¡®Solast¨¤lgia¡¯ i les tribulacions de l¡¯¨¤nima, d¡¯Ada Castells

Com el viatger retratat per Caspar David Friedrich que, des del cim de la muntanya, observa un mar de n¨²vols, la Sara contempla com la seva ciutat s¡¯esfondra. La pluja sembla no donar treva. Els carrers s¡¯han desdibuixat i han esdevingut rius pels quals ¨¦s quasi impossible transitar. Barcelona desapareix davant dels ulls de la Sara, que des de la finestra del seu petit apartament no ent¨¦n com, malgrat tot, la gent continua amb la seva vida com si no pass¨¦s res. ¡°Per qu¨¨ no han fugit de la ciutat?¡±, es pregunta. ¡°S¨®n incapa?os de veure el perill¡±, es contesta tota estranyada perqu¨¨ encara es puguin veure ¡°terrasses amb taules i cadires, tendals amb marques de cervesa, cartells amb fotografies de plats ex¨°tics que s¡¯han tornat casolans¡±.

L¡¯any 2005, el fil¨°sof australi¨¤ Glenn Albrecht va encunyar el terme solast¨¤lgia, que ¨¦s la ¡°la nost¨¤lgia que experimentes malgrat que encara ets a casa teva¡±, ¨¦s la tristor i l¡¯angoixa per la degradaci¨® del planeta a causa de la crisi clim¨¤tica. La solast¨¤lgia ¨¦s sin¨°nim de tristor, de por i d¡¯incertesa per tot all¨° que passar¨¤ en un futur que comen?a a esborrar-se: ¡°Entreveig finals, grandiloq¨¹ents o esllanguits, per¨° sempre inevitables¡±, reconeix la Sara, protagonista de Solast¨¤lgia (L¡¯Altra Editorial), d¡¯Ada Castells. De la mateixa manera que la natura violenta dels quadres de Friedrich era una exterioritzaci¨® de les tribulacions de l¡¯¨¤nima rom¨¤ntica, el m¨®n que sembla ofegar-se davant la Sara ¨¦s tamb¨¦ el reflex de l¡¯¨¤nima d¡¯una dona que ha de fer front a un passat que l¡¯atribola, a unes culpes de les quals no s¡¯allibera i a un munt de dubtes que fan trontollar la seva relaci¨® amb la parella o amb la filla adolescent.

Des de l¡¯Empord¨¤, on es refugia, la Sara busca establir una nova connexi¨® amb la natura, una relaci¨® de respecte amb l¡¯entorn i els productes de proximitat ¡ªquin sentit i quines conseq¨¹¨¨ncies t¨¦ exportar pollastres des del Brasil, com fa el seu marit. ?s l¡¯¨²ltim intent per salvar el m¨®n que, en part, ja s¡¯ha esfondrat, per¨° tamb¨¦ ¨¦s la manera de salvar-se ella mateixa.

Escriptora, la Sara intenta donar un sentit al caos, per¨° la paraula sembla que ja no li serveix. Es baralla amb la p¨¤gina en blanc. Les lectures apocal¨ªptiques s¨®n el mirall on veu tot el que passa, i la figura de Mary Mallon ¡ªuna cuinera que al segle XIX va ser acusada de transmetre el virus mortal del tifus a les fam¨ªlies per a les quals va treballar¡ª esdev¨¦ una esp¨¨cie d¡¯alter ego. Ella es mira Mallon i, fent-ho, es q¨¹estiona: ¡°La Mary no va admetre mai que estava malalta. El seu mal matava, per¨° ella es negava a acceptar-ho. I jo? Amb la claredat que atorguen les hores fosques combinades amb l¡¯escriptura, aquesta nit me n¡¯adono jo soc igual que ella¡±.

Castells capgira el g¨¨nere: el m¨®n s¡¯enfonsa, Barcelona s¡¯inunda amb les pluges o s¨®n nom¨¦s projeccions de la Sara? Convertida en una narradora poc fiable, el seu relat ¨¦s una exterioritzaci¨® d¡¯una apocalipsi interna. El personatge de Castells assumeix la culpa de la seva incapacitat per trobar l¡¯equilibri, de no aconseguir l¡¯estabilitat, de viure sense els dubtes, les angoixes i els temors dels quals els altres manquen. Es pregunta constantment per qu¨¨ no ¨¦s com la seva parella, per¨° la Sara no nom¨¦s necessita acceptar-se i perdonar-se, sin¨® assumir que en les seves tribulacions hi ha molta veritat. La Sara ¨¦s una esp¨¨cie d¡¯hero?na rom¨¤tica, alg¨² que necessita retrobar un lloc de pertinen?a, un lloc on sentir que no tot s¡¯ha perdut, per reconstruir i reconstruir-se. Potser ella ¨¦s Mallon, per¨° la resta ¨¦s la societat acusadora, la que assenyala sense preguntar-se qu¨¨ hi ha al darrere, buscant un cap de turc. Solast¨¤lgia no deixa indiferent.

Solast¨¤lgia?

Ada Castells?
Editorial, 2023
208 p¨¤gines. 18,90 euros