¡®Trag¨¨dies. Les Troianes i Les Fen¨ªcies¡¯: La paraula de S¨¨neca ¨¦s terap¨¨utica

Sempre ha estat perillosa la professi¨® de fil¨°sof, m¨¦s encara quan aquest ha participat directament en la pol¨ªtica. En el cas de S¨¨neca (4 aC-65 dC), viure sota l¡¯imperi de Claudi, Cal¨ªgula i Ner¨® va fer la seva tasca d¡¯intel¡¤lectual doblement perillosa i contradict¨°ria, a la recerca de fr¨¤gils equilibris entre el compliment del deure de guiar s¨¤viament l¡¯acci¨® de govern del C¨¨sar i la pol¨ªtica real, que el va fer c¨°mplice del vessament de sang, el triomf de la injust¨ªcia i el poder tir¨¤nic de Ner¨®. En pol¨ªtica ¨¦s f...

Sempre ha estat perillosa la professi¨® de fil¨°sof, m¨¦s encara quan aquest ha participat directament en la pol¨ªtica. En el cas de S¨¨neca (4 aC-65 dC), viure sota l¡¯imperi de Claudi, Cal¨ªgula i Ner¨® va fer la seva tasca d¡¯intel¡¤lectual doblement perillosa i contradict¨°ria, a la recerca de fr¨¤gils equilibris entre el compliment del deure de guiar s¨¤viament l¡¯acci¨® de govern del C¨¨sar i la pol¨ªtica real, que el va fer c¨°mplice del vessament de sang, el triomf de la injust¨ªcia i el poder tir¨¤nic de Ner¨®. En pol¨ªtica ¨¦s f¨¤cil embrutar-se les mans perqu¨¨ res del que ¨¦s hum¨¤ ens ¨¦s estrany; per¨° tacar-se-les de sang amb la complicitat en l¡¯assassinat d¡¯Agripina, la mare de Ner¨®, ¨¦s tenir per sempre m¨¦s les mans brutes. Aix¨° li recrimin¨¤ Petrarca, el fet de ser un obstinant apologista de la virtut i alhora el mestre d¡¯un tir¨¤, mentre que La Rochefoucauld li retreia que pretengu¨¦s esborrar els seus crims amb els seus preceptes. Com ens record¨¤ T¨¤cit, el final de S¨¨neca va ser de trag¨¨dia, d¡¯una trag¨¨dia anunciada per dependre del caprici d¡¯un d¨¨spota atrabiliari, infantil i cruel com Ner¨®.

?s cert que les trag¨¨dies del fil¨°sof estoic no s¨®n f¨¤cilment representables a l¡¯escena: parlaments ampul¡¤losos, llargu¨ªssimes descripcions, densitat reflexiva, un ab¨²s de la ret¨°rica molt de l¡¯¨¨poca, un ritme massa alentit de l¡¯acci¨®... Per¨° la trag¨¨dia, com a filosofia dram¨¤tica, serv¨ª a S¨¨neca per mostrar no nom¨¦s el conflicte entre ra¨® i passi¨® enfollida, sin¨® tamb¨¦ per representar les intrigues sagnants de la fam¨ªlia imperial, la set insaciable de poder o els cops del dest¨ª que amenacen les nostres vides. Seria fals, per¨°, restringir la trag¨¨dia de S¨¨neca a trag¨¨dia pol¨ªtica, ja que com un digne mestre del g¨¨nere, va fer una radiografia de la naturalesa humana, amb les seves fortaleses i febleses, els seus vicis i virtuts, els seus delictes i faltes. La filosofia pol¨ªtica i el fatalisme dominen les trag¨¨dies de S¨¨neca, s¨ª, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que no perd mai l¡¯esperan?a en l¡¯home, una cosa sagrada per a l¡¯home.

No podem negar que la paraula de S¨¨neca, en especial la de les seves Lletres a Lucili, ¨¦s terap¨¨utica, un manual d¡¯autoajuda de la bona, la dels fil¨°sofs, un manual d¡¯instruccions per ser feli?, d¡¯educaci¨® emocional i resi?li¨¨ncia per aprendre, en caure, a tornar-nos a aixecar. La Fortuna ha estat generosa amb S¨¨neca en catal¨¤. Carles Card¨® havia tra?du?t les seves obres filos¨°fiques, tasca completada per Joan Marin¨¦ Isidro. Antoni Seva ha assumit el repte herculi de traduir les trag¨¨dies del fil¨°sof, amb una valentia heroica i un ofici de fil¨°leg digne d¡¯admiraci¨®.

Final de trag¨¨dia i vida d¡¯heroi de trag¨¨dia que ha propiciat que no hagin estat pocs els que han estat sedu?ts per la filosofia, la vida i l¡¯obra de S¨¨neca, encara que, com deia Nietzsche, l¡¯esto?cisme sigui una filosofia que exigeix massa sovint empassar-se gripaus i posar bona cara. Vida i mort d¡¯un fil¨°sof que fascin¨¤ Erasme i Montaigne, Diderot i H?ndel, quan va compondre la seva Agripina; ofici d¡¯un dramaturg que amb el seus monstres cruels i models de virtut inspir¨¤ Shakespeare, Corneille o Artaud; el Seneca saepe noster de Tertul¡¤li¨¤, el S¨¨neca sempre nostre de la casa dels cl¨¤ssics en llat¨ª i catal¨¤.