¡®Mem¨°ries de mi mateix¡¯, de Ferran Torrent: Teixit de vida

En una nit fosca i freda de principis de febrer de l¡¯any 1968, tres joves pol¨ªticament ingenus acaben de pintar ¡°Vixca la Republica¡± a la fa?ana del cementiri del seu poble, a l¡¯Horta Sud valenciana, per¨° en comptes de vigilar que no els empaiti la parella de la Gu¨¤rdia Civil ¡ªl¡¯alcalde ha mort i l¡¯endem¨¤ se celebrar¨¤ l¡¯enterrament¡ª, discuteixen sobre l¡¯ortografia de ¡°la seua primera obra clandestina¡±, si ¡°vixca¡± s¡¯escriu amb essa o amb ics, sense adonar-se que a ¡°republica¡± se¡¯ls ha escapat l¡¯accent. Un parell de quil¨°metres m¨¦s enll¨¤, en una caseta envoltada d¡¯arrossars situada a la carreter...

En una nit fosca i freda de principis de febrer de l¡¯any 1968, tres joves pol¨ªticament ingenus acaben de pintar ¡°Vixca la Republica¡± a la fa?ana del cementiri del seu poble, a l¡¯Horta Sud valenciana, per¨° en comptes de vigilar que no els empaiti la parella de la Gu¨¤rdia Civil ¡ªl¡¯alcalde ha mort i l¡¯endem¨¤ se celebrar¨¤ l¡¯enterrament¡ª, discuteixen sobre l¡¯ortografia de ¡°la seua primera obra clandestina¡±, si ¡°vixca¡± s¡¯escriu amb essa o amb ics, sense adonar-se que a ¡°republica¡± se¡¯ls ha escapat l¡¯accent. Un parell de quil¨°metres m¨¦s enll¨¤, en una caseta envoltada d¡¯arrossars situada a la carretera que va del poble a la platja del Saler, un falsificador d¡¯obres d¡¯art ¡ªel M¨ªtic Regino¡ª, especialitzat tamb¨¦ en documents oficials de tota mena, est¨¤ enllestint un passaport per a una militant comunista quan, de sobte, rep la visita del cap de la brigada Politicosocial de Val¨¨ncia, i aleshores s¡¯activa l¡¯enginy d¡¯uns di¨¤legs ajustad¨ªssims i cada personatge revela els trucs personals de qu¨¨ disposa per convertir l¡¯altre en una v¨ªctima de la picaresca. Molts d¡¯anys despr¨¦s, el 2019, en una resid¨¨ncia geri¨¤trica tan divertida com una farsa o una bogeria caricaturesca, semblant a la materialitzaci¨® dels desitjos que pot somiar qualsevol jubilat, i on conviuen els personatges que han protagonitzat les tres anteriors novel¡¤les de Ferran Torrent (Sedav¨ª, 1951) sobre les defici¨¨ncies del progr¨¦s econ¨°mic i els camins antag¨°nics que segueixen la just¨ªcia i la llei ¡ªUn dinar un dia qualsevol, Individus com nosaltres i Poder contar-ho¡ª, el M¨ªtic Regino es disposa a relatar a un amic seu, el periodista Marc Sendra, els avatars de la seva vida, per¨° una visita imprevista interromp la confessi¨®.

Un dels triomfs de la novel¡¤la ¨¦s que acaba sense un final absolut, fet que li dona una representaci¨® fecunda de la vida

S¨®n les tres escenes que posen en marxa Mem¨°ries de mi mateix, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Ferran Torrent, per¨° que serveixen tamb¨¦ per adonar-se de quina manera l¡¯autor es deixa endur per la inspiraci¨® de narrar, pel plaer de divertir i divertir-se amb la immediatesa de les coses, per l¡¯alegria d¡¯aconseguir la construcci¨® d¡¯unes veus individualitzades que el lector s¡¯acostuma a escoltar amb una familiaritat id¨¨ntica a la que viu a casa seva. Les tres trames llisquen i salten, serpentegen i es retorcen, a vegades llampeguegen i a vegades s¡¯agiten, corrent sempre veloces sense escatimar cops d¡¯efecte grotescos i fren¨¨tics, com si no temessin fer acrob¨¤cies argumentals a frec de l¡¯abisme, i els fils de la novel¡¤la estan tan constantment entrecreuats que formen un esp¨¨s teixit de vida on les coincid¨¨ncies i els artificis narratius perden la seva raresa i arriben a ser acceptats com a probables. A Mem¨°ries de mi mateix el tractament dels personatges es fa amb una convicci¨® i un sentit tan grans que el car¨¤cter improbable ¡ªmelodram¨¤tic a estones¡ª de les circumst¨¤ncies s¡¯oblida, i aix¨° ¨¦s degut a la rever¨¨ncia que Ferran Torrent mostra en tot moment cap a les seves criatures ¡ªja sigui un desheretat de la terra, ja sigui un policia amb instints s¨¤dics, ja sigui un delinq¨¹ent de guant blanc¡ª, evitant la s¨¤tira o l¡¯automatisme impersonal, i concedint a tothom una vida i un nom propi, com si cadasc¨² posse¨ªs la noblesa d¡¯un passat: ni l¡¯enterrador ni el m¨²sic de la banda municipal tenen altre paper que el de figurants fuga?os, per¨° el primer es diu Cardo ¡ªde Ricardo¡ª, i el segon, el substitut del trompetista Pep de l¡¯alqueria, el Rafelet el de les bigues, ¡°treballa en la Citro?n i li deuen uns dies de vacances que se¡¯ls partir¨¤ entre ara i la setmana del certamen¡±, com si Ferran Torrent sugger¨ªs que a l¡¯altra banda de la novel¡¤la hi haur¨¤ m¨¦s enterraments i m¨¦s concerts perqu¨¨ la vida continua m¨¦s enll¨¤ de la literatura. La vitalitat de Mem¨°ries de mi mateix no s¡¯aconsegueix nom¨¦s mitjan?ant les trames paral¡¤leles i entrella?ades que es despleguen sense cessar, estimulant la curiositat i l¡¯¨¤nsia de saber del lector, sin¨® tamb¨¦ gr¨¤cies a l¡¯efecte que l¡¯autor infon a la ficci¨®, com si s¡¯escolt¨¦s la remor d¡¯un riu que flueix i flueix fent cabrioles curs avall i lluny ja de qualsevol mirada.

Un dels triomfs de Mem¨°ries de mi mateix ¨¦s el seu car¨¤cter informe, i que Ferran Torrent l¡¯acabi sense oferir un final absolut ¨¦s el que contribueix poderosament a conv¨¨ncer el lector que ha estat llegint una novel¡¤la que, a pesar de pert¨¤nyer a l¡¯¨¤mbit de la imaginaci¨®, cont¨¦ una representaci¨® tan fecunda de la vida que pot arribar a senyorejar com una experi¨¨n?cia personal en els seus records.