¡®El periodista i l¡¯assass¨ª', de Janet Malcolm: Si t¡¯entrevisten, t¡¯apunyalen

¡°De persones disposades a deixar-se entrevistar sempre n¡¯hi haur¨¤¡±. ?s la constataci¨® perplexa de Janet Malcolm a El periodista i l¡¯assass¨ª, just abans del poder¨®s ep¨ªleg que acompanya una llarga cr¨°nica de m¨¦s de 200 p¨¤gines. I no ¨¦s nom¨¦s la llargada inusual: l¡¯exercici d¡¯estudiar i narrar el cas d¡¯un ¡°judici arran de la demanda que un home que compleix condemna per assassinat presenta contra un escriptor que l¡¯ha estat enganyant inquietament durant quatre anys¡± ¡ª¨¦s a dir, de narrar la confrontaci¨® de Jeffrey McD...

¡°De persones disposades a deixar-se entrevistar sempre n¡¯hi haur¨¤¡±. ?s la constataci¨® perplexa de Janet Malcolm a El periodista i l¡¯assass¨ª, just abans del poder¨®s ep¨ªleg que acompanya una llarga cr¨°nica de m¨¦s de 200 p¨¤gines. I no ¨¦s nom¨¦s la llargada inusual: l¡¯exercici d¡¯estudiar i narrar el cas d¡¯un ¡°judici arran de la demanda que un home que compleix condemna per assassinat presenta contra un escriptor que l¡¯ha estat enganyant inquietament durant quatre anys¡± ¡ª¨¦s a dir, de narrar la confrontaci¨® de Jeffrey McDonald, condemnat i demandant, i Joe McGinniss, periodista i demandat¡ª, es converteix en un mirall d¡¯augment d¡¯un cul-de-sac moral que assetja constantment els periodistes, i els protagonistes dels seus treballs, sota mil cares diverses. Que enunciar en qu¨¨ consisteix precisament aquest cul-de-sac en una frase pugui ser tan capci¨®s explica el nombre de q¨¹estions que Malcolm no es permet d¡¯eludir ni espolsar-se amb superficialitat. Si la factura de la cr¨°nica ja es pot considerar com un tractat narratiu, el llibre es desplega com una s¨¨rie de petits tractats que el primer que amaguen ¨¦s la seva veritable natura de tractat per l¡¯agilitat i la subtilesa impr¨°pies d¡¯aquest g¨¨nere docte. La reflexi¨® sobre la multiplicaci¨® de litigis que arriben als tribunals, sobre la inger¨¨ncia de la just¨ªcia en les relacions socials i intel¡¤lectuals, o sobre la pres¨¨ncia de la cultura de la psicoan¨¤lisi, tant en la mateixa escriptura de Malcolm com en el periodisme i la just¨ªcia, s¨®n, juntament amb una atenci¨® particular per les formes d¡¯escriptura i les normes i relacions que engendra, les l¨ªnies d¡¯alta tensi¨® que travessen el llibre de dalt a baix. Com a escriptora i com a demandada per difamaci¨® de part de Jeffrey Masson, protagonista del seu llibre In the Freud Archives, els transvasaments entre un terreny i l¡¯altre s¨®n un camp de predilecci¨® de Malcolm. Nom¨¦s gr¨¤cies a un esfor? de pensament sobre els usos, privilegis, normes i convencions de la ficci¨® i dels llocs on interv¨¦, i contraposant-los als de la no-ficci¨®, i analitzant les relacions entre escriptor i protagonista, o escriptor i entrevistat, o el triangle sovint perill¨®s d¡¯escriptor, protagonista i editor al voltant d¡¯unes cl¨¤usules, aix¨ª com l¡¯estatut i la posici¨® del ¡°jo¡± narratiu, per distingir-lo de la creaci¨® ad hoc del ¡°jo¡± period¨ªstic, ¡°figura simb¨°lica i personificaci¨® ideal de l¡¯observador objectiu de la vida¡±, Malcolm s¡¯autoritza a fer dues passes enrere i tornar al que semblava la pregunta inicial de la cr¨°nica, per respondre-hi amb exig¨¨ncia, sense tanmateix haver deixat de rondar-la en cap moment.

El periodista i l¡¯assass¨ª ¨¦s un t¨ªtol descriptiu, i podria ser nom¨¦s descriptiu per poc que la ¡°i¡± no fos greument comparativa. I ¨¦s que el periodista pot ser assass¨ª de moltes coses: d¡¯una persona a trav¨¦s de l¡¯escriptura de la seva biografia, de la veritat per la seva adher¨¨ncia temer¨¤ria o incapa? a la literalitat dels fets, a les paraules o al magnet¨°fon, a costa d¡¯una falsificaci¨® de la realitat, o fins i tot de la llibertat o el plaer per la seva submissi¨® als principis mal entesos d¡¯un g¨¨nere, el de la no-ficci¨® o el periodisme, que t¨¦ esperant a l¡¯altra banda un lector m¨¦s pacient i m¨¦s indulgent amb ¡°la inferioritat de l¡¯experi¨¨ncia¡± de lectura en virtut d¡¯un suposat¡ªi paradoxal¡ª car¨¤cter edificant que, precisament, se li atribueix. Malcolm, mostrant ben lluent la fulla del ganivet que qualsevol periodista branda quan exerceix, i fent-la servir clavant una bona punyalada a la pusil¡¤lanimitat que ella creu intr¨ªnseca a l¡¯ofici ¡°d¡¯exposar els dolors i les vergonyes d¡¯altri¡±, no assassina el periodisme, sin¨® que, fent-li una aut¨°psia, permet que qualsevol que s¡¯hi llanci s¨¤piga que ¡°el millor que pot fer no ¨¦s mai prou bo¡±, en lloc de conv¨¨ncer-se que en la professi¨® mateixa ¡°no hi ha cap problema, que l¡¯han solucionat¡±.