Plantar un punt amb Perejaume

Escriu Pere Gimferrer al cat¨¤leg Deixar de fer una exposici¨®, la gran retrospectiva que el Macba va dedicar a Perejaume el 1999: ¡°En el cas particular de Perejaume, aquella unitat perduda del m¨®n i del mot remet a l¡¯escissi¨® de sentit que assenyala el moment en qu¨¨ la llengua catalana perd la capacitat ¡ªque tenia en alt¨ªssim grau en Ramon Llull¡ª de confegir, per si mateixa, tota una visi¨® del m¨®n¡±. ?s aquest gran tema i cap altre, la recuperaci¨® d¡¯un vincle primigeni entre la realitat i la nostra capacitat per representar-la, el que ha preocupat tots els grans artistes catalans de la modernita...

Escriu Pere Gimferrer al cat¨¤leg Deixar de fer una exposici¨®, la gran retrospectiva que el Macba va dedicar a Perejaume el 1999: ¡°En el cas particular de Perejaume, aquella unitat perduda del m¨®n i del mot remet a l¡¯escissi¨® de sentit que assenyala el moment en qu¨¨ la llengua catalana perd la capacitat ¡ªque tenia en alt¨ªssim grau en Ramon Llull¡ª de confegir, per si mateixa, tota una visi¨® del m¨®n¡±. ?s aquest gran tema i cap altre, la recuperaci¨® d¡¯un vincle primigeni entre la realitat i la nostra capacitat per representar-la, el que ha preocupat tots els grans artistes catalans de la modernitat, de J.V. Foix a Joan Vinyoli, de Mir¨® a T¨¤pies. Aquest fil d¡¯or amb qu¨¨ la tradici¨® del pa¨ªs ha arribat als cims m¨¦s alts en la pintura i en la paraula es troba avui en les mans de Perejaume, que ¨¦s el nostre millor artista contemporani.

A El sol i les fogueres (Tushita), l¡¯¨²ltim llibre que ha publicat (m¨¦s assaig que poesia, per¨° m¨¦s po¨¨tic que altres assaigs), Perejaume explora la resposta al problema del sentit amb una imatge nova. Escrit com un recull d¡¯aforismes, un dels primers diu: ¡°Nom¨¦s el que es repeteix continua¡±. Contra l¡¯art com a mecanisme que emmarca un tros de m¨®n dissecat i penjat a la paret, que ¨¦s el mateix que passa amb el llenguatge quan buidem les paraules fins que no volen dir res, la feina que ha fet en pintura, escultura, instal¡¤laci¨®, veu, performance i escriptura est¨¤ inspirada en la del pag¨¨s que sap posar en guaret certes idees i fertilitzar-ne d¡¯altres: ¡°Escric per repetici¨®, com els arbres. Malgrat la repetici¨®, la realitat mai no ¨¦s id¨¨ntica a si mateixa¡±. La natura dels reaccionaris, els neorurals i els mals ecologistes es presenta com una cosa tancada i sublim per admirar des de la dist¨¤ncia. Per¨° Perejaume no parla de natura sin¨® de camp, buscant la relaci¨® d¡¯escolta m¨²tua i companyonia en l¡¯alteritat: ¡°No hi ha cap certesa d¡¯una escriptura compartida. S¨¦ prou b¨¦ que la continu?tat substancial entre l¡¯arbre i la lletra neix, creix i s¡¯abriva de la mateixa abs¨¨ncia de continu?tat real. ?s exactament aix¨ª d¡¯estrany. I, en tot moment, els mateixos arbres m¡¯alerten i em tranquil¡¤litzen que aix¨ª sigui¡±. S¨®n les paraules d¡¯un pensador modern, no pas d¡¯un nost¨¤lgic encallat en el romanticisme.

I a c¨°pia de parlar amb els arbres que envolten el seu obrador, Perejaume arriba al punt. Aquests s¨®n els protagonistes d¡¯El sol i les fogueres: el taller de can Basuny, un conjunt de masies del Montnegre, al sud de Sant Celoni, on l¡¯artista hi t¨¦ ¡°finestres amb una taula a sota on poder llegir i escriure com un acte de devoci¨® cap all¨° que es mira¡±; i un punt negre, gros i irregular, com una patata mironiana, que apareix pintat a les p¨¤gines del llibre, sobre el qual el text reflexio?na constantment. El punt ¨¦s un tros de terra concret del m¨®n on insistir i allocar-se, contra la mirada d¡¯expat o de turista tan esteses, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el punt de l¡¯escriptura, que permet al text aturar-se, descansar, recuperar la for?a i continuar repetint, ¨¦s a dir, conservant, aix¨ª en la p¨¤gina com en el camp. ¡°Malgrat la seva condici¨® verbal, al fons de les paraules hi ha una resta antigr¨¤fica i antioral que les afian?a com si fos el seu pa de terra. D¡¯una manera secreta, aquest ferm d¡¯afian?ament ¨¦s all¨° que les vivifica i els retorna la part d¡¯estranyesa i fascinaci¨® que l¡¯¨²s els roba¡±. Avui el poder revitalitzador de l¡¯art i de la poesia est¨¤ amena?at per la in¨¨rcia corrosiva del capitalisme i la tecnologia globals, que amenacen la continu?tat de l¡¯or guardat en lleng¨¹es i cultures com la catalana. Per aix¨° Perejaume ¨¦s resplendentment contemporani: perqu¨¨ ser contemporani ¨¦s sentir-nos enganxats al temps propi amb un desfasament, buscant la salvaci¨® en el negatiu que no es veu sota la llum encegadora. Sigui en les arrels que creixen sota terra, o en el negre del punt que acaba aquest text.