¡®Triomfador¡¯, de Joan Jordi Miralles: Les zones fosques

Un lector format en la premsa esportiva podria cometre l¡¯error de creure que Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), a Triomfador, ha volgut denunciar l¡¯altra cara de l¡¯esport, el que no apareix en els titulars de les not¨ªcies, les coses que passen entre els bastidors d¡¯un centre de formaci¨® per a joves aspirants a esdevenir professionals del futbol o del b¨¤squet, el menyspreu, l¡¯odi i la viol¨¨ncia que estructura les relacions dels adolescents privilegiats ¡ªo potser no tant¡ª que estaven interns a La Masia a principis dels anys noranta. Un lector m¨¦s literari, per¨°, no trigar¨¤ a adonar-se que ...

Un lector format en la premsa esportiva podria cometre l¡¯error de creure que Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), a Triomfador, ha volgut denunciar l¡¯altra cara de l¡¯esport, el que no apareix en els titulars de les not¨ªcies, les coses que passen entre els bastidors d¡¯un centre de formaci¨® per a joves aspirants a esdevenir professionals del futbol o del b¨¤squet, el menyspreu, l¡¯odi i la viol¨¨ncia que estructura les relacions dels adolescents privilegiats ¡ªo potser no tant¡ª que estaven interns a La Masia a principis dels anys noranta. Un lector m¨¦s literari, per¨°, no trigar¨¤ a adonar-se que Triomfador ¨¦s una novel¡¤la sobre els lligams malaltissos que condicionen l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns adolescents en un internat ¡ªsobre l¡¯instint de superviv¨¨ncia i l¡¯afirmaci¨® de la personalitat en un ¨¤mbit sotm¨¨s a la crueltat psicol¨°gica i f¨ªsica¡ª, o sobre l¡¯aprenentatge fat¨ªdic del frac¨¤s de les il¡¤lusions, o sobre la disciplina i les seves trampes, el temor i la fatalitat, la soledat i la frustraci¨®.

?s veritat que el territori on es desenrotlla la novel¡¤la ¨¦s el bullici¨®s laberint de l¡¯esport d¡¯elit i que se centra en els esfor?os indispensables, i en la successi¨® de rutines, que calen per cultivar una vocaci¨® i un talent, per¨° no ho ¨¦s menys que Joan Jordi Miralles posa ¨¨mfasi en els trastorns i les manies i en els aspectes m¨¦s desagradables de l¡¯esp¨¨cie humana. ?s especialment delicada i esgarrifosa la tortura i la mort d¡¯un h¨¤mster a la seva g¨¤bia, en els primers cap¨ªtols, com si es busqu¨¦s imprimir el to d¡¯un sabor amarg que no cessar¨¤ d¡¯estendre¡¯s dram¨¤ticament arreu, com si prepar¨¦s el lector per a escenes com la seg¨¹ent: els veterans de la resid¨¨ncia agafen el company d¡¯habitaci¨® del protagonista de Triomfador, l¡¯Ulisses, i fan que ¡°s¡¯agenolli a terra i vomiti el sopar. Com que s¡¯hi nega, li peguen calbots. Al final, cedeix. Es posa dos dits fins la gargamella i vomita una pasteta de saliva i sucs g¨¤strics barrejats amb verdura, carn i derivat l¨¤ctic¡±. Despr¨¦s l¡¯obliguen a tornar-s¡¯ho a empassar, sense fer servir les mans, i, ¡°com un gosset, acota el cap, olora la gitarada, la llepa amb ois i a continuaci¨® intenta aspirar-la entremig d¡¯arcades¡±. Mentrestant, com l¡¯Ulisses, que ¡°no pot evitar gaudir de l¡¯espectacle¡± i se sent alleugerit ¡ªel dia abans ell havia sigut la v¨ªctima¡ª perqu¨¨ ¡°compartir vicissituds i humiliacions far¨¤ que tot sigui m¨¦s senzill¡±, el lector se sent pitjor com a ¨¦sser hum¨¤, sens dubte, per¨° alhora experimenta tamb¨¦ el goig de llegir.

Les sev¨ªcies i ofenses creen una atmosfera claustrof¨°bica, fosca i tortuosa, en un text cru amb domini mil¡¤limetrat del ritme

No s¨®n poques les sev¨ªcies i les ofenses escampades al llarg del text, i que creen una atmosfera claustrof¨°bica, fosca i tortuosa, tan s¨°rdidament centreeuropea com una pel¡¤l¨ªcula de Michael Haneke o Lars von Trier, per¨° enlloc no est¨¤ escrit que un argument cru hagi d¡¯estar orfe de virtuts compositives: Joan Jordi Miralles ha escrit una novel¡¤la amb un domini mil¡¤limetrat del ritme, que es va desplegant amb un crescendo inoblidable, i que tamb¨¦ podria rebre el qualificatiu de magn¨ªfic, suggerint, mostrant o ocultant els fets, o alentint l¡¯escena fins a l¡¯insuportable, o infonent-li una velocitat alt¨ªssima per aconseguir que el lector vagi omplint amb els seus propis malsons les zones fosques que s¡¯hi generen. ?s dif¨ªcil construir un relat tan fred i que alhora faci tan versemblant i fero?ment humana qualsevol forma d¡¯agressivitat, de monstruositat o d¡¯anomalia moral: potser es deu a la manifesta capacitat de Joan Jordi Miralles per localitzar bellesa en el frac¨¤s, o per saber mesclar naturalment la imaginaci¨® i la pietat, o per plasmar perip¨¨cia rere perip¨¨cia ¡ªpodria ser la conclusi¨® de l¡¯Ulisses despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia viscuda a La Masia¡ª el que deia Maeterlinck i que Musil cita al comen?ament de Les tribulacions del jove T?rless, una novel¡¤la d¡¯internat que pot venir a la mem¨°ria mentre es va llegint Triomfador: ¡°Ens afigurem que hem descobert una cova secreta plena de tresors meravellosos, i quan tornem a la llum del dia ens trobem a les mans pedres falses i esberles de vidre; i, amb tot, el tresor brilla encara en la fosca, immutable¡±. Art¨ªfex d¡¯una de les narratives m¨¦s inc¨°modes del panorama actual, la publicaci¨® de Triomfador hauria de servir perqu¨¨ a la fi se sab¨¦s el que alguns lectors, i potser algun llibreter, ja saben d¡¯en?¨¤ que el 2014 van llegir Una dona meravellosa, que els llibres de Joan Jordi Miralles s¨®n literatura en estat pur.