia, adolesc¨¨ncia i joventut¡ª. Quim Espa?ol no opera de manera menys formidable: el narrador no perd mai de vista les situacions i els ambients, les xafarderies i els costums d¡¯una comunitat agr¨ªcola i ramadera, i tot l¡¯entorn i l¡¯horitz¨® del poble es fan presents sense donar en cap moment la sensaci¨® que es busqui l¡¯afany descriptiu o que es persegueixi la plasmaci¨® d¡¯algun color local. El narrador, a m¨¦s, t¨¦ una cortesia que cal agrair: cada p¨¤gina va fornida d¡¯una infinitud de detalls que, contra la convenci¨® narrativa, no fan que l¡¯acci¨® avanci per¨° s¨ª que, travats els uns amb els altres, l¡¯eixamplen fins esdevenir una segona trama. I ¨¦s justament aquest aplec d¡¯an¨¨cdotes de segon ordre, en un principi innecess¨¤ries i que sonen tan naturals, el que avala com un raonament matem¨¤tic la veritat ¨²ltima dels sentiments i la dimensi¨® tr¨¤gica de la diminuta ¡ªi grandiosa¡ª hist¨°ria del narrador durant aquell estiueig dels anys cinquanta en un poble a prop de Banyoles: al cap i a la fi, el narrador, al llarg d¡¯uns mesos en qu¨¨ superficialment no li passa res de remarcable, s¡¯assabenta d¡¯una veritat constatada posteriorment ¡ªdavant d¡¯uns fets cruents, els adults tamb¨¦ poden plorar com uns nens petits¡ª, coneix les vicissituds del rancor entre dues fam¨ªlies ¡ªprovinent del p¨°sit originat per la Guerra Civil¡ª, sent l¡¯esper¨® de la imaginaci¨® liter¨¤ria ¡ªl¡¯art¨ªfex ¨¦s Jules Verne¡ª, i debuta en la vida moral, que prov¨¦ d¡¯intuir que l¡¯amor no ¨¦s un afecte natural, com el desig o la crueltat, sin¨® una mena d¡¯instituci¨® cultural i social que demana un aprenentatge. En el fons, ¨¦s una novel¡¤la d¡¯amor, o una novel¡¤la d¡¯un primer amor, o una novel¡¤la sobre el descobriment de l¡¯amor que Turgu¨¦nev no hauria desdenyat.

¡°Aquesta immersi¨® retrospectiva respon a una recerca personal de les alegries, les olors i els temors arcaics que el poema d¡¯autor desconegut em van desvetllar amb una empenta inesperada, i que ara maldo per recuperar perqu¨¨ intueixo que en aquelles pors i en aquelles flaires ¡ªque van de la menta al resclosit, del blat segat al lil¨¤, de la col¨°nia de la barberia a la botiga de la C¨¤ndida¡ª s¡¯arrauleix una terra perduda que va bastir part de la meva ¨¤nima, i que he trobat a faltar sense adonar-me¡¯n¡±: no seran pocs els lectors que diran el mateix en acabar de llegir Un lloc en el temps, en veure que havien trobat a faltar, sense adonar-se¡¯n, la flaire de la gran literatura.