¡®Poesies reunides¡¯, de Salvador Oliva: Mestre del vers

En una entrevista recent, Salvador Oliva (Banyoles, 1942) afirma voler ser ¡°un bon poe?ta menor¡±. Llavors, davant les seves Poesies reunides, la pregunta ¨¦s quins s¨®n els poetes majors d¡¯avui dia. No hi ha ni s¡¯albira en l¡¯horitz¨® res comparable al que van ser les obres de Carner, Riba i Foix, ni al salt qualitatiu que va representar Gabriel Ferrater. Sigui com sigui, l¡¯aportaci¨® d¡¯Oliva a la literatura catalana sobresurt tan per damunt de la massa de moralistes unidimensionals, rom¨¤ntics nyicris i avantguardistes tronat...

En una entrevista recent, Salvador Oliva (Banyoles, 1942) afirma voler ser ¡°un bon poe?ta menor¡±. Llavors, davant les seves Poesies reunides, la pregunta ¨¦s quins s¨®n els poetes majors d¡¯avui dia. No hi ha ni s¡¯albira en l¡¯horitz¨® res comparable al que van ser les obres de Carner, Riba i Foix, ni al salt qualitatiu que va representar Gabriel Ferrater. Sigui com sigui, l¡¯aportaci¨® d¡¯Oliva a la literatura catalana sobresurt tan per damunt de la massa de moralistes unidimensionals, rom¨¤ntics nyicris i avantguardistes tronats ¡ªla classificaci¨® ¨¦s de Joan Ferrat¨¦¡ª, que b¨¦ mereix el qualificatiu de mestre, encara que no el desqualificatiu de mandar¨ª. Deia Espriu que ¡°hem viscut per salvar-vos els mots¡±; Oliva, a m¨¦s, per salvar-nos el vers, ¨¦s a dir la poesia.

En un temps en qu¨¨ poesia podia ser un eufemisme de prosa treballada ¡ªen el millor dels casos¡ª, o de qualsevol acudit ¡ªen el pitjor¡ª, Oliva ens va fer veure, en una perspectiva acad¨¨mica, les ¡°bene?des regles de la m¨¨trica¡±, com deia Auden. La traducci¨®, en vers, de tota l¡¯obra de Shakespeare ¨¦s un exemple de llengua po¨¨tica; a part la transcend¨¨ncia, que no necessita comentari, de poder llegir en catal¨¤ les paraules del qui ha estat anomenat ¡°inventor de l¡¯hum¨¤¡±. En paral¡¤lel a la feina de professor i traductor, hi ha una constant activitat creativa que ara, per primera vegada, podem trobar reflectida en aquest volum, que, ens adverteix, ¡°de cap manera no ¨¦s una obra completa¡±. Una activitat en diversos fronts que avancen en paral¡¤lel. Primer, el l¨ªric, manifestat en els dos primers llibres, Marees del desig (1975) i Terres perdudes (1981), una secci¨® de Retalls de sastre (1988) i un conjunt de deu poemes in¨¨dits aqu¨ª incorporats. Segon, el sat¨ªric, al qual estaven dedicats els llibres El somriure del tigre (1986) i Complements circumstancials (1998) ¡ªaquest reunia peces publicades pr¨¨viament en aquest Quadern¡ª, i se n¡¯hi afegeixen un seguit m¨¦s d¡¯in¨¨dits. I tercer, el narratiu, consistent en la narraci¨® curta Menisectomia i la novel¡¤la Fugitius (1994), que ocupa la tercera part d¡¯aquest volum, totes dues en vers. Entremig hi ha les ep¨ªstoles, una a Fabra i tres a Carner, que tenen una mica de cada i fins i tot de preceptiva liter¨¤ria.

Es pot comprovar doncs que, encara que sense un prop¨°sit deliberat ¡ªla traducci¨® de les obres de tea?tre de Shakespeare va comen?ar amb un enc¨¤rrec de TV3 per fer-ne el doblatge, i els epigrames sat¨ªrics i burlescos han anat sorgint arran d¡¯an¨¨cdotes d¡¯actualitat¡ª, tota la traject¨°ria d¡¯Oliva ha estat un gran servei a la continu?tat de la llengua i de la literatura, l¡¯¨²nica p¨¤tria de l¡¯escriptor, com se sol dir. Fugitius ¨¦s un tour de force inigualat: una hist¨°ria amb diversos personatges, centrada en els anys de la transici¨®, que es des?envolupa en 396 estrofes rimades de 14 versos cadascuna. El conjunt de peces de den¨²ncia i d¡¯humor, m¨¦s o menys punyent, ¨¦s hereu de la fecunda tradici¨® sat¨ªrica d¡¯altres temps que la hipocresia i les conveni¨¨ncies semblen haver estroncat, i ho fa gaireb¨¦ com un deure c¨ªvic davant la degeneraci¨® pol¨ªtica i la decad¨¨ncia cultural d¡¯aquesta Catalunya que tan lliure es pensa ser; els protagonistes s¨®n pol¨ªtics, escriptors i col¡¤legues d¡¯universitat que, amb les seves limitacions intel¡¤lectuals o els seus defectes morals, hi queden ben repassats, si no retratats per la hist¨°ria. Quant a la dimensi¨® l¨ªrica, s¡¯hi endevina una ben meditada retic¨¨ncia, ja que ¡°per ser l¨ªric com cal, en aquest segle XXI, | s¡¯ha de ser un geni, tret que es vulgui caure | al precipici de la nyicreria | o al d¡¯un rid¨ªcul no advertit¡±. ?s l¡¯eterna lli?¨® d¡¯Horaci: ¡°Que els poetes siguin mitjans, no ho comportaren mai ni els d¨¦us ni els homes ni els aparadors dels llibreters¡±. Certament, era un altre temps.

Qu¨¨ hauria passat si el nivell d¡¯autoexig¨¨ncia no hagu¨¦s estat tan alt o si l¡¯esfor? s¡¯hagu¨¦s concentrat exclusivament en poemes amorosos o eleg¨ªacs, a qu¨¨ sembla redu?da la poesia a hores d¡¯ara? ?s una especulaci¨® gratu?ta. Hem de valorar nom¨¦s el que tenim: una lli?¨® pr¨¤ctica sobre la import¨¤ncia de con¨¨ixer el llenguatge i dominar les t¨¨cniques m¨¨triques i ret¨°riques de l¡¯ofici de poeta. Oliva, al llarg de mig segle de producci¨®, sempre ens recorda t¨¤citament qu¨¨ ¨¦s la poesia, per¨° l¡¯exemplaritat ¨¦s un assoliment menor al costat de l¡¯encert a l¡¯hora de reflectir la sensibilitat i les inquietuds del seu temps.