La Maria, la mort o l¡¯Assumpci¨®

Diu Vicent Torrent ¡ªalma mater d¡¯Al Tall¡ª que la m¨²sica tradicional valenciana s¡¯ha mort. En realitat fa d¨¨cades que ho diu, des que en 1989 la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim li public¨¤s la primera edici¨® del seu assaig La m¨²sica popular: desapareguda la societat agr¨¤ria i preindustrial en qu¨¨ van cr¨¦ixer i evolucionar, els g¨¨neres tradicionals han deixat de ser funcionals ¡ªja no es canten a la feina; no s¨®n protagonistes de les festes populars m¨¦s que de forma folkl¨°rica¡ª i per tant no s¨®n tampoc el vehicle d¡¯expressi¨® prioritari dels creadors. Torrent no estalvia responsabilitat a l¡¯escena folk: malgrat que els atribueix un alt nivell musical, acusa el sector de portar temps atrapat en din¨¤miques d¡¯experimentaci¨® autoreferent i de prestar poca atenci¨® a la demanda dels seus p¨²blics reals i potencials; de no produir propostes i textos adaptats al temps present.

L¡¯Assumpci¨® (Propaganda pel Fet!, 2023), el primer disc de La Maria, ¨¤lies de Maria Bertomeu (Oliva, 1998), sembla una r¨¨plica perfecta a les cavil¡¤lacions de Vicent Torrent sobre la mort i la vig¨¨ncia de la m¨²sica tradicional. El treball dura poc m¨¦s de 20 minuts, consta de huit can?ons que funcionen com actes d¡¯una ¨²nica obra, en qu¨¨ fusiona de manera molt harm¨°nica la instrumentaci¨® tradicional amb l¡¯electr¨°nica. Combina converses amb les seues iaies ¡ªanomenades totes dues Maria¡ª al voltant de la relaci¨® entre el fet de cantar i la seua experi¨¨ncia vital i laboral, que fan de pr¨°leg i ep¨ªleg; i sis roman?os que narren la seua evoluci¨® com a artista, d¡¯Oliva a Gal¨ªcia fins al moment present, amb la p¨¨rdua de la innoc¨¨ncia associada a l¡¯exposici¨® a les xarxes socials i la ind¨²stria de l¡¯espectacle com a tem¨¤tica transversal. Destaca com a cl¨ªmax una reinterpretaci¨® del Misteri d¡¯Elx en dos actes, que reapropia en clau popular, feminista i un tant sorneguera una obra de qu¨¨ l¡¯Esgl¨¦sia continua excloent les dones com a int¨¨rprets.

De reinterpretacions de temes tradicionals i fusions amb altres estils n¡¯hem vist moltes. On La Maria marca la difer¨¨ncia ¨¦s en les prioritats i l¡¯ordre dels factors: mentre el gros del circuit folk insisteix, com coment¨¤vem ad¨¦s, en din¨¤miques de taller, el cultiu de la forma, l¡¯aproximaci¨® de l¡¯artista d¡¯Oliva t¨¦ a veure amb el que ent¨¦n per funci¨® de la can?¨®: com ella mateixa diu, ¡°fer que la faena pese menys¡± vinculant-se a l¡¯experi¨¨ncia de classe treballadora de la seua fam¨ªlia. Aix¨ª, la musicalitat, l¡¯estructura i duraci¨® del disc estan al servei de la funci¨® ¡ªla hist¨°ria a narrar¡ª i la incorporaci¨® de l¡¯electr¨°nica i els ordinadors no ¨¦s nom¨¦s una proposta est¨¨tica sin¨® l¡¯¨²s natural d¡¯una eina a l¡¯abast; de la mateixa manera que abans es feien servir els estris de casa com a instruments. I aix¨ª sona: l¡¯electr¨°nica que aporta el seu productor Tono Hurtado, de l¡¯estudi Malamute (vinculat a projectes com Tardor, GEM o Esther), es complementa perfectament no nom¨¦s amb la veu sin¨® amb els guitarrons, els panderos i les violes de roda. El disseny del directe segueix la mateixa l¨°gica, mirant d¡¯acostar-se a la posada en escena de l¡¯electr¨°nica i el pop dels contemporanis de l¡¯artista m¨¦s que no al circuit folk, de p¨²blic envellit.

Potser una flor no fa estiu, per¨° fins als m¨¦s descreguts se¡¯ns eleva alguna marededeu de tant en tant. Si sou barcelonins espavileu, hui mateix la teniu al BarnaSants; potser encara arribeu a hora i se us apareix.