Les ¡°curiositats¡± de D¡¯Israeli

Qui m¨¦s qui menys coneix Benjamin Disraeli, que va comen?ar la seva carrera com a escriptor i la va acabar, amb molt d¡¯¨¨xit, com a pol¨ªtic: el 1848 ja era cap dels tories, despr¨¦s primer ministre del govern d¡¯Anglaterra entre 1874 i 1880, per fi impulsor del colonialisme angl¨¨s. El seu nom surt a tots els diccionaris. El que no surt quasi mai ¨¦s el del seu pare, Isaac D¡¯Israeli (sic, 1766-1848), home de fam¨ªlia acabalada jue?voespanyola refugiada a Ven¨¨cia, destinat al comer? i als negocis, per¨° tan apassionat per les lletres, que va deixar l¡¯ofici dels seus avantpassats per dedicar-se a llegir, estudiar i escriure: el millor que es pot fer en aquesta vida si un s¡¯ho pot permetre. Amb molta paci¨¨ncia va recollir una llarga s¨¨rie d¡¯amenitats liter¨¤ries, que s¨®n les coses que llegeixen els lletraferits quan es cansen de Musil i de Heidegger, gent de gran embalum.

D¡¯Israeli no ¨¦s un home de lletres comparable als grans escriptors anglesos del seu temps, per¨° les seves Curiosities of Literature constitueixen una lectura fora de s¨¨rie, amena, d¡¯estil impecable, benhumorada i carregada de menudes savieses. Es van publicar entre 1791 i 1817, despr¨¦s van ser reeditades (1849) pel seu fill, i encara es troben, per poc preu, al portal d¡¯Abebooks.com. El lector simp¨¤tic no en quedar¨¤ defraudat; i un editor amb tirada a les lletres angleses podria fer-ne una antologia que resultaria, possiblement, un ¨¨xit: ara es publiquen molts llibres de literatura sobre literatura ¡ªcom si els llibres estiguessin a punt de desapar¨¨ixer i hom volgu¨¦s oferir-los unes ex¨¨quies commemoratives¡ª, amb marginalia, rareses i curiositats. Isaac, el pare, no surt a tots els repertoris, com s¡¯ha dit, per¨° s¨ª al poc freq¨¹entat Dictionnaire des Litt¨¦ratures (1876), de Gustave Vapereau, un dels diccionaris m¨¦s anecd¨°tics, tamb¨¦ ben documentats, que mai s¡¯hagi publicat.

En aquestes Curiosities, el lector tafaner trobar¨¤ entrades sobre les biblioteques, la bibliomania, l¡¯enduran?a de la gent de lletres, les obres liter¨¤ries perdudes, els estudiants i les metr¨°polis, Virgili, els t¨ªtols dels llibres, Cervantes, els costums dels europeus, les modes liter¨¤ries, els noms rid¨ªculs de les acad¨¨mies italianes, els plagis literaris, i qui sap quantes coses m¨¦s: en suma, l¡¯univers (Borges), pura del¨ªcia per als amants infatigables de les lletres.

I sorpr¨¨n enormement que D¡¯Israeli dediqui en aquest seu recull diversos articles sobre una persona i un diccionari que el degu¨¦ moure a una sana enveja: el Dictionnaire historique et critique, de Pierre Bayle (primera edici¨®, Rotterdam, 1697; per¨° m¨¦s completa i de m¨¦s renom la tercera, Rotterdam, 1720). Aquest va ser el diccionari ¡ªd¡¯all¨° m¨¦s dispers, un veritable laberint de savieses i refer¨¨ncies creuades¡ª que va inspirar tots els altres diccionaris de sabers generals, inclosa la famosa Encyclop¨¦die de Diderot, D¡¯Alembert i molts m¨¦s.

Segurament pel fet de ser jueu i no de l¡¯esgl¨¦sia anglicana ¡ªaquests no solien tenir sentit de l¡¯humor¡ª, D¡¯Israeli s¡¯esplaia sobre Bayle i el seu diccionari amb un entusiasme dif¨ªcil de trobar en molts contemporanis seus: el m¨¦s habitual va ser que els cr¨ªtics puritans, i m¨¦s encara els savis pertanyents a ordes religiosos, rebentessin un llibre que posseeix una base filos¨°fica esc¨¨ptica i exhibeix una furiosa cr¨ªtica dels jesu?tes: va inspirar tots els il¡¤lustrats francesos, Voltaire incl¨°s. L¡¯obra, com ja hem dit, va assentar les bases per a un coneixement laic, basat en l¡¯experi¨¨ncia (aqu¨ª trobareu un ress¨° de Francis Bacon, precursor lluny¨¤) i ali¨¨ a qualsevol dogmatisme. Un lector que no estigui mai sadoll de saber coses d¡¯aquesta mena llegir¨¤ amb estupefacci¨® el que diu, sobre Bayle, Louis-Mayeul Chaudon ¡ªen boca de l¡¯Ab¨¦e d¡¯Olivet, un jesu?ta d¡¯all¨° m¨¦s reaccionari¡ª, al llibre Les grands hommes veng¨¦s (1749), publicat amb pseud¨°nim per no molestar ning¨²: ¡°Considero el diccionari de Bayle pernici¨®s en mat¨¨ria de religi¨® ... ?s un arreplec d¡¯errors capitals ... un diccionari-mosaic que, amb un assortit de citacions i de reflexions curioses i c¨°miques, ofereix materials per formar un repertori d¡¯all¨° m¨¦s monstru¨®s d¡¯obscenitats, heretgies i ateisme¡±.

Isaac D¡¯Israeli, que no es trobava gens limitat per cap creen?a, tenia un altre pensament sobre el fabul¨®s i estramb¨°tic llibrot de Bayle (se¡¯n troben antologies en castell¨¤): ¡°Entre un munt de fets recollits per ell, tots ampliats amb punts de vista amics de la naturalesa humana, podr¨ªem qualificar Bayle de Shakespeare dels diccionaris; una mena d¡¯home quim¨¨ric, l¡¯exist¨¨ncia del qual era inimaginable abans del seu temps¡±.

Aquesta ¨¦s la gr¨¤cia del llibre de curiosi?ties d¡¯Isaac D¡¯Israeli: agafa les lletres universals sense cap afectaci¨® ni prejudici, treu el m¨¦s bo de cada llibre (¨¦s la lli?¨® de Plini), escriu amb el wit que ha caracteritzat tota la hist¨°ria de la cr¨ªtica a Anglaterra, i fa les del¨ªcies dels lectors dels nostres dies, m¨¦s que la dels lectors d¡¯¨¨poques encara tenyides de fideisme i de conviccions aprior¨ªstiques.