Quedem a les 10, oi?
Amb aquest breu afegit¨® interrogatiu, l¡¯afirmaci¨® es converteix en una frase que cerca el consens amb l¡¯interlocutor
Mireu el t¨ªtol d¡¯aquesta columna. Cont¨¦ una paraula m¨¤gica, una mena de commutador ling¨¹¨ªstic capa? de transformar el car¨¤cter d¡¯una frase en un enunciat d¡¯estil completament diferent. La trobeu? S¨ª! ?s la paraula m¨¦s curta i humil de tot el t¨ªtol: oi? Diuen que el dimoni s¡¯amaga en els petits detalls. Podr¨ªem variar lleugerament la sent¨¨ncia afirmant que ¡°sovint les paraules d¡¯aspecte m¨¦s anod¨ª s¨®n un motor de transformaci¨® comunicativa¡±.
M¡¯explico: observem qu¨¨ passa si ometem aquesta expressi¨® en el t¨ªtol. ¡°Quedem a le...
Mireu el t¨ªtol d¡¯aquesta columna. Cont¨¦ una paraula m¨¤gica, una mena de commutador ling¨¹¨ªstic capa? de transformar el car¨¤cter d¡¯una frase en un enunciat d¡¯estil completament diferent. La trobeu? S¨ª! ?s la paraula m¨¦s curta i humil de tot el t¨ªtol: oi? Diuen que el dimoni s¡¯amaga en els petits detalls. Podr¨ªem variar lleugerament la sent¨¨ncia afirmant que ¡°sovint les paraules d¡¯aspecte m¨¦s anod¨ª s¨®n un motor de transformaci¨® comunicativa¡±.
M¡¯explico: observem qu¨¨ passa si ometem aquesta expressi¨® en el t¨ªtol. ¡°Quedem a les 10¡å ¨¦s una instrucci¨®, segons com una ordre, l¡¯expressi¨® de la voluntat d¡¯alg¨² que no t¨¦ cap intenci¨® de consensuar res. Aquestes quatre paraules no s¨®n una proposta ni un possible pla com¨²; s¨®n una expressi¨® clara de jerarquia. Qu¨¨ podem respondre davant l¡¯afirmaci¨® ¡°Quedem a les 10¡å, tan taxativa? Certament, si la situaci¨® ho permet, venen ganes de dir, a la manera castrense, ¡°Senyor, s¨ª, senyor!¡±, o tamb¨¦ ¡°Mira, encant, queda amb ta mare¡±.
Afegim ara la paraula en q¨¹esti¨®: ¡°Quedem a les 10, oi?¡±. Amb aquest breu afegit¨® interrogatiu, l¡¯afirmaci¨® contundent es converteix en una frase oberta que cerca el consens amb el interlocutor, hi apel¡¤la directament, el t¨¦ en compte, demana la seva confirmaci¨®, el seu assentiment. La part¨ªcula oi? ¨¦s una mena de lubricant conversacional de primera. Dulcifica moltes intervencions potencialment massa exhortatives.
Altres poques parauletes poden funcionar tamb¨¦ com un ap¨¨ndix interrogatiu, amb una funci¨® similar: com no?, s¨ª?, veritat? O la variaci¨® preferida de Tamara Falc¨® i cayetanos varis: ¡°Ai, aquest vestit ¨¦s superfemen¨ª i tal, s¨ª o no?¡±.
Una variant molt estesa actualment i exasperantment freq¨¹ent en boca de molts ¨¦s val(e)?, que tot sovint no se sap si busca la confirmaci¨® del destinatari, perqu¨¨, en qualsevol cas, no li deixa cap possibilitat de respondre: ¡°Estava a casa, val? I no tenia gaires ganes d¡¯estudiar, vale? I ¨¦s clar, aleshores vaig trucar al Carles per veure si volia quedar, val?...¡±. No mateu la missatgera, sisplau. Que soc conscient que fer servir aquesta variant de l¡¯expressi¨® en catal¨¤ no fa feli?os els col¡¤legues de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, per¨° ¨¦s que jo em limito a constatar el que la gent fa servir¡
Plantejo ara una endevinalla f¨¤cil: at¨¨s que l¡¯expressi¨® oi? i similars tenen la capacitat de formatejar una possible instrucci¨® en una proposta consensuada, qui penseu que la fa servir m¨¦s sovint? Els homes o les dones? Bah, s¨ª. Era f¨¤cil. I els estudis confirmen la intu?ci¨®: les dones utilitzen aquestes postil¡¤les interrogatives amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia que ells, i ho fan fins i tot quan tenen c¨¤rrecs directius o de coordinaci¨® de grups (¨¦s a dir, quan ostenten jerarquia en el si de l¡¯organitzaci¨®). De fet, la cerca de consensos amb els interlocutors ¨¦s una de les caracter¨ªstiques que els estudis coincideixen a identificar com a pr¨°pies de l¡¯anomenat discurs femen¨ª o de rapport (relacional).
El contingut d¡¯oi? no s¡¯acaba aqu¨ª. Sovint, l¡¯¨²s d¡¯aquesta expressi¨® apel¡¤la a una dada o informaci¨® que alg¨² ha dit o ha pensat pr¨¨viament. I aleshores afegim la f¨®rmula oi? per comprovar i consensuar l¡¯estat d¡¯aquesta informaci¨®. Per exemple, si tornem al t¨ªtol, en ¡°Quedem a les 10, oi?¡±, la part¨ªcula oi? pot buscar consensuar si la informaci¨® a la qual acompanya ¨¦s correcta (potser no vaig sentir b¨¦ l¡¯hora), i si encara ¨¦s certa (podria ser que la teva agenda hagi canviat, i ara l¡¯hora ja no et conv¨¦), pot estar comprovant si una hip¨°tesi meva ¨¦s encertada (imagino que quedem a les 10, com sempre, per¨° ¨¦s aix¨ª?). Ja ho veieu: el petir mot oi? transforma una frase ¡°tancada¡± i mig solipsista en un ping-pong conversatori que espera una resposta.
?s clar, aquest car¨¤cter dial¨°gic de la nostra parauleta pot ser utilitzat de manera estrat¨¨gica. Pensem en el cas que, tot parlant amb alg¨², vulguem fer una afirmaci¨® pol¨¨mica, descortesa o pol¨ªticament incorrecta, i veurem com n¡¯¨¦s d¡¯¨²til per compartir la responsabilitat de la malifeta verbal: ¡°En M¨¤rius ¨¦s un perfecte imb¨¨cil¡ oi?¡±. Quina difer¨¨ncia per constrast amb, per exemple, ¡°En Marius ¨¦s un perfecte imb¨¨cil, ¨°bviament¡±!
Com a s¨ªntesi final, us proposo que reelaborem una altra frase feta: ¡°En el pot petit (verbal), sovint hi ha la bona confitura¡±.
Es nota que no soc gaire alta, oi?