Pert¨¤nyer i no pert¨¤nyer

Permeteu-me que recordi, un cop m¨¦s, la hist¨°ria d¡¯un bateig literari accidentat. Era 1898. La jove Caterina Albert va presentar La infanticida als Jocs Florals d¡¯Olot de manera an¨°nima i els va guanyar. Per¨° quan el jurat es va assabentar que l¡¯autora era una dona li va retirar el premi. Tant era que el filicidi fos un tema literari tan antic com la civilitzaci¨®; una senyoreta en edat de parir no havia d¡¯imaginar aquestes salvatjades. La pol¨¨mica va ser font de molts maldecaps per a Albert, que a partir d¡¯aquell...

Permeteu-me que recordi, un cop m¨¦s, la hist¨°ria d¡¯un bateig literari accidentat. Era 1898. La jove Caterina Albert va presentar La infanticida als Jocs Florals d¡¯Olot de manera an¨°nima i els va guanyar. Per¨° quan el jurat es va assabentar que l¡¯autora era una dona li va retirar el premi. Tant era que el filicidi fos un tema literari tan antic com la civilitzaci¨®; una senyoreta en edat de parir no havia d¡¯imaginar aquestes salvatjades. La pol¨¨mica va ser font de molts maldecaps per a Albert, que a partir d¡¯aquell moment va comen?ar a signar la seva obra amb el pseud¨°nim V¨ªctor Catal¨¤. Malgrat l¡¯enrenou, l¡¯escriptora mai va cedir ni un mil¡¤l¨ªmetre en q¨¹estions de programa est¨¨tic ni es va identificar amb cap escola estil¨ªstica. En la seva vida, va expressar repetidament la seva voluntat d¡¯independ¨¨ncia. ¡°El meu credo art¨ªstic ¨¦s l¡¯eclecticisme desenfrenat¡±, va dir-li a Tom¨¤s Garc¨¦s. I tamb¨¦: ¡°Jo soc partid¨¤ria de l¡¯isolament. He viscut sempre apartada dels medis literaris¡±.

Poc m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s, una altra escriptora va escandalitzar el mateix jurat que l¡¯havia premiat. L¡¯any 2004, la decisi¨® de concedir el Nobel de Literatura a l¡¯austr¨ªaca Elfriede Jelinek va aixecar polseguera entre els acad¨¨mics suecs, fins al punt que un d¡¯ells va dimitir del c¨¤rrec. L¡¯escriptora tampoc va demostrar gaire entusiasme per haver estat objecte de tan alta distinci¨®, com demostra el titular d¡¯una not¨ªcia publicada en aquest diari el desembre del 2004: ¡°Elfriede Jelinek rep exhausta el premi Nobel de Literatura a Viena¡±. Jelinek es va sentir aclaparada pels focus i, en comptes d¡¯assistir a la cerim¨°nia, va fer que hi emetessin el seu discurs de recepci¨® a trav¨¦s d¡¯una pantalla, en un v¨ªdeo gravat. Al parlament, l¡¯autora va fer ¨¨mfasi en la seva condici¨® de persona exclosa de la societat. El llenguatge ¡ªla literatura ¡ª sempre havia estat un refugi per a ella. Per aix¨° el protagonisme la feia sentir inc¨°moda: era com si el seu protector l¡¯hagu¨¦s tra?t, exposant-la. ?s clar que aquest gest de Jelinek pot semblar afectat, igual que les declaracions rotundes de Catal¨¤. Tot plegat em fa pensar en unes paraules de Deborah Levy que la novaiorquesa Katie Roiphe va recollir al llibre The power notebooks: ¡°Sometimes we want to unbelong as much as we want to belong¡±.

Perqu¨¨ volen que els estimin, els artistes s¡¯exhibeixen. I, perqu¨¨ se senten especials, combinen la demanda d¡¯amor amb afirmacions de singularitat m¨¦s o menys dr¨¤stiques, com les de Catal¨¤ o Jelinek. A ning¨² se li escapa que els egos grans i fr¨¤gils s¨®n els m¨¦s proclius a buscar l¡¯exposici¨® p¨²blica, encara que despr¨¦s s¡¯hi relacionin de manera conflictiva. Malgrat aix¨°, tinc la impressi¨® que les dones no poden viure aquesta ambival¨¨ncia igual que els homes. Una autora pot ser brillant ¡ª¨¦s a dir, excessiva¡ª nom¨¦s en la mesura que es disculpi una mica per ser-ho; en la mesura que demostri que no es creu millor que ning¨². D¡¯una escriptora s¡¯espera que t¡¯hi puguis identificar.

?s especialment amarg quan aquesta mena de fiscalitzaci¨® prov¨¦ de feministes. Fa uns mesos, al programa Tardeo, les col¡¤laboradores Bego?a G¨®mez Urzaiz i Noelia Ram¨ªrez carregaven contra les ¡°especia?letes¡±: dones amb pres¨¨ncia p¨²blica que tenen una relaci¨® tensa, d¡¯estira-i-arronsa, amb el feminisme. En altres paraules, dones que volen pert¨¤nyer i no pert¨¤nyer. Les ¡°especialetes¡± eren acusades de practicar una falsa dissid¨¨ncia que en realitat nom¨¦s refor?a l¡¯ordre establert, amb uns arguments que em van fer recordar els motius que Knut Ahnlund va al¡¤legar per abandonar l¡¯Acad¨¨mia Sueca. Segons ell, premiar una obra com la de Jelinek implicava fer ¡°un mal irreparable a les forces progressistes¡±. L¡¯austr¨ªaca es defineix com a feminista radical, per¨° cada gest seu d¡¯obertura va seguit d¡¯un replegament agressiu en la individualitat. Per sort, ella viu el conflicte sense demanar perd¨®, al contrari que Catal¨¤, que es va passar la vida fingint humilitat. Diu Katie Roiphe que sotmetre el proc¨¦s creatiu a aquesta mena d¡¯expectatives ¨¦s com voler p¨¦ixer un drac sense cremar-se. Hi estic d¡¯acord. Al capdavall, no hi ha obra genial sense una mica de piromania.