¡®Hivern de vi novell¡¯, d¡¯Albert Benzekry: De la terra, per¨° amb ironia

Hi ha la poesia heroica. I la carregada d¡¯elegant ironia. Encara que tamb¨¦ sigui per donar-nos not¨ªcia sensorial de grans coses fonamentals, com ara el silenci, la terra, o el temps, que potser passa a l¡¯inrev¨¦s. Aquest ¨¦s el cas de la que cisella amb precisi¨® Albert Benzekry (la Garriga, 1971) a Hivern de vi novell, el seu primer llibre l¨ªric. Pausat, ¨ªntim, pensar¨®s i embolcallador, com ¨¦s propi d¡¯un professor de literatura i de llengua catalana de gran humanitat i dicci¨® senzilla i sorprenent. Primer llibre de poemes, s¨ª, per¨° d¡¯una textura material i un estil propi m¨¦s que consolida...

Hi ha la poesia heroica. I la carregada d¡¯elegant ironia. Encara que tamb¨¦ sigui per donar-nos not¨ªcia sensorial de grans coses fonamentals, com ara el silenci, la terra, o el temps, que potser passa a l¡¯inrev¨¦s. Aquest ¨¦s el cas de la que cisella amb precisi¨® Albert Benzekry (la Garriga, 1971) a Hivern de vi novell, el seu primer llibre l¨ªric. Pausat, ¨ªntim, pensar¨®s i embolcallador, com ¨¦s propi d¡¯un professor de literatura i de llengua catalana de gran humanitat i dicci¨® senzilla i sorprenent. Primer llibre de poemes, s¨ª, per¨° d¡¯una textura material i un estil propi m¨¦s que consolidats. Segurament com correspon a un pol¨ªgraf de mil lectures, que va ser director del Festival Primavera Po¨¨tica (2005-2014), regidor de Cultura de la seva vila i coeditor de la dramat¨²rgia de Carles Sindreu: un altre doll, amb Pere Quart o Joan Brossa i altres gan¨¤pies, de la tribu un punt carcamal i poc solemne, menys freq¨¹ent a casa nostra.

Ironia fina. O qu¨¨ ¨¦s, si no, registrar, fent canvi de ter? sobtat: ¡°Un ca borda a prop de l¡¯escullera / absurd i solitari, ja no hi ha els cossos / flam¨ªgers de l¡¯estiu, l¡¯estult¨ªcia d¡¯agost / les barques solcant cap perfil quiet¡±, per concloure: ¡°Fa el fred esperat ¡ªi el que esper¨¤vem¡±. O b¨¦ redigerir, amb dist¨¤ncia respectuosa i sorneguera, grans frases b¨ªbliques: ¡°si al principi fou la paraula, / excuseu-me¡¯n, jo no ho sabia¡±.

La paraula ¨¦s un gran assumpte per a Benzekry, i no nom¨¦s perqu¨¨ sigui un delicat conversador en la vida civil. Sin¨® perqu¨¨ ¨¦s contrapunt del silenci, que en realitat tant aprecia. Per¨° no del silenci imposat dictatorialment ¡ªaquell ¡°antic i molt llarg¡± del qual Raimon ens ha deixat registre permanent¡ª sin¨® elegit. A la contra: de l¡¯exc¨¦s de ¡°paraular¡±. A la g¨¨nesi: com a ¡°estat natural de les formes / abans de pensar-les per ser dites¡±. Com a repte: ¡°trencar la barrera del so / creuar la del silenci¡±. Com a di¨¤leg amb l¡¯Espriu que volia salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa, quan es pregunta: ¡°Qu¨¨ fan els cossos quan no els anomenem / l¡¯ombra dels noms, en dir-los / n¡¯enfosqueix la llum?¡±

Aix¨ª, podr¨ªem inferir que l¡¯escriptor garriguenc lliga fils deixats dispersos per les generacions anteriors. I no nom¨¦s catalanes, tamb¨¦ aquelles que deuen tant a T. S. Eliot i potser n¡¯han restat captives. Ell relliga i deslloriga i advoca, a mig cam¨ª del naturalisme i la personificaci¨® del paisatge, en defensar que ¡°Hi ha la terra lassa i la terra erma / la terra remoguda, la llaurada i la cultivada / Hi ha la terra eixorca i en guaret / La rompuda i adobada, la terra assaonada¡±. I quan creus que replicar¨¤ al mil¡¤l¨ªmetre la tradici¨® m¨¦s directament compromesa a estipular que ¡°hi ha la terra revolta i la calma / la terra irada i l¡¯enganyada / la terra que espera, sempre¡­¡±, conclou, sumari i suaument relativista: ¡°... com hi ha la terregada, el terrer i el terr¨®s¡±.

Si aquest bell morir tot el poema honora ¨¦s perqu¨¨ qui el fabrica sap heretar el paganisme sentenci¨®s de Pessoa (i el seu ¡°altre¡±, Ricardo Reis), en proclames tranquil¡¤lament la?cistes, sense enuig artificial (¡±els fossats s¨®n narius per on inhala hist¨°ria un d¨¦u coca?n¨°man). I sentencioses, a la manera estoica de Marc Aureli. ¡°Com m¨¦s en saps, menys hi entens¡±. O ¡°?s m¨¦s fred sempre el plom que el bosc¡±. D¡¯una tacada, Benzekry ha forjat una veu pr¨°pia, singular, distinta. Legat¨¤ria de molts, per¨° deslliurada de tots. I amb versos definitius, com el que balla amb la llum, talment ball¨¦s amb l¡¯amor maj¨²scul: ¡°¡­ com em dissolc en tu, traspassant-te / mentre creus que em veus i jo et respiro¡±. Quina enveja d¡¯escriptura.