¡®All¨¤ on crema l¡¯herba¡¯, d¡¯Antoni Vidal Ferrando: Malestar que nom¨¦s salva l¡¯amor

No ¨¦s habitual que un premi com el Carles Riba es converteixi en l¡¯homenatge a una llarga traject¨°ria, encara que hi ha els precedents d¡¯Agust¨ª Bartra (1973), Bartomeu Fiol (2004) i Francesc Garriga (2012). El del 2021 ha estat per a Antoni Vidal Ferrando, nat el 1945 a Mallorca. Temps era temps, per a molts la poesia era un pecat de joventut, i per a alguns, un fruit de la maduresa. Aquest ¨¦s el cas de Vidal, que no va comen?ar a escriure i publicar versos fins a mitjan anys vuitanta, paral¡¤lelament a una considerable obra narrativa. Va reunir els seus t¨ªtols de poesia del 1986 al 2007 a ...

No ¨¦s habitual que un premi com el Carles Riba es converteixi en l¡¯homenatge a una llarga traject¨°ria, encara que hi ha els precedents d¡¯Agust¨ª Bartra (1973), Bartomeu Fiol (2004) i Francesc Garriga (2012). El del 2021 ha estat per a Antoni Vidal Ferrando, nat el 1945 a Mallorca. Temps era temps, per a molts la poesia era un pecat de joventut, i per a alguns, un fruit de la maduresa. Aquest ¨¦s el cas de Vidal, que no va comen?ar a escriure i publicar versos fins a mitjan anys vuitanta, paral¡¤lelament a una considerable obra narrativa. Va reunir els seus t¨ªtols de poesia del 1986 al 2007 a All¨¤ on crema l¡¯herba (Edicions del Salobre), per¨° no ha parat de fer-ne. Dels poemes, l¡¯any 2000 va dir: ¡°Jo voldria que fossin com la m¨²sica. M¨¦s que respostes o tesis, un poder¨®s est¨ªmul. Un esclat de llum que il¡¤lumin¨¤s els angles morts dels paisatges existencials¡±.

Sempre ¨¦s aventurat aplicar constants territorials a un autor concret, per¨° en aquest cas prou que s¡¯hi troben algunes de les caracter¨ªstiques pr¨°pies de l¡¯anomenada escola mallorquina ¡ªen un sentit tan lax com per abastar de Costa i Llobera a Pon? Pons¡ª: la precisi¨® formal i ret¨°rica, la contemplaci¨® inspiradora del paisatge, la serenitat d¡¯arrel cl¨¤ssica davant l¡¯infortuni. La contemplaci¨® s¡¯esdev¨¦ des d¡¯una perspectiva apocal¨ªptica, aplegant anuncis i presagis de l¡¯extinci¨®, tant la personal com la col¡¤lectiva: ¡°Avui el temps passat t¨¦ el regust / de les urnes funer¨¤ries i dels amors impossibles¡±. La veu que ens parla ho fa, mitjan?ant un seguit d¡¯imatges, des d¡¯un escenari natural que sovint ¨¦s transportat a una altra dimensi¨® a trav¨¦s d¡¯elements desconcertants que en revelen la fragilitat i la finitud.

Un vers de Pere Gimferrer encap?ala i dona el to de tot el llibre: ¡°I el cant dels ocells morts dir¨¤ el nostre dest¨ª¡±. ?s l¡¯¨²ltim del poema ¡®Himne d¡¯hivern¡¯, d¡¯El vendaval (1988), que mitjan?ant els senyals de l¡¯estaci¨® morta trasllada a la ment del lector la immin¨¨ncia de la fi. La veu que se¡¯ns adre?a des de Si entra boira no tendr¨¦ on anar, que ja des del t¨ªtol ens situa en la incertesa, sembla sorgir en els mateixos ¡°capvespres que temen el mat¨ª de la mort¡± de qu¨¨ parla Gimferrer. S¨®n 48 breus textos, d¡¯entre tres i una quinzena de l¨ªnies, sense t¨ªtol, que b¨¦ es poden considerar cap¨ªtols d¡¯un ¨²nic relat. N¡¯hi ha que s¨®n en prosa; la majoria, en prosa retallada, on apareix algun vers escadusser. Les imatges se succeeixen en un soliloqui eixut, concentrat, que nom¨¦s en pocs casos, quan es remet a l¡¯amor viscut, adquireix un resquill d¡¯esperan?a, ja que encara ¡°et cerc ¨¤vidament perqu¨¨ em tornis / extasiar¡­¡±.

?s un malestar que ve de lluny i sembla haver-se convertit en una constant: ¡°La inclem¨¨ncia dels noticiaris em recorda / la de la postguerra¡±. I si el pes del passat condiciona encara negativament el present, des d¡¯aquest present es veu sense redempci¨® possible el futur que vindr¨¤: ¡°La veu ¨¤lgida del mestral anuncia / desordres, desaparicions¡­¡± ¡°Dem¨¤ tot ser¨¤ seu. Entraran dins les cases / i ens llan?aran al fang.¡± Dolorosament assumida la consci¨¨ncia que ¡°potser el futur ser¨¤ un carrer que no passa¡±, el poeta prefereix limitar-se a deixar const¨¤ncia dels mals averanys que veu al seu entorn, i fins a cert punt abandona l¡¯expressi¨® l¨ªrica. Com en una vella foto de fam¨ªlia on les seves faccions s¡¯han esva?t, ¡°jo som el qui no hi ¨¦s¡±, cosa que en un temps saturat de lamentaci¨® i sentimentalisme no deixa de ser una opci¨® a tenir en compte.