La mem¨°ria, la hist¨°ria, la ciutat i el pa¨ªs

La mem¨°ria ¨¦s per definici¨® individual. Evoluciona amb la transformaci¨® de l¡¯individu, que no la pot controlar. La ¡°mem¨°ria hist¨°rica¡±, en canvi, ¨¦s m¨¦s aviat un constructe: un artefacte col¡¤lectiu impossible de fer prosperar sense l¡¯ajut de les institucions p¨²bliques, que no ho fan de franc.

Hom pot imaginar qu¨¨ seria a Fran?a el record de la Primera i la Segona Guerra Mundial (o la d¡¯Alg¨¨ria) sense l¡¯esfor?, any rere any, per obscurir i confondre els hereus d¡¯aquelles gestes glorioses ¡ª¨¦s un dir¡ª, de trinxeres plenes d...

La mem¨°ria ¨¦s per definici¨® individual. Evoluciona amb la transformaci¨® de l¡¯individu, que no la pot controlar. La ¡°mem¨°ria hist¨°rica¡±, en canvi, ¨¦s m¨¦s aviat un constructe: un artefacte col¡¤lectiu impossible de fer prosperar sense l¡¯ajut de les institucions p¨²bliques, que no ho fan de franc.

Hom pot imaginar qu¨¨ seria a Fran?a el record de la Primera i la Segona Guerra Mundial (o la d¡¯Alg¨¨ria) sense l¡¯esfor?, any rere any, per obscurir i confondre els hereus d¡¯aquelles gestes glorioses ¡ª¨¦s un dir¡ª, de trinxeres plenes de senegalesos, desercions, Vi?chy i viol¨¨ncia de mercenaris pied noirs. Sense el sacrifici de la veritat hist¨°rica. Per aproximar-se a la veritat, els historiadors rastregen als arxius i s¨®n capa?os de pensar la documentaci¨® en els par¨¤metres que justifiquen la disciplina com a ci¨¨ncia social. La veritat definitiva no existeix ¡ªper aix¨° ja hi ha la teologia i alguns productes purament ideol¨°gics que la recorden. La veritat ¨¦s provisional, temptativa, sotmesa a canvi, millora i refinament.

No fa pas gaires dies, a Madrid, en la presentaci¨® d¡¯un programa per si?tuar grans personatges i esdeveniments del passat espanyol, a la Real Academia de la Historia, la presidenta de la instituci¨® va repetir que hem de tenir autoestima pel passat. Hauria valgut la pena demanar-li per qu¨¨. Un passat impressionant, una part rellevant de la hist¨°ria del m¨®n, certament el m¨®n hisp¨¤nic ho ¨¦s. Ara, cal tenir autoestima per l¡¯enfonsada demogr¨¤fica de la poblaci¨® americana del segle XVI, o pels indis peruans baixant a les mines de plata per romandre-hi setmanes senceres? Cal que ¡°sintamos el orgullo por un pasado que ha trascendido nuestras fronteras¡±, com va afirmar Felip VI? Exaltar el passat no fa cap falta, pensar-hi s¨ª que val la pena.

Passa el mateix amb el tema que avui ens ocupa: el tr¨¤fic d¡¯africans que practicaren bona part de les nacions europees atl¨¤ntiques amb possessions colonials. La lectura de The Guardian del 13 de mar? m¡¯empeny a escriure sobre la q¨¹esti¨® de la participaci¨® de catalans en el tr¨¤fic d¡¯esclaus al segle XIX. Tard o d¡¯hora s¡¯havia de posar sobre la taula.

El millor lloc per guanyar la batalla del coneixement s¨®n les aules i la recerca hist¨°rica conforme a les regles que la regulen

L¡¯imperi espanyol hi entr¨¤ a gran escala tardanament, al capdavall reposava amb m¨¦s consist¨¨ncia sobre el treball de la poblaci¨® ind¨ªgena. Hi entr¨¤ tard perqu¨¨ sortia m¨¦s a compte comprar m¨¤ d¡¯obra als qui ja disposaven d¡¯instal¡¤lacions a la costa africana i de log¨ªstica naval adequada (holandesos, brit¨¤nics, francesos i portuguesos). Ara b¨¦, contra el que pot pensar el solvent diari brit¨¤nic i gent poc informada, aquesta discussi¨® no ¨¦s recent.

A casa nostra aquell negoci infame va sortir de l¡¯armari el 1974, quan el clima pol¨ªtic presagiava un canvi decisiu. No van ser les autoritats qui ho facilitaren, sin¨® una generaci¨® d¡¯historiadors que revisaven de dalt a baix la migrada her¨¨ncia cultural rebuda. Aquell any Jordi Maluquer de Motes public¨¤ l¡¯article ¡°La burgesia catalana i l¡¯esclavitud colonial¡± a la revista Recerques. En aquest treball esclaridor, el comer? del sucre, la marina mercant, el negoci colonial i l¡¯esclavitud es presentaven com a parts d¡¯un tot, un factor vital per a la prosperitat. A molts aprenents d¡¯historiador aquell treball pioner ens obr¨ª els ulls a una idea m¨¦s ¨¤mplia sobre la g¨¨nesi del capitalisme aut¨°cton. Ens feu conscients dels contextos que relacionaven Catalunya als corrents de l¡¯economia internacional.

Uns anys despr¨¦s, remenant papers brit¨¤nics, vaig localitzar els noms dels vaixells i dels capitans catalans que havien participat en el negoci tan lucratiu de comprar i vendre ¨¦ssers humans. Ho vaig publicar a Recerques el 1987. Em sembla important remarcar que bona part de la feina col¡¤lectiva que des d¡¯aleshores es feu s¡¯expos¨¤ el 1995 merc¨¨s a la iniciativa de l¡¯ajuntament de la ciutat, amb Pasqual Maragall com a alcalde, ajudat en aquella ocasi¨® pel comissari Joan Anton Benach, al Museu Mar¨ªtim a les Drassanes. No era pas un petit reducte que pogu¨¦s passar amb discreci¨® si no s¡¯hagu¨¦s volgut ferir les sensibilitats de la hipocresia local. El cat¨¤leg, amb textos d¡¯Albert Garcia-Balany¨¤, Mart¨ªn Rodrigo Alharilla, Juan Jos¨¦ Lahuerta, jo mateix i altres, en dona fe. Rodrigo continu¨¤ despr¨¦s amb m¨¦s dedicaci¨®, immers en la tasca de documentar aquell aspecte encara no prou ben conegut. Els resultats s¨®n a les llibreries o a la biblio?grafia universit¨¤ria.

Descobrir mediterranis ¨¦s sempre interessant. La ll¨¤stima ¨¦s que en aquesta q¨¹esti¨® es tractava de quelcom m¨¦s ampli: de l¡¯Atl¨¤ntic nord i sud, Europa, ?frica i Am¨¨rica, i les facetes d¡¯aquells mons s¨®n inacabables. Picant pedra, suant la cansalada, molts dels historiadors del pa¨ªs encara hi som. Per sort, els historiadors i historiadores no podem perdre gaire temps explicant a la concurr¨¨ncia com n¡¯eren de dolents i avariciosos els nostres rebesavis. Ni podem perdre el temps insinuant de retruc que els comportaments dels avantpassats s¨®n una mena de quadern de bit¨¤cola per saber com seran els descendents. Hem d¡¯afinar la punteria i la percepci¨® de les coses envers all¨° que de veritat ens ajuda a entendre la complexitat del passat en el nostre pa¨ªs i en els que l¡¯envoltaven.

En aquesta direcci¨®, tres observacions. La primera ¨¦s important: no ¨¦s cert que la industrialitzaci¨® catalana fos el resultat dels beneficis del tr¨¤fic d¡¯esclaus. Si alguna cosa sabem ara ¨¦s que s¡¯origin¨¤ en l¡¯acumulaci¨® de capitals i la capacitat empresarial interna, de vegades modest¨ªssima (Vilar, Torras, Nadal). El tr¨¤fic d¡¯esclaus fou sens dubte una pe?a decisiva i irrefutable del complex colonial i de les relacions exteriors de l¡¯economia catalana i espanyola. Ara b¨¦, les grans fortunes que a tots ens venen al cap quan se¡¯ns recorda l¡¯eix Catalunya-Cuba eren una pe?a innegable del gentlemanly capitalism, que dirien Cain i Hopkins si Barcelona fos Londres, del cim capitalista de les finances i les empreses de l¡¯Ibex de l¡¯¨¨poca, ni m¨¦s ni menys. No ens podem confondre i desviar la recerca hist¨°rica d¡¯all¨° que ¨¦s productiu per entendre les complexitats d¡¯una societat en proc¨¦s de canvi.

Segona observaci¨®. Seria interessant estudiar per qu¨¨ el catolicisme pairal fou tan displicent, fred i distant envers el dolor de persones venudes i explotades a les col¨°nies espanyoles, a difer¨¨ncia de la p¨¨rdua de legitimitat per a alguns hereus de la Revoluci¨® Francesa, protestants evang¨¨lics, qu¨¤quers i filantrops en el m¨®n brit¨¤nic i en el m¨®n d¡¯Abraham Lincoln, que empenyeren l¡¯esclavitud vers una extinci¨® inexorable (decretada a Londres el 1833 i a Par¨ªs el 1848).

Tercera observaci¨®. Els delictes prescriuen. Si no, les guerres del passat serien inacabables. El coneixement hist¨°ric, en canvi, no. T¨¦ sentit estudiar la batalla de les Term¨°piles amb ulls nous, com tamb¨¦ la presa de Granada pels Reis Cat¨°lics o les guerres de l¡¯opi contra la Xina. El millor lloc per guanyar la batalla del coneixement s¨®n les aules i la recerca hist¨°rica conforme a les regles que la regulen. La resta? Gesticulacions