¡®Quasi un miracle. Tots els contes¡¯, Ant¨°nia Vicens: El desfici de la paraula

El 2005, dues editorials mallorquines, AdiA i Edicions del Salobre, recuperaven dues de les obres m¨¦s personals de la narrativa contempor¨¤nia: La santa (una novel¡¤la de 1980) i Tots els contes (que aplegava textos publicats entre 1968 i 2003). La iniciativa ¡ªuna veritable festa¡ª havia suposat, per part de l¡¯autora, Ant¨°nia Vicens, una revisi¨® a fons dels textos originals, i havia comptat, en el cas de la primera, amb el suport del poeta i traductor Gabriel de la S. T. Sampol. Set anys despr¨¦s, Vicens, feli?ment reconeguda amb el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes el 2022, torna a ser d¡¯actualitat. I ho ¨¦s amb la reedici¨® del volum de contes del 2005, al qual se n¡¯ha incl¨°s un de nou, ¡®Rates¡¯.

Com La santa, ¡®Rates¡¯ t¨¦ com a protagonista una narradora de classe baixa que ¨¦s v¨ªctima de la incomprensi¨® dels seus familiars. Conxa ¨¦s a l¡¯hospital, agonitzant, envoltada de fills indiferents que parlen amb el metge. ¡°Ensensada¡±, ¡°poma¡±, ¡°embabaiada¡±, ¡°estordida¡±, ¡°fuita¡±, ¡°doiuda¡± o ¡°esburbada¡± s¨®n alguns dels adjectius amb qu¨¨ podrien etiquetar-la, ja que es tracta d¡¯una dona confosa, que recorda mentre delira. La pot¨¨ncia del llibre recau, justament, en la for?a d¡¯imatges com ¡°l¡¯amargor de les esperances esgrellades¡±, el sol que cau ¡°feixuc com una ruixada¡± i les ¡°mirades plenes de tsunamis¡±. Aquestes imatges, crues, belles i directes, no nom¨¦s serveixen per dotar de densitat pl¨¤stica els 26 relats, sin¨® tamb¨¦ per posar en evid¨¨ncia la creativitat dels seus protagonistes, homes i (sobretot) dones de condici¨® humil que s¡¯expressen amb una llenguatge de gran riquesa expressiva i sonora.

Els personatges vicensians s¨®n ¨¦ssers inc¨°modes, inadaptats, que fan servir les paraules per furgar en les ferides

Els personatges vicen?sians s¨®n ¨¦ssers inc¨°modes, inadaptats, que utilitzen les paraules per furgar en les ferides d¡¯all¨° que han vist i viscut, i ho recreen mitjan?ant una imaginaci¨® fren¨¨tica. Tot i la seva ¡°indefensi¨® emocional¡± (l¡¯expressi¨® ¨¦s de Sampol), troben en la paraula un alliberament. La confusi¨® en qu¨¨ pensen posa en evid¨¨ncia algunes de les tensions que els provoca un m¨®n desballestat, que els enterra sota sent¨¨ncies. El dolor que pateixen t¨¦ com a correlat un paisatge mallorqu¨ª sobreexplotat i empobrit: com moltes de les protagonistes, la terra viu ¡°desolada, sota d¡¯un cel de colors aspres amb caps d¡¯animals degollats surant a la deriva¡±.

La lectura del recull (inversa a l¡¯ordre d¡¯aparici¨® dels relats) permet recon¨¨ixer unes constants tem¨¤tiques en l¡¯obra de Vicens: l¡¯explotaci¨® laboral, la insatisfacci¨® amorosa i la soledat, l¡¯alienaci¨® provocada per la mis¨¨ria, la viol¨¨ncia i la repressi¨® i, finalment, la mort. Combinant mon¨°leg interior i di¨¤leg, i jugant amb el canvi del punt de vista, Vicens crea unes hist¨°ries complexes i ben tensades, en estructures que desafien l¡¯ordre temporal, i que es tornen m¨¦s breus i tenen protagonistes de m¨¦s edat en els relats m¨¦s recents.

Els contes de Vicens radiografien una Mallorca ferida, els habitants de la qual es debaten entre les formes de vida tradicio?nal, heretades del catolicisme i la dictadura, i la fugida a trav¨¦s del diner f¨¤cil, l¡¯oci i la religi¨®. S¨®n ¨¦ssers que treuen el cor i en fan ¡°bocinets per als ocells¡±. La delicadesa amb qu¨¨ es descriu aquest gest xoca en un entorn marcat per l¡¯instint i la sang, amb llen?ols brodats, randes i farbalans. Amb la f¨²ria de l¡¯escriptura, Vicens indaga en la naturalesa fosca d¡¯unes vides atropellades, que fluctuen entre les facilitats proporcionades per les noves formes de consum i el corc de les obsessions que els empenyen a errar, calcinant i, a la vegada, fent florir la vida al seu voltant. No ¨¦s estrany, en aquest sentit, que la seva literatura incorpori elements fant¨¤stics, resultat de les mis¨¨ries econ¨°miques i socials que esquincen els individus.

¡®Quasi un miracle¡¯, un dels darrers relats escrits per l¡¯autora, molt breu, explica amb poques paraules les paradoxes que suposa aquesta capacitat transformadora. Una padrina capcineja mentre la seva reneta juga a un videojoc ecologista. Endormiscada, recorda el dia de la seva comuni¨® a partir d¡¯una escena fant¨¤stica: el seu cap floreix. Aquest moment, que s¡¯oposa a la imatge d¡¯una mar que escup peixos i ocells morts (una clara refer¨¨ncia a l¡¯enfonsament del Prestige), ¨¦s el miracle que dona nom al relat i al llibre. Un quasi miracle que ens recorda la t¨¨nue escletxa que separa la realitat del deliri; l¡¯escriptura, del desfici.

Quasi un miracle. Tots els contes?

Ant¨°nia Vicens?
Emp¨²ries, 2022
255 p¨¤gines. 20,90 euros