¡®Zona Franca¡¯, molta rialleta f¨¤cil

Si TV3 volia fer una demostraci¨® de gosadia amb l¡¯estrena de Zona Franca, un programa d¡¯humor ¡°gamberro¡± com els seus responsables el defineixen... s¡¯ha equivocat de cap a cap. A aquestes altures, dir i repetir ¡°collons¡±, ¡°puta mare¡±, ¡°h¨°stia¡±, ¡°gilipolles¡±, ¡°cony¡±, sense afegir-hi m¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia, solament ¨¦s ingenu?tat, mis¨¨ria cultural. I ho fan, per no molestar, passades les dotze de la nit, de vegades la una. Durant les dues primeres setmanes l¡¯audi¨¨ncia ha anat minvant. El que sobta m¨¦s encara ¨¦s que el programa que el segueix, la reemissi¨® del M¨¦s3/24, que de vegades comen?a a dos quarts de dues, alguns dies recupera uns milers de televidents. Una part significativa de l¡¯audi¨¨ncia ignora l¡¯exist¨¨ncia de Zona Franca. ?s possible que a internet revifi.

El seu m¨¤xim responsable ¨¦s Joel D¨ªaz. El porta amb convicci¨®, simpatia i naturalitat. T¨¦ un tracte amb l¡¯espectador molt de tu a tu i li agrada la ironia punyent, que no s¡¯estalvia sobre el propi programa. Ll¨¤stima que hagi de navegar pel no-res. Zona Franca t¨¦ una gosadia molt calculada. Cal triar b¨¦ el subjecte de la broma. En una entrevista a l¡¯Ara, van preguntar a D¨ªaz: ¡°Puta Espanya o Puta Catalunya?¡±, en refer¨¨ncia a un sintagma, ¡°Puta Espanya¡±, ja acreditat per altres a TV3. I la resposta era: ¡°Puta Espanya i Puta Generalitat¡±, esquivant una adjectivaci¨® de Catalunya que podria, l¨°gicament, doldre a un sector de l¡¯audi¨¨ncia malgrat fer-se en un programa d¡¯humor. Una precauci¨® que estan dispensats de prendre en el cas d¡¯Espanya.

Hi ha entrevistes promocionals on no s¡¯aprofita la compareixen?a del convidat per tocar alguna tema d¡¯inter¨¨s, cosa que no demanaria abandonar el clima rialler. Amb l¡¯actor Enric Auquer, D¨ªaz va recuperar, citant-ho, un gran assumpte que el 2020 va ocupar una al¡¤lusi¨® en l¡¯entrevista que Broncano va fer a Auquer: la seva fal¡¤lera a fer-se palles. D¨ªaz, amb la conniv¨¨ncia del convidat, va considerar que el tema mereixia un tractament m¨¦s llarg. I aix¨ª va anar. Una col¡¤laboradora va definir Zona Franca com la marca blanca de Broncano. Marca blanca... per¨° amb una frustrada ambici¨® hardcore. ?s curi¨®s, per¨° Zona Franca va agafar una altra tonalitat m¨¦s agra?da quan no va instal¡¤lar-se en la comicitat banal. Va ser en una entrevista amb uns llogaters que la propietat vol fer fora. Cap rialla.

De tant en tant, D¨ªaz, fa un noticiari per a feixistes perqu¨¨ se sentin representats. Ja us ho podeu imaginar: imatges en blanc i negre, to emf¨¤tic... Fa anys que Pol¨°nia t¨¦ una recreaci¨® del NO-DO molt m¨¦s punyent. TV3 vol treure profit del graner de comediants de l¡¯stand-up catal¨¤, per¨° un concurs amb practicants d¡¯aquesta f¨®rmula va fracassar. N¡¯hi ha que participen, per exemple, a l¡¯Est¨¤ passant amb resultats magres i Joel D¨ªaz ja ha convidat al programa una colla dels seus col¡¤legues. Sobresurt el bon fitxatge d¡¯Andr¨¦s Fajngold. El seu humor es basa en la parsimoniosa negaci¨® del tempo i les urg¨¨ncies televisives. ?s com si s¡¯estigu¨¦s en un altre m¨®n. Les seves biografies o els intents d¡¯explicar un ordinador qu¨¤ntic s¨®n memorables.

Zona Franca presumeix de ser el programa que habita els l¨ªmits que pot permetre¡¯s TV3, i els seus esfor?os per ser corrosiu resulten, en alguns moments, pat¨¨tics. Tot i que l¡¯Esgl¨¦sia va considerar que riure era pecat i que, si ¨¦s bo, l¡¯humor pot desentenebrar la ment, ja fa temps que els te¨°rics tenen dit que, com que es tracta d¡¯un esdeveniment ling¨¹¨ªstic, ens podem permetre ser iconoclastes sense por a cap desgr¨¤cia. Qui riu no mossega, diuen que deia Norbert Elias, sobretot, afegeixo, si t¨¦ la rialleta f¨¤cil. I n¡¯hi ha massa a Zona Franca que l¡¯hi tenen.