Dol per Agust¨ª Villaronga als Gaud¨ª

L¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ havia prom¨¨s una gala dels Gaud¨ª ¨¤gil i estricte en el compliment horari. No ho va ser. La graella de TV3 deia que la connexi¨® s¡¯acabava a les 0:35 hores i ho va fer a la 1:09 hores. Inevitable, si s¡¯han de repartir 27 premis i hi ha barra lliure pels guardonats a l¡¯hora dels agra?ments. Aquest any no semblava que hi hagu¨¦s cap av¨ªs als que s¡¯allargaven imprudentment. Va ser una...

L¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ havia prom¨¨s una gala dels Gaud¨ª ¨¤gil i estricte en el compliment horari. No ho va ser. La graella de TV3 deia que la connexi¨® s¡¯acabava a les 0:35 hores i ho va fer a la 1:09 hores. Inevitable, si s¡¯han de repartir 27 premis i hi ha barra lliure pels guardonats a l¡¯hora dels agra?ments. Aquest any no semblava que hi hagu¨¦s cap av¨ªs als que s¡¯allargaven imprudentment. Va ser una nit presidida, ¨°bviament, pel dol per la mort d¡¯Agust¨ª Villaronga i els seus col¡¤legues van dedicar-li m¨¦s d¡¯un sentit record. Una p¨¨rdua, massa aviat.

TV3 va fer un seguiment exhaustiu dels premis m¨¦s enll¨¤ de l¡¯extenuant gala. De les 20.00 h a les 21.00 h va fer la cr¨°nica en directe de la catifa vermella. Elisenda Carod i el trio de Tot s¨®n problemes s¡¯encarregava de les presentacions de la gent que feien desfilar per les seves posicions. Tots quatre portaven, i llegien, uns papers amb les preguntetes. El seu q¨¹estionari era tan pobriss¨® i reiteratiu que no s¡¯ent¨¦n perqu¨¨ els calia portar xuleta. Les preguntes m¨¦s freq¨¹entades eren per fer una porra sobre quants gaud¨ªs s¡¯emportaria Alcarr¨¤s i per saber la marca dels vestits que portaven els convidats. Una xafarderia promocional que, en aix¨° la van encertar, feien sense discriminaci¨® de sexe. D¡¯aquesta hora de xerrameca i banalitat, una frase memorable, la de J. A. Bayona: ¡°les pelis, dem¨¤, seran igual de bones amb premi o sense¡±. Al TN vespre, que va obrir amb la mort de Villaronga, tamb¨¦ es va parlar llargament de la gala amb noves connexions en directe. I a les 22.00 h. va comen?ar el lliurament de premis. TV3 va fer la seva feina, administrant amb dilig¨¨ncia plans i contraplans i la locuci¨® d¡¯Ismael Mart¨ªn i Carolina Rosich va ser, com sempre, documentada i solvent, sense trepitjar la cerim¨°nia.

El problema era a l¡¯escenari, a la producci¨® que l¡¯Acad¨¨mia va encarregar a Gestmusic. La presentadora, l¡¯actriu Llum Barrera, recitava amb professionalitat, com creient-s¡¯ho, un gui¨® sense gr¨¤cia, planer, amb els tradicionals tirs al gremi, per¨° sense punteria. Nom¨¦s una al¡¤lusi¨® feta amb cal?ador al 25% de castell¨¤ a les escoles va semblar incomodar el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que seia al costat de la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia, Judith Colell, i del president de la Generalitat, Pere Aragon¨¨s. Incomprensiblement, els dos pol¨ªtics van aplaudir una reivindicaci¨® feta des de l¡¯escenari per la c¨²pula de l¡¯Acad¨¨mia, reclamant que una autopista no obstaculitz¨¦s uns pressupostos necessaris. Tots dos van aplaudir. Qu¨¨ carai aplaudien?

El Gaud¨ª d¡¯honor era per al cronista de cinema -savi, cordial, humil- Jaume Figueras. El va rebre i va fer el discurs des de la primera fila. No crec que fos per un problema de mobilitat. Senzillament, la platea ha esta el lloc on hi ha passat, i passa, moltes hores de la seva vida. Va tancar el seu parlament recordant que Villaronga, als anys 70, va estrenar el seu primer curt, Anta mujer, amb N¨²ria Espert, als cines del C¨ªrculo A que programaven Figueras, Antoni Kirchner i el malaguanyat Pere Ignasi Fages.

Entre records pels parents, justes reivindicacions i salutacions als nominats d¡¯aquesta nit de germanor gremial, el discurs m¨¦s fresc i emotiu va ser la de la jove actriu Carla Qu¨ªlez (La maternal) de 14 anys. Va fer un crit per les mares adolescents sense cap coix¨ª familiar: ¡°Que el que no es veu tamb¨¦ tingui llum¡±, va dir. Magre collita per una nit tediosa (amb alguna bona pe?a de m¨²sica). I l¡¯any vinent tornem-hi. Les acad¨¨mies (catalana, espanyola, et alii) fent les seves festes infinites i nosaltres queixant-nos, tamb¨¦ sempre, del mateix. Tot un avorriment.