¡®Mireia¡¯, de Puri Mascarell: Hist¨°ria d¡¯una Lilith moderna

¡°Es pot provocar la bogeria? Es pot generar l¡¯histerisme?¡± Entorn d¡¯aquestes dues preguntes Puri Mascarell construeix Mireia, la seva primera novel¡¤la en valenci¨¤, amb qu¨¨ ha guanyat el premi Lletraferit 2022. I, tal com es proposa, el dispositiu narratiu que posa en joc ¨¦s una exploraci¨® sobre els mecanismes a trav¨¦s dels quals s¡¯ha usat la bogeria i l¡¯histerisme com a forma de repressi¨® de les dones. I encara m¨¦s. Tamb¨¦ com el tancament als manicomis i el sotmetiment a formes diverses de viol¨¨ncia, legitimades en nom de la ci¨¨ncia m¨¨dica, van aconseguir emmalaltir definitivament les p...

¡°Es pot provocar la bogeria? Es pot generar l¡¯histerisme?¡± Entorn d¡¯aquestes dues preguntes Puri Mascarell construeix Mireia, la seva primera novel¡¤la en valenci¨¤, amb qu¨¨ ha guanyat el premi Lletraferit 2022. I, tal com es proposa, el dispositiu narratiu que posa en joc ¨¦s una exploraci¨® sobre els mecanismes a trav¨¦s dels quals s¡¯ha usat la bogeria i l¡¯histerisme com a forma de repressi¨® de les dones. I encara m¨¦s. Tamb¨¦ com el tancament als manicomis i el sotmetiment a formes diverses de viol¨¨ncia, legitimades en nom de la ci¨¨ncia m¨¨dica, van aconseguir emmalaltir definitivament les pacients. Si no aconseguien fugir sense deixar cap rastre, amagant-se en l¡¯anonimat, aquestes dones acabaven irremeiablement embogint.

El personatge de Mireia ¡ªuna jove doctoranda de psicologia¡ª permet a l¡¯autora indagar en aquestes q¨¹estions rescatant la figura de Llu¨ªs Simarro. Aquest doctor havia estat col¡¤laborador de Charcot al manicomi de Piti¨¦-Salp¨ºtri¨¨re i va ser el modernitzador de la psicologia cl¨ªnica i experimental a Espanya. Malgrat l¡¯oposici¨® del poder eclesi¨¤stic, va introduir la neurologia i, m¨¦s concretament, la neurohistologia. Per¨° la novel¡¤la va m¨¦s enll¨¤ del rescat d¡¯aquest metge. N¡¯¨¦s nom¨¦s un punt de partida. El nucli ¨¦s la reflexi¨® sobre la bogeria i, sobretot, com s¡¯ha instrumentalitzat. Mireia s¡¯inscriu aix¨ª en una dissertaci¨® m¨¦s ¨¤mplia, perqu¨¨ la reflexi¨® m¨¦s profunda ¨¦s sobre la percepci¨® de l¡¯altre. Com el percebem? Fins a quin punt el podem arribar a con¨¨ixer i podem penetrar la seva ¨¤nima? ?s l¡¯altre una projecci¨® nostra? Encara m¨¦s: ens veiem nosaltres mateixos com a alteritat?

La dissertaci¨® ¨¦s m¨¦s ¨¤mplia perqu¨¨ la reflexi¨® m¨¦s profunda ¨¦s sobre la percepci¨® de l¡¯altre

A l¡¯hora de reflexionar sobre aquestes preguntes, la figura de Neus juga un paper determinant. ?s la narradora de la hist¨°ria. ?s pintora i retratista de l¡¯amant i director de tesi de Mi?reia. Neus reflexiona sobre els l¨ªmits de la pintura i, en part, tamb¨¦ de la fotografia a l¡¯hora de retratar l¡¯altre, a la vegada que contempla la realitat que l¡¯envolta a trav¨¦s de la pintura. De fet, Mireia, l¡¯amiga de la qual est¨¤ secretament enamorada, ens ¨¦s presentada per Neus com una reencarnaci¨® de Lilith: la femme fatale que es rebel¡¤la, per¨° tamb¨¦ la femme fatale que ¨¦s castigada pel seu poder de seducci¨®, per la seva sensualitat, pel seu car¨¤cter lliure i indomable. M¨¦s preguntes. La Mireia ¨¦s veritablement aix¨ª o ¨¦s nom¨¦s una recreaci¨® de la Neus?

Puri Mascarell ¨¦s professora de Teoria de la Literatura a la Universitat de Val¨¨ncia, cosa que es nota pels mecanismes que fa servir per construir la narraci¨®. Per exemple quan posa en joc la figura del Doppelg?nger, el doble fantasmag¨°ric d¡¯una persona viva. O quan dialoga amb la tradici¨® g¨°tica o estableix un di¨¤leg creatiu amb el Wilde d¡¯El retrat de Dorian Gray i amb l¡¯Stevenson d¡¯El cas misteri¨®s de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. S¨®n recursos que utilitza per retre homenatge a dones com les de l¡¯Hospital de la Salp¨ºtri¨¨re: dones que ¡°es prestaven a l¡¯espectacle de Jean-Martin Charcot (...) titelles de carn i ossos¡± que ¡°havien apr¨¨s el seu paper a la perfecci¨®: desmais, convulsions, carasses grotesques, ulls en blanc, crits de dolor, contractures musculars¡±. A la vegada indaga sobre la identitat, la que constru?m i la que ens construeixen.

Fins a quin punt Mireia ¡ªla Lilith moderna atrapada en el perill¨®s joc del director de tesi¡ª ¨¦s lliure? Fins a quin punt el seu car¨¤cter rebel i seductor no ¨¦s encara avui una ra¨® per al c¨¤stig? La Neus observa, retrata i narra el que passa al seu voltant, per¨°, quan ho fa, ho reinventa. Qu¨¨ ¨¦s el que veu i que ¨¦s el que passa? Qui ¨¦s aquella noia a la qual Neus veu com la Lilith retratada per John Collier, lliure i, alhora, atrapada per la serp? Qui ¨¦s Mireia?