Ben fet, campi¨®!

L¡¯¨²ltim dia us deia que, fixant-nos en el llenguatge que fem servir, descobrim un munt d¡¯informaci¨® sobre creences i intencions dels parlants, sobre les relacions que constru?m conversant. Un nou exemple: la frase ¡°Ben fet, campi¨®!¡±. Veureu quin univers de creences desvela.

La frase ve acompanyada d¡¯un joc. Imagineu una situaci¨® protot¨ªpica on es fa servir aquesta expressi¨®. Potser heu imaginat un escenari on una persona adulta l¡¯adre?a a un nen que ha fet b¨¦ alguna cosa, probablement una acci¨® com saltar, anar sol en bicicleta o marcar un gol. Quan diem ¡°un nen¡±, la paraula nen t¨¦ marca de g¨¨nere clara. Aquesta frase adre?ada a una nena encara ¨¦s estad¨ªsticament minorit¨¤ria. ¡°Ben fet, campiona!¡± ¨¦s ¡ªlamentablement¡ª ben poc freq¨¹ent. Quines s¨®n les expressions que fem servir quan volem encoratjar una nena? Princesa, bonica, nina, reina. A alguns us puc sentir rondinar. ¡°No podem ni dir princeses a les nostres filles, nebodes, netes o nenes estimades?¡±. I tant! Per¨° potser que equilibrem de manera m¨¦s equ¨¤nime els vocatius i tamb¨¦ felicitem els nens dient-los pr¨ªnceps i ninos i, sobretot, apel¡¤lem les nenes m¨¦s sovint anomenant-les campiones.

Amb el llenguatge que fem servir per adre?ar-nos als altres constru?m la nostra imatge social (com volem ser percebuts) i les imatges dels interlocutors. Els estudis demostren que els adults ens comuniquem de manera diferent amb els nens i les nenes des de la infantesa m¨¦s tendra. Els experiments psicoling¨¹¨ªstics evidencien que no interactuem igual amb un beb¨¨ segons si el color de la roba ¨¦s rosa o blau. M¨¦s moviments en¨¨rgics per al beb¨¨ embolcallat de blau, m¨¦s suavitat i m¨¦s paraules i to suau per a la criatura folrada en rosa. La difer¨¨ncia de comportament segons quin sigui el g¨¨nere amb qui interactuem comen?a ben aviat. Els adults fem servir m¨¦s discurs amb les nenes que amb els nens. Els dediquem frases m¨¦s llargues, amb m¨¦s complexitat sint¨¤ctica i l¨¨xica, mentre que, per a ells, les usem m¨¦s directes, breus i simples, formulades amb veu m¨¦s alta.

No sorpr¨¨n all¨° que planteja la neuroci¨¨ncia. La idea molt estesa que les nenes tenen un domini ling¨¹¨ªstic m¨¦s gran que no pas els nens no tindria res a veure amb cap component gen¨¨tic determinat pel sexe, sin¨®, d¡¯acord amb el car¨¤cter pl¨¤stic del cervell, amb l¡¯experi¨¨ncia de m¨¦s ¨¤mplia exposici¨® al discurs d¡¯elles, al mateix temps que menor pr¨¤ctica de moviment motriu i de percepci¨® d¡¯objectes en l¡¯espai. Deia Simone de Beauvoir que ¡°a ser dona se n¡¯apr¨¨n¡±. Hi podr¨ªem afegir: el llenguatge i la comunicaci¨® que rebem ens conforma en tant que dones i homes des dels primers dies de vida.

Les paraules que ens adrecen tenen un impacte cabdal en la percepci¨® de nosaltres mateixos. Impacten de manera directa en la ment i el sistema emocional, fins i tot al cos ¡ªper¨° aix¨° ¨¦s tema ja per a un altre article¡ª. Per aquesta ra¨® ¨¦s tan important aturar-nos a pensar com formularem els missatges, com direm les coses als nostres nens, parelles, amics i companys de feina. Penseu-hi: campi¨® ¨¦s un vocatiu que cont¨¦ per a qui el rep els valors de capacitat, valentia, habilitat, proactivitat, competitivitat, assoliment, algun tipus d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia, resist¨¨ncia, ¨¨xit. La paraula no ¨¦s en absolut una carcassa buida, ans al contrari, ¨¦s una font de trets positius per al destinatari, que amb formulacions d¡¯aquest tipus rep una bona empenta per sortir al m¨®n conven?ut de la seva v¨¤lua.

Quin, per contrast, ¨¦s el contingut de l¡¯expressi¨® princesa adre?ada a una nena? Bellesa, correcci¨®, eleg¨¤ncia, somriure, autocontenci¨®... Caracter¨ªstiques que l¡¯adornaran com a dona ¡°encantadora¡±, els trets que la societat encara avui valora en les dones. Per¨° princesa tamb¨¦ porta associades altres connotacions, com poruga, o passiva, fins al punt d¡¯estar tot sovint adormida, esperant el pr¨ªncep que l¡¯ha de rescatar de l¡¯enclaustrament o directament l¡¯ha de tornar a la vida. Estareu d¡¯acord que remetre a aquests valors no ajuda gaire les nenes a construir-se com a ¨¦ssers independents, forts i capa?os.

Ara potser no us sorprendr¨¤ que els estudis mostrin que a partir dels sis anys les nenes ja comencen a pensar que els nens de la seva edat s¨®n m¨¦s intel¡¤ligents i h¨¤bils que elles. Als sis anys!