¡®La ciutat dels vius¡¯, Nicola Lagioia: Estil forense per relatar l¡¯horror

Un dels problemes oberts dins l¡¯art contemporani ¨¦s com representar la viol¨¨ncia. Una viol¨¨ncia que, mentrestant, s¡¯ha tornat omnipresent dins de la ficci¨®, sigui visual o escrita. La q¨¹esti¨® ¨¦s t¨¨cnica i al mateix temps moral: volem denunciar-la o cridar l¡¯atenci¨®? Propagar-la com una morbositat o tallar-la despertant el nostre horror amb una descripci¨® minuciosa sobre els seus procediments i les seves conseq¨¹¨¨ncies? Hiperrealisme o par¨°dia? Funny games o Reservoir dogs?

A La ciutat dels vius, Nicola Lagioia s¡¯endinsa en aquest debat, no de manera te¨°rica, sin¨® fent un exercici pr¨¤ctic. Per¨° abans d¡¯examinar els resultats expliquem al lector de qu¨¨ va el llibre. Lagiola enfoca un truculent cas que pot explicar-se en un par¨¤graf: 2016. Dos homes, Manuel Foffo i Marco Prato, van torturar fins a la mort un noi anomenat Lucca Var¨¤. La not¨ªcia va fer la volta al m¨®n, els assassins van ser jutjats i condemnats; en algun moment van declarar que no hi havia cap m¨°bil, que senzillament volien saber ¡°el que se sentia en matar¡±. O tamb¨¦ pot explicar-se en 500 p¨¤gines, i aix¨ª ¨¦s com ens assabentem que els assassins eren benestants, que van oferir diners a la v¨ªctima a canvi de sexe, que van passar dues nits drogant-se abans de torturar lentament Lucca fins a la mort. Ens assabentem tamb¨¦ de molts detalls sobre la tortura (li esclafen el cap amb un martell, per¨° no el maten; l¡¯apunyalen, per¨° no mor; i es dessagna lentament mentre els altres dos dormen), i tamb¨¦ (500 p¨¤gines donen per a molt) se¡¯ns ofereix la reconstrucci¨® dels dies previs i posteriors, el car¨¤cter dels assassins, la resson¨¤ncia social, el judici i l¡¯impacte sobre les fam¨ªlies imputades. El llibre avan?a llevant capes a l¡¯horror.

L¡¯autor s¡¯acosta a aquest abisme amb les eines de la cr¨°nica (entrevista, recerca, estad¨ªstica...), per¨° tamb¨¦ amb els recursos de la literatura (hip¨°tesi, conjectures, recreaci¨® de l¡¯ambient, construcci¨® de personatges...). El llibre remet a Capote, a Carr¨¨re i al DeLillo de Libra (per citar tres noms entre dotzenes) perqu¨¨ s¡¯integra en un corrent molt freq¨¹entat i estimat pels lectors: exploracions de casos reals amb els instruments de la ficci¨®, esquitxada per intervencions puntuals de l¡¯autor com si fos un personatge m¨¦s. La recerca de Lagioia ¨¦s ¨¤mplia i seriosa, la hist¨°ria es va reconstruint, sense renunciar a rec¨®rrer hip¨°tesis diferents, i acaba sent un fascinant estudi de personatges, una mirada a la profunda estupidesa de la maldat i l¡¯horror. El cas ¨¦s brutal, i l¡¯exercici literari (sense ser excel¡¤lent ni gaire original) ¨¦s efectiu i molt notable. Un dels llibres del curs.

I, malgrat tot... queda oberta la q¨¹esti¨® de com representar la viol¨¨ncia. Lagioia opta per la minuciositat i l¡¯estil fred, gaireb¨¦ de cl¨ªnic forense que subjecta una mica el desplegament de l¡¯horror per¨° no evita que vessi intermitentment: a qu¨¨ es deu aquesta obsessi¨®? Al grau de detall? El mou la den¨²ncia o un brot morb¨®s? S¨®n preguntes que no entelen el llibre, per¨° a mesura que avancem es van tornant m¨¦s i m¨¦s inquietants, un inter¨¨s afegit. El denunciant, no deu estar aprofitant-se del dolor, pastant una bola d¡¯¨¨xit literari, bones ressenyes i entrevistes amb la mis¨¨ria dels altres? Potser el m¨¦s pertorbador d¡¯aquesta s¨¨rie de preguntes ¨¦s el seu revers: qu¨¨ fem llegint un llibre aix¨ª sobre la crueltat i l¡¯estupidesa m¨¦s est¨¨ril? O per no defugir de la responsabilitat: qu¨¨ faig jo recomanant-ne la lectura, cosa que, per cert, faig vivament.

La ciutat dels vius?

Nicola Lagioia?
Traducci¨®n de Llu¨ªs-Anton Baulenas
Llibres del Segle, 2022
496 p¨¤gines. 22 euros