¡®Els d¨¦us inaccessibles¡¯, de Miquel ?ngel Riera: L¡¯operaci¨® ir¨°nica
La novel¡¤la converteix l¡¯angoixa existencial d¡¯un sacerdot en una tragic¨°mica hist¨°ria d¡¯incomunicaci¨® en una aldea de Mallorca
Crec que la verdadera ideo?logia que l¡¯escriptor t¨¦ el deure de defensar a vida o mort, ¨¦s, per damunt cap altra, aquella amb la qual assumeix el comprom¨ªs de treballar amb un total rigor i una ferma exig¨¨ncia (...) La seva aut¨¨ntica categoria com a creador ser¨¤ mesurada, tant com per uns resultats, per l¡¯assumpci¨® d¡¯aquesta actitud, dimitir de la qual ¡ªsigui per urg¨¨ncies, per peresa o per frivolitat¡ª em sembla la major de les indignitats¡±, escriu Miquel ?ngel Riera (Manacor, 1930 ¨C Palma, 1996) ¡ªpotser a algun escriptor d¡¯ara li convindria reflexionar seriosament sobre aquesta declaraci¨® de principis¡ª a la nota que obre aquesta reedici¨® d¡¯Els d¨¦us inaccessibles, novel¡¤la que va arribar a les llibreries el 1986 i que l¡¯autor va anar revisant cada una de les quatre vegades que es va publicar de nou: no podia ser d¡¯altra manera en un escriptor que va posar Flaubert al t¨ªtol i al centre d¡¯una novel¡¤la posterior, Illa Flaubert (1990) ¡ªreeditada el 2021 en ocasi¨® de l¡¯aniversari de la mort de Miquel ?ngel Riera¡ª, i on el protagonista agafa l¡¯autor franc¨¨s com l¡¯exemple moral que li proporciona les solucions escaients als problemes gaireb¨¦ irresolubles als quals s¡¯ha d¡¯enfrontar. Al lector d¡¯Els d¨¦us inaccessibles no li costar¨¤ adonar-se que l¡¯actitud de Miquel ?ngel Riera davant del text devia ser semblant a la de Flaubert, i que tamb¨¦ devia treballar a poc a poc i invertir moltes hores per aconseguir una sola frase ben feta, per¨° tampoc trigar¨¤ gaire a creure que el resultat ¨¦s diametralment diferent, perqu¨¨ el que hi acaba triomfant s¨®n uns meandres sint¨¤ctics ¡ªalguna frase arriba a ocupar un parell de p¨¤gines i a vegades s¡¯han de superar vuit o nou l¨ªnies per topar amb el verb¡ª que tot sovint duen a pensar que s¨®n d¡¯una naturalesa excessiva.
Alguna frase arriba a ocupar un parell de p¨¤gines i a vegades s¡¯han de superar vuit l¨ªnies per topar amb un verb
Per¨° no ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ la trama ho justifica doblement: el protagonista i narrador ¡ªMiquel ?ngel Riera utilitza el recurs dels papers trobats, en aquest cas un die?tari ¨ªntim ocult en un llibre de comptabilitat, llegit 50 anys despr¨¦s dels fets que s¡¯hi relaten, esdevinguts als anys trenta¡ª ¨¦s el sacerdot d¡¯una aldea muntanyenca de Mallorca amb un nombre de fam¨ªlies ¡°si fa no fa, equiparable al dels dies de l¡¯any¡±, de poca salut f¨ªsica, equipat d¡¯una alta sensibilitat cap a qualsevol manifestaci¨® de bellesa, ja sigui cap al paisatge, cap a la m¨²sica o, sobretot ¡ªi aquesta ¨¦s la primera justificaci¨® del retoricisme de la novel¡¤la¡ª cap a les lletres llatines, camp en qu¨¨ destaca traduint l¡¯obra completa del poeta Domici Mars, del qual aventura la hip¨°tesi que potser ¨¦s el pseud¨°nim de Virgili en el seu vessant m¨¦s er¨°tic i sensual, a l¡¯altra banda dels bucolismes convencionals. La rutina del sacerdot, per¨°, es veu trasbalsada de manera radical quan un noi orfe s¡¯instal¡¤la al poble ¡ª¨¦s la representaci¨® de la bellesa de la gr¨¤cia, la imatge de la perfecci¨® interior o exterior: ¡°Nada se puede contra el ¨¢ngel¡±, diu el vers de Jorge Guill¨¦n que encap?ala el llibre¡ª, a casa de la seva dida, i comen?a a experimentar, sense compartir-los amb ning¨², les del¨ªcies i els suplicis de l¡¯amor-passi¨®: m¨¦s que enamorar-se, al sacerdot li canvia la seva visi¨® de la vida i de la cultura. ?s inevitable que el lector tingui la temptaci¨® de relacionar l¡¯aventura mental del sacerdot amb la crida de l¡¯abisme que Gustav von Aschenbach escolta a La mort a Ven¨¨cia ¡ªla llum que il¡¤lumina Els d¨¦us inaccessibles tamb¨¦ t¨¦ un to crepuscular, el protagonista se sent empresonat per un somni fero? i primitiu, antag¨°nic al seu esperit ¡°cl¨¤ssic¡±, i la dignitat i la serenor de la seva vocaci¨® es tenyeixen de concupisc¨¨ncia i idolatria¡ª, per¨° l¡¯operaci¨® que realitza Miquel ?ngel Riera, com si ir¨°nicament correg¨ªs la novel¡¤la de Thomas Mann, s¡¯encamina cap a altres latituds gr¨¤cies al canvi de rumb que trobem cap al final, quan es reprodueix una carta que el noi va adre?ar al sacerdot i quan la persona que transcriu els papers trobats explica al lector el resultat de les investigacions que ha fet sobre les circumst¨¤n?cies particulars del sacerdot.
Tot plegat representa una sorpresa ¡ªi les sorpreses no es poden explicar¡ª que enriqueix notablement Els d¨¦us inaccessibles, tot convertint en un primer moment l¡¯angoixa existencial del sacerdot en una tragic¨°mica hist¨°ria d¡¯incomunicaci¨® i, despr¨¦s, com si es digu¨¦s que tot el llegit ¨¦s una lluent escenografia de cartr¨® pedra, en una novel¡¤la conscientment novel¡¤lesca.
Els d¨¦us inaccessibles?
Edicions de 1984, 2022
221 p¨¤gines. 20 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.