Futbol m¨¦s enll¨¤ del Mundial
Una altra manera d¡¯entendre l¡¯esport a banda de Qatar tamb¨¦ es pot veure a la televisi¨®
El consell d¡¯?ric Cantona de no seguir el mundial de Qatar no sembla tenir una acollida massiva. A Catalunya, 336.0000 espectadors van mirar la cerim¨°nia inaugural. Per¨° ¨¦s que m¨¦s de 400.000 van estar atents a un partit tan poc cridaner com el que va enfrontar Qatar amb Equador. El primer partit d¡¯Espanya el van veure m¨¦s de 700.000 televidents. La portada de novembre de Panenka ¨¦s del color del dol. Segons el seu editor, Aitor Lagunas, ¡°que se celebri el mundial ¨¦s un gran frac¨¤s¡±. Ho va dir al programa Quan arribin els ...
El consell d¡¯?ric Cantona de no seguir el mundial de Qatar no sembla tenir una acollida massiva. A Catalunya, 336.0000 espectadors van mirar la cerim¨°nia inaugural. Per¨° ¨¦s que m¨¦s de 400.000 van estar atents a un partit tan poc cridaner com el que va enfrontar Qatar amb Equador. El primer partit d¡¯Espanya el van veure m¨¦s de 700.000 televidents. La portada de novembre de Panenka ¨¦s del color del dol. Segons el seu editor, Aitor Lagunas, ¡°que se celebri el mundial ¨¦s un gran frac¨¤s¡±. Ho va dir al programa Quan arribin els marcians, que ha fet una bona aproximaci¨® a la bibliografia i la producci¨® audiovisual cr¨ªtica amb les corrupcions de la FIFA i amb una determinada manera d¡¯entendre el futbol. M¨¦s d¡¯una intervenci¨® va dedicar-se a l¡¯esport femen¨ª enfrontant-lo a una pr¨¤ctica lligada a un concepte tronat de la masculinitat.
De tot el que es va sentir al programa... dues mencions. La primera, de com Spotify ha incorporat el catal¨¤ a la seva plataforma despr¨¦s de signar el contracte de patrocini amb el Bar?a. ?s a dir, com va subratllar Ramon Usall, de la Comissi¨® de Control i Transpar¨¨ncia del Bar?a: el que no ha aconseguit un govern ho ha obtingut un equip de futbol. La segona, sobre com determinades can?ons s¡¯han convertit en himnes de clubs. Ho va explicar el periodista Toni Padilla. Tot comen?a els anys seixanta quan, per entretenir el p¨²blic que anava quatre hores abans a l¡¯estadi per aconseguir una bona localitat, els altaveus deixaven sentir can?ons de la r¨¤dio i la graderia, amb el temps, va adoptar les preferides.
El consell d¡¯?ric Cantona de no seguir el mundial de Qatar no sembla tenir una acollida massiva
Al cap¨ªtol de les recomanacions audiovisuals hi ha documentals m¨¦s o menys encertats sobre l¡¯explotaci¨® laboral a Qatar o la conniv¨¨ncia de la c¨²pula de la FIFA amb la gent del diner. TV3 en va emetre dos al Sense Ficci¨® i un d¡¯ells, sobre els treballadors a Qatar, tamb¨¦ es pot veure a Filmin. Netflix, entremig d¡¯un mar de documentals eleg¨ªacs sobre gloriosos campions, t¨¦ una mini s¨¨rie rotunda sobre Los entresijos de la FIFA. Al cap¨ªtol de les s¨¨ries de ficci¨®, es va esmentar Ted Lasso (Apple TV), prou coneguda, i un t¨ªtol noruec que va estrenar la primera temporada l¡¯any 2018 i que nia a Filmin. Es tracta de Home Ground. Ara per ara, s¨®n dues temporades. La gent de Quan arribin els marcians tenen ra¨®. Paga el tret revisar-la. La seva protagonista ¨¦s una dona amb car¨¤cter que fitxa com a entrenadora d¡¯un equip modest, el Varg, acabat d¡¯arribar a la Primera Divisi¨® noruega. La seva pres¨¨ncia en un univers particularment masclista genera conflictes previsibles. Particularment amb la junta del club, amb el seu principal patrocinador i amb els seguidors de l¡¯equip que lamenten els pobres resultats inicials i una actitud al camp poc agressiva, massa femenina, en definitiva. Ella els convencer¨¤ del perqu¨¨ de la seva conducta amb un serm¨® molt masculinitzat. Per fer-se entendre els ho ha de dir de la manera que ells volen escoltar-ho.
La s¨¨rie, a m¨¦s del relat dels ¨¨xits i fracassos de l¡¯equip i del seu per qu¨¨, desplega altres temes amb intel¡¤lig¨¨ncia com, per exemple, tibantors dom¨¨stiques dels personatges principals, molt ben explicades, o l¡¯homosexualitat oculta al futbol mascul¨ª. En un episodi, l¡¯equip ha de vendre un bon jugador perqu¨¨ no hi ha diners i necessiten fitxar un davanter (escena, qui ho diria!, rodada abans de la nova etapa de Laporta). ?s un t¨ªtol recomanable, tot i que s¨®n evidents les trampetes emocionals que fa servir i comet l¡¯error, molt epis¨°dicament, de voler fer com¨¨dia, un g¨¨nere que grinyola enmig d¡¯un relat al qual no li conv¨¦. Els personatges, fins i tot la protagonista, arrosseguen inevitables clarobscurs perqu¨¨ l¡¯exig¨¨ncia de vict¨°ries pot malejar conductes. De totes maneres, hi ha moments que et faries soci del Varg.