El top¨°nim Perejaume

A l¡¯hora que havia d¡¯entrevistar Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), em va demanar si ho podia fer al cap d¡¯una estona. Havia d¡¯anar a buscar una carregada de fems per plantar una pomera. Em va semblar una ra¨® tan poderosa, tan fondament empeltada al seu comprom¨ªs amb els processos org¨¤nics, que em va provocar un somriure.

Vicen? Altai¨® el defineix com un creador d¡¯una modernitat antimoderna. Es van con¨¨ixer als setanta, quan Perejaume comen?ava a destacar. I ho feia amb la m¨¦s can¨°nica de les t¨¨cniques: la pintura a l¡¯oli. Ben aviat, explica l¡¯artista, en un intent de defugir ¡°l¡¯exc¨¦s de pres¨¨ncia humana que omplia la pintura de la transavantguarda¡±, s¡¯interessa per la natura solit¨¤ria. A partir dels vuitanta la seva obra es defineix com una creaci¨® expandida en instal¡¤lacions, pintures, imatges fotogr¨¤fiques, caminades i textos al servei d¡¯una reflexi¨® sobre els l¨ªmits entre realitat i representaci¨®.

Barreja sempre termes pict¨°rics i literaris. Al poema ¡°Pintura caminada¡±, del seu primer llibre Oli damunt paper, escriu: ¡°Torno cansat quan penso, bo i content / que ¨¦s el mateix el quadre i la natura. / Tot passejant els quadres van creixent¡±. D¡¯entre les pr¨¤ctiques perform¨¤tiques m¨¦s ressonants, ¨¦s important assenyalar els despla?aments d¡¯elements del m¨®n cultural a un indret natural, operaci¨® que suggereix noves formes de percepci¨® i de relaci¨® entre art i naturalesa. Tot ¨¦s dut a la intemp¨¨rie.

L¡¯objectiu de la seva obra ¨¦s inaugurar nous plantejaments d¡¯all¨° que es dona per descomptat

La de Perejaume ¨¦s una obra reflexiva que, jugant amb els l¨ªmits conceptuals, opera desencaixaments amb l¡¯objectiu d¡¯inaugurar nous plantejaments d¡¯all¨° que hav¨ªem donat per descomptat. Amb el procediment del pessebrisme, l¡¯artista elabora, a partir de fragments de natura (trossos de suro que simulen muntanyes, etc.), representacions del m¨®n a petita escala. I posa de manifest, amb aquest gest ir¨°nic i ic¨°nic, el que perdem quan redu?m la perspectiva tot volent conquerir una mirada globalitzada de la realitat. ¡°Suprimir la dist¨¤ncia ¨¦s empetitir el m¨®n¡±.

Del paisatge al camp

Entre les d¨¨cades de 1980 i 1990 participa en diversos congressos sobre el paisatge. S¡¯adona que el grau d¡¯especulaci¨® sobre el terme ¨¦s molt semblant al de l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria i urban¨ªstica. En la noci¨® de paisatge constata un prestigi d¡¯all¨° remot que du a un tracte amb el m¨®n m¨¦s distant, menys f¨¨rtil. ¡°Paisatge ¨¦s una paraula amb espectador. Una mena de camp de finestra on nom¨¦s s¡¯hi va a badar¡±. Va desterrar-lo del seu vocabulari habitual. Prefereix camp. ¡°Ens imbrica absolutament en l¡¯espai¡±. Reivindica el m¨®n agrari com l¡¯¨²nic que tenim de relaci¨® entrenada amb tot all¨° no hum¨¤. Tamb¨¦ com a model responsable que funcionava i es regenerava com una maquin¨¤ria impecable, amb residu zero.

La seva obra liter¨¤ria inclou assaig, poesia, narrativa i cr¨ªtica. Amb O?sme. Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer (1998), fa un gir: el seu jo sembla fondre¡¯s amb la naturalesa i deixar-se subjugar per l¡¯entorn. Inaugura una po¨¨tica basada en una escriptura latent f¨ªsica, territorial: ¡°?s la creen?a d¡¯una equival¨¨ncia ¨°ptica dels sons all¨° que ens mou a trobar en les coses un mot que les transcrigui, a trobar als llocs un nom que les abasti¡±, escriu. Ra¨¹l Garrigasait apunta que ¡°Perejaume se serveix de la paraula com un artista del pin?zell¡±, i que ¡°la seva escriptura t¨¦ un aire de dibuix: ¨¦s una escriptura que mesura cont¨ªnuament la dist¨¤ncia entre la paraula i les coses. I ho fa sabent que la paraula ¨¦s arbitr¨¤ria, per¨° que alhora est¨¤ arrelada en el m¨®n¡±. Perejaume no ¨¦s un artista que escriu, l¡¯obra liter¨¤ria i te¨°rica no nom¨¦s explica o il¡¤lustra l¡¯obra pl¨¤stica, sin¨® que la fonamenta i l¡¯atia.

Diccionari Perejaume

La idea d¡¯autonomia productiva de la natura ¨¦s al cor d¡¯O?sme. Tamb¨¦ apareix la inquietud per l¡¯exc¨¦s de productivitat i l¡¯hiperconsum de l¡¯era moderna. Esborrant la distinci¨® entre natura i cultura, adverteix que vivim en una era de sobreproducci¨® i que tamb¨¦ els objectes culturals ¡°fan lloc i fan nosa¡±. Posa en marxa el dispositiu politicopo¨¨tic d¡¯interrupci¨® de l¡¯activitat de representaci¨®. I es proposa, en un dels gestos ideol¨°gicament m¨¦s compromesos de la seva obra, ¡°deixar de fer com una acci¨® productiva¡±, conven?ut que, com explica ?lex Susanna a El m¨®n en suspens, ¡°el valor de certes inaccions pot ser m¨¦s alt que el de les accions mateixes¡± (Deixar de fer una exposici¨® ¨¦s el t¨ªtol paradoxal de la retrospectiva al Macba del 1999).

El procediment de la despintura i de les seves variants fonamenta una pr¨¤ctica que, vertebrada per la idea d¡¯ecologia cultural, busca ¡°una restituci¨® met¨°dica dels materials invertits en tanta representaci¨® com ens envolta¡±. Tritura pintures amb les respectives teles i bastidors, convertint-les en blocs de compostatge a punt per femar la terra. A Donar cabuda (2021) situa un projector de cinema de 35 mm en un camp. Les imatges que projectava anaven a parar en un sot que hi havia cavat. M¨¦s recentment, a l¡¯exposici¨® Tres, de la Galeria Joan Prats, ha exposat una pedra extreta d¡¯un capitell esculpit del segle XVII.

No ¨¦s un artista que escriu, l¡¯obra liter¨¤ria no nom¨¦s explica o il¡¤lustra l¡¯obra pl¨¤stica, sin¨® que l¡¯atia

Hi ha una inquietud per la regeneraci¨® de les coses, dels materials, i, al mateix temps, una alerta a no esgotar els jaciments d¡¯imaginari. ¡°En el m¨®n tot ¨¦s limitat, tamb¨¦ les imatges. D¡¯imaginaci¨® n¡¯hi ha, per¨° m¨¦s aviat poca¡±. Tanmateix, amb la seva proverbial mod¨¨stia, reconeix que aquests gestos no poden ser mai categ¨°rics: ¡°Tot s¨®n capes de llenguatge: fins i tot el desfer ¨¦s afegir una capa de llenguatge nova¡±.

Aquest pensament amara el seu corpus sencer. Aix¨ª, si la pintura ¨¦s concebuda com una predadora, el llenguatge no s¡¯escapa de la cr¨ªtica ecol¨°gica. I, en un equilibri fr¨¤gil i vibratori en el llindar entre el dir i el deixar de dir, reivindica el silenci: ¡°Quin b¨¦ no fora saber-ho dir amb una escriptura que ho silenci¨¦s, que cerqu¨¦s de fer-ho amb el millor silenci, amb el m¨¦s escaient i reparador, d¡¯un dir que ni se sent¨ªs¡±, escriu al poema ¡°L¡¯acci¨® de l¡¯aire en el paper¡±. I no obstant aix¨°, sempre ha estat un renovador de la llengua.

Recupera el l¨¨xic del m¨®n rural i la llengua d¡¯escriptors que la modernitat va deixar enrere per fer-la n¨¦ixer de nou. Termes com geografiament ¡ªl¡¯autoria sense estil com la d¡¯un arbre o una penya¡ª o enverbissar-se ¡ªuna mena d¡¯embosquiment del sentit de la paraula¡ª, segons ?lex Susanna, s¨®n vocables que li serveixen per anar bastint la seva po¨¨tica. Perejaume ¨¦s, assegura Jordi Cornudella, un dels m¨¦s grans creadors de llenguatge, equiparable a Llull, Verdaguer, Carner o Foix. Ell ho matisa: ¡°No tinc cons?ci¨¨ncia de crear res nou. Potser alg¨² l¡¯ha pensada abans, aquesta paraula, o en una altra llengua existeix en una formulaci¨® diferent¡±. Podr¨ªem parlar d¡¯una regeneraci¨® ling¨¹¨ªstica que excava en terra antiga per adobar la llengua. Hi ha un arrelament viu, un empeltament en el lloc que habita i que l¡¯habita. El bosc que encercla el taller que va habilitar al Montnegre ¨¦s espai d¡¯obra: ¡°El meu recorregut ¨¦s obra dels arbres¡±, escriu a Pag¨¨siques. Arbres i obres es confonen en una homofonia que els fusiona (vet aqu¨ª el t¨ªtol Obreda). ?s Perejaume qui escriu i pinta el bosc, o s¨®n els arbres que es pinten i que s¡¯escriuen a trav¨¦s seu?

Dues actituds vitals: radicar i radiar

Considera que a la vida existeixen dues actituds: radicar i radiar. ¡°La cultura catalana, resistent de mena, ¨¦s molt allocada. Tot el per¨ªode barroc viu amagada entre turons i boscos per no quedar enlluernada entre els dos grans regnes solars que l¡¯envolten, el franc¨¨s i el castell¨¤. La cultura castellana ¨¦s una cultura entrenada a radiar, a expandir-se. La nostra no para de fer arrel i ben poca cap?ada¡±. Des dels seus inicis, a banda de museus i galeries, exposa en escenaris desvinculats del m¨®n de l¡¯art. Aix¨ª defineix el seu ideari sobre q¨¹estions d¡¯elitisme, acc¨¦s i classe, segons Marcia Tucker. La seva ¨¦s una obra, apunta Carles Guerra, en qu¨¨ ¡°els top¨°nims precisos es drecen davant la universalitat exaltada per l¡¯alta cultura¡±. Aquest lligam amb el concret procura un arrelament que sovint contrasta amb l¡¯art contemporani, la seva propensi¨® a la barreja de contextos i una tend¨¨ncia al minimalisme ling¨¹¨ªstic.

Recupera el l¨¨xic del m¨®n rural i la llengua que la modernitat va deixar enrere per fer-la ren¨¦ixer

¡°Perejaume ¨¦s enormement exemplar¡±, assegura Cornudella. ¡°Al?g¨² amb un comprom¨ªs excepcio?nal, que no s¡¯ha deixat mai subornar per les temptacions ni de l¡¯est¨¨tica ni de la comercialitat. En lloc de fer una carrera d¡¯exhibici¨®, d¡¯escampar-se pel m¨®n, ha decidit d¡¯arrelar i fruitar aqu¨ª a la vora¡±. En un text dedicat a una exposici¨® seva sobre el barroc al Museu de Solsona, Garrigasait explicava que els grecs antics feien servir la paraula hora?a (¡®bellesa¡¯ en llengua moderna) per designar el moment en qu¨¨ els fruits arriben a la maduresa. ¡°La hist¨°ria del vocable mostra com, en algun moment, es va entendre la bellesa com el fruit d¡¯un proc¨¦s llarg i parsimoni¨®s¡±. Aquesta ¨¦s una idea present en l¡¯actitud, l¡¯escriptura i l¡¯obra de Perejaume.

Diguem-ne fems

¡°Tot ¨¦s exactament la mateixa obra (...) Cap obra no ¨¦s mai la mateixa¡±, escriu a Obreda. L¡¯artista considera que, quan una obra funciona b¨¦, s¡¯autogenera sola i es desenvolupa com el teixit de l¡¯arbre. La consist¨¨ncia te¨°rica del seu imaginari converteixen el seu corpus creatiu, sost¨¦ Jaume Coscollar, en una cosmogonia, un univers en el qual els diversos elements que hi graviten ¡ªo hi aterren¡ª formen un m¨®n coherent i clos. El seu cosmos s¡¯autoabasteix, la seva obra es regenera. A la darrera exposici¨®, Guardar a fora (2022), ha fet daurar amb or un gran femer situat a les Cinc S¨¨nies de Matar¨®.

Tot aix¨° ens fa pensar en les pertinents paraules de Jordi Lara: ¡°Perejaume ¨¦s el caganer del pessebre planetari, aquell que, contra l¡¯elevaci¨® espiritual a qu¨¨ aspiren les altres figures del pessebre, fa certa la terra que adoba amb el fem immemo?rial d¡¯una humanitat pr¨¨via a tota cultura. Ell mantindr¨¤ fecund l¡¯hort de la Terra quan tots haguem fugit a Mart¡±.

Quatre obres basals

1991

Es despla?a a la Pedrera d¡¯Ere?o acompanyat d¡¯estudiants de Belles Arts de Bilbao. D¡¯una de les cavitats que troba, n¡¯elabora un motlle que esculpeix amb marbre de la mateixa pedrera. Amb aquesta pe?a, que bateja com a ¡®Desescultura¡¯, cobreix la cavitat. Tot plegat desemboca en una obra que no ha estat monumentalitzada i perdura discretament encara avui en aquella pedrera. ¡°Hi vaig anar fa uns anys, la vaig trobar mig emboscada. Per arribar-hi s¡¯havia de saltar un tancat amb bestiar¡±.

2002

Amb motiu del centenari de Verdaguer (car¨ªssim referent de l¡¯artista), corregeix la llera del torrent de Folgueroles tra?ant-hi la signatura del poeta. L¡¯objectiu: mostrar la immensitat de l¡¯obra de Verdaguer i la incapacitat humana de copsar-la sencera. En el marc del mateix centenari, l¡¯artista subjecta amb quatre enormes claus fiters, fixats a cada extrem del termenal, aquell territori que ¡°constitueix la paleta de llocs de Verdaguer¡±.

2011

Surt del MNAC amb la imatge d¡¯una marededeu del segle XIII embolicada amb neopr¨¨, dins d¡¯una motxilla. Empr¨¨n una travessa de dotze dies a peu per les comarques centrals del pa¨ªs, fent parada al Museu Mar¨¨s, a l¡¯Episcopal de Vic i al Museu de Solsona. Es tracta d¡¯una acci¨® perform¨¤tica que s¡¯emmarca en la seva investigaci¨® sobre el pes i la traject¨°ria de les imatges, i n¡¯acaba resultant l¡¯assaig Treure una mareded¨¦u a ballar (2018). Per via de posar en circulaci¨® aquelles imatges que sempre hem concebut est¨¤tiques i exposant-les, s¡¯aconsegueix un despla?ament del significat que els atribu?m. Perejaume no va permetre que cap mitj¨¤ gr¨¤fic document¨¦s l¡¯experi¨¨ncia, excepte la mirada de l¡¯escriptor i cineasta Jordi Lara, que en va concebre el film in¨¨dit ¡®Pel mantell de la Verge prenyada¡¯.

Pag¨¨siques (2011) ¨¦s el seu tercer llibre de poesia despr¨¦s d¡¯Oli damunt paper (1992) i Obreda (2003). Afirma l¡¯editor Jordi Cornudella que Pag¨¨siques figura entre els llibres de poemes m¨¦s rellevants de la literatura catalana del nostre segle. A trav¨¦s d¡¯una immersi¨® en els boscos del Montnegre, profundament imbricat i embrancat en un bosc que el travessa i que li travessa la veu, parla del vincle ¨ªntim entre el m¨®n natural i el llenguatge (¡°Li faig un tall a un arbre i en surt un broll de lletra¡±), i hi canta la for?a d¡¯autoria creativa de la naturalesa. ¡°I veia el Montnegre com una paraula negra i dreta, capa? de fer el que diu¡±.