Carla Sim¨®n: ¡°Barcelona ¨¦s una ciutat que m¡¯ha acollit i encara tinc per explorar¡±

La directora de cinema ¨¦s enguany la pregonera de la Merc¨¨, la festa major de Barcelona. Una ciutat on, amb interrupcions per estudiar a l¡¯estranger, ha viscut des dels 19 anys. Reconeix que encara l¡¯ha de con¨¨ixer del tot i n¡¯aplaudeix la vida cultural. L¡¯endem¨¤ de saber que Alcarr¨¤s representar¨¤ Espanya als Oscar, Carla Sim¨®n contesta l¡¯entrevista de Quadern per videotrucada, amb alguna interrupci¨® del seu beb¨¨ de pocs mesos.

Pregunta. Havia fet mai cap preg¨®?

Resposta. S¨ª. El del meu poble, Les Planes d¡¯Hostoles, l¡¯any que es va estrenar Estiu 1993. Vaig viure all¨¤ des dels sis anys fins als 17 que vaig venir a Barna. Hi torno molt, els meus pares viuen all¨¤, est¨¤ molt connectat a la meva inf¨¤ncia, adolesc¨¨ncia i joventut. Vaig fer de monitora, directora del casal d¡¯estiu, feia r¨¤dio... va ser molt bonic veure la cara de la gent.

P. Li fa respecte la solemnitat del Sal¨® de Cent ple de gom a gom?

R. Fa respecte perqu¨¨ ¨¦s un altaveu molt gran. ?s dif¨ªcil estar a l¡¯al?ada del que representen les festes de la Merc¨¨ i en aquest sal¨®... val m¨¦s no pensar-hi gaire.

Viu a Sagrada Fam¨ªlia, on el turisme a vegades la fa enfadar per¨° ressalta que tamb¨¦ ¡°¨¦s un barri molt barri¡±

P. Habitualment viu La Merc¨¨? O ¨¦s dels que aprofiten per marxar de pont?

R. La visc bastant, per mi La Merc¨¨ representa molt. Vaig arribar a Barcelona un setembre, a l¡¯inici de curs, per estudiar i l¡¯arribada est¨¤ molt lligada a la festa major. Sempre que puc hi vaig, per¨° a vegades per feina no hi soc.

P. Fins als sis anys va viure a Badalona, despr¨¦s fins als 17 a La Garrotxa... I des d¡¯aleshores a Barcelona, per¨° marxant a estudiar fora llargues temporades. Quina relaci¨® t¨¦ amb la ciutat?

R. Quan vaig venir a estudiar, primer vaig estar dos anys vivint a Badalona, a casa els avis. I als 19 ja vaig venir cap a Barcelona, a l¡¯Arc de Triomf, en un pis d¡¯estudiants des d¡¯on an¨¤vem en tren a l¡¯Aut¨°noma. A partir d¡¯aleshores em vaig quedar a la ciutat, per¨° amb interrupcions: un any a Calif¨°rnia i quatre a Londres, a m¨¦s d¡¯estades de mesos a Par¨ªs o Roma. Hi passo molt de temps i em sento barcelonina, per¨° hi ha coses que encara no conec. He vist pregons d¡¯altres anys de barcelonins de sempre que s¨®n un llibre obert. Per mi ¨¦s una ciutat que m¡¯ha acollit i sento que encara tinc per explorar.

P. De tot arreu on ha estat, hi ha alguna ciutat que admiri? On hagi pensat: aqu¨ª m¡¯hi quedaria a viure.

R. Despr¨¦s d¡¯haver viscut a tants llocs m¡¯adono que Barcelona t¨¦ la mida ideal. A Londres hi vaig ser quatre anys i molt a gust, per¨° no hi viuria ni boja: per anar a fer una cervesa has de quedar la setmana abans i trigues una hora per arribar a tot arreu... Ara que vaig estar una temporada a Roma me¡¯n vaig enamorar molt, ¨¦s una ciutat de la que no parlem prou. Per¨° com Par¨ªs, s¨®n llocs molt grans, m¡¯agrada una mida m¨¦s petita. A vegades he pensat en Girona, ¨¦s a prop del meu poble i t¨¦ una bona mida... per¨° potser em faltarien altres coses, com el nivell cultural que t¨¦ Barcelona, ¨¦s perfecte, tens moltes propostes.

P. A vegades la vida cultural aqu¨ª estressa de tan intensa. La viu i disfruta molt?

R. S¨ª, s¨ª que la disfruto. Per una banda hi ha l¡¯oferta de cinema, que malauradament ¨¦s dif¨ªcil que arribi a ciutats petites. I despr¨¦s, hi ha exposicions, sempre penses que en podries veure m¨¦s, per¨° les que m¡¯interessen les veig. Pel que fa a teatre i concerts, vaig amunt i avall per feina i se¡¯m passen coses i em sap greu.

P. No ha rodat cap pel.l¨ªcula a Barcelona, ho t¨¦ al cap?

R. Ara, al curt Carta a mi madre para mi hijo, hi ha l¡¯escena del port i la casa d¡¯¨¨poca tamb¨¦ ¨¦s a Barcelona. Va ser la primera vegada i tenia una sensaci¨® molt estranya al dormir a casa durant un rodatge. Quan tamb¨¦ he rodat a Barcelona ¨¦s amb el projecte Cinema en curs, amb escoles i instituts que fan un curt al seu barri. N¡¯he fet un al Poblenou, un altre a Sagrada Fam¨ªlia, on visc, i he descobert llocs i localitzacions que no sabia que eren tan cinematogr¨¤fics.

P. Li interessa la ciutat com a mat¨¨ria cinematogr¨¤fica? Les ciutats acullen hist¨°ries petites que s¨®n universals, com les seves pel¡¤l¨ªcules.

R. S¨ª, m¡¯interessa. No ha arribat encara el moment de fer una peli aqu¨ª, per¨° tinc idees que ja arribaran.

P. Amb el ritme pausat que t¨¦ i veient la seva obra, no me l¡¯imaginava vivint en una ciutat.

R. Acabo de tenir un fill i ja veurem. De moment estem aqu¨ª, tinc tota la vida social aqu¨ª, de marxar em fa molta por perdre la vida cultural. Potser amb nens l¡¯aprofites menys, per¨° em fa respecte no tenir tot aix¨° a prop. M¡¯ho he plantejat, perqu¨¨ he viscut la inf¨¤ncia en un poble i t¨¦ moltes coses positives... ho hem parlat amb la meva parella. Tamb¨¦ podem estar durant la setmana a la ciutat i anar els caps de setmana al poble. Ara estem molt b¨¦ aqu¨ª i ja ho valorarem.

P. Viu al barri de la Sagrada Fam¨ªlia. Qu¨¨ en pensa de la pressi¨® tur¨ªstica?

R. ?s un gran tema i a estones fa enfadar. Per¨° Sagrada Fam¨ªlia tamb¨¦ ¨¦s un barri molt barri. Visc al carrer Lepant i veig el temple des de la finestra, per¨° un carrer m¨¦s enll¨¤ hi ha el mercat, la biblioteca. ?s cert que surts del metro i hi ha un munt de gent i dep¨¨n del dia penses que ¨¦s una sort o no fa tanta gr¨¤cia.

P. Quins pensa que s¨®n els grans reptes de la ciutat?

R. Un ¨¦s fer una ciutat m¨¦s verda, que ja s¡¯est¨¤ fent: que hi hagi menys cotxes. La gent s¡¯enfada, per¨° ¨¦s que ens hem d¡¯enfadar per deixar el cotxe a casa. I cal m¨¦s verd en parcs. Londres, per exemple, pot ser molt agobiant, per¨° els parcs s¨®n incre?bles. El turisme ¨¦s un altre tema, molt dif¨ªcil de gestionar.

P. Li preocupen altres realitats molt urbanes, com la desigualtat?

R. Sento que visc en una part de Barcelona molt privilegiada. Hi ha zones que no conec, no he tingut l¡¯oportunitat d¡¯explorar, per aix¨° tamb¨¦ serveixen les pel¡¤l¨ªcules, per con¨¨ixer llocs on no tens acc¨¦s d¡¯una altra manera. Per¨° ¨¦s evident que hi ha una ciutat desigual.

P. Comparteix la visi¨® apocal¨ªptica que la ciutat est¨¤ fatal i no ¨¦s el que era?

R. Jo no s¨¦ qu¨¨ era Barcelona abans, no tinc aqueta visi¨®. Em puc imaginar coses de fa temps, o on va viure la meva mare... per¨° no s¨¦ qu¨¨ vol dir que ja no ¨¦s el que era. Les ciutats evolucionen i cal corregir moltes coses per fer-les sostenibles, per¨° alhora crec que les ciutats evolucionen pels temps en qu¨¨ estem i a Barcelona tamb¨¦ ha passat. Tamb¨¦ hi ha coses que si s¡¯haguessin quedat com abans serien insostenibles.