L¡¯esclavisme omnipresent

Eliminar el passat esclavista dels carrers de Catalunya seria una tasca extenuant. Antonio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, de qui l¡¯Ajuntament va retirar l¡¯est¨¤tua diumenge, ni tan sols ¨¦s el cas m¨¦s provat del tr¨¤fic de persones del segle XIX entre ?frica i Am¨¨rica. Grans noms de la burgesia van aixecar fortunes com a negrers, persones que tenen carrers dedicats, edificis emblem¨¤tics i un passat entre tenebres.

L¡¯historiador Josep Maria Fradera va publicar el 1984 La participaci¨® catalana en el tr¨¤fic d¡¯esclaus, estudi de refer¨¨ncia sobre la mat¨¨ria. Fradera va determinar que a mitjans del segle XIX el capital catal¨¤ va concentrar el 74% de la importaci¨® de la m¨¤ d¡¯obra for?ada a Cuba. El professor de la Universitat de Miami Joaquim Roy apunta al llibre Catalunya a Cuba que fins al 1820, tres anys despr¨¦s que es firm¨¦s el primer tractat entre la Gran Bretanya i Espanya per prohibir el tr¨¤fic d¡¯esclaus, els comerciants catalans havien introdu?t el 23% del gaireb¨¦ mili¨® d¡¯africans desembarcats a l'illa des del segle XVI.

Fradera explicava que molts catalans hi van veure una oportunitat de negoci despr¨¦s de la progressiva il¡¤legalitzaci¨® del tr¨¤fic de persones a l¡¯imperi brit¨¤nic i als Estats Units. ¡°Una porci¨® gens menyspreable del valor afegit de la nostra societat est¨¤ constru?t a partir de l¡¯enorme dineral que va generar el tr¨¤fic il¡¤legal d¡¯esclaus africans¡±, escriu l¡¯historiador Xavier Juncosa al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atl¨¢ntica. Juncosa recorda que l¡¯¨¨xit de l¡¯Exposici¨® del 1888 ¡°va ser possible perqu¨¨ trenta anys abans, despr¨¦s de la demolici¨® de les muralles, un grapat d¡¯empresaris van imaginar una nova ciutat gr¨¤cies, en bona part, a les desenes de milions que van repatriar els indians del suculent tr¨¤fic d¡¯esclaus¡±. Bona part del primer desenvolupament de la Barcelona m¨¦s enll¨¤ de les muralles cap al nou Eixample va ser en part possible per inversions com les del capit¨¤ negrer Josep Carb¨® o de l¡¯esclavista Agust¨ªn Goytisolo Lezarzaburu ¨Cavantpassat dels germans escriptors Goytisolo¨C, explica a Negreros y esclavos Mart¨ªn Rodrigo, professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Pompeu Fabra.

M¨¦s clamorosos son els casos d¡¯homes que a mitjans del segle XIX eren al cim de la societat catalana: per una banda destaca l¡¯empresari qu¨ªmic i navilier Josep Vidal Ribas, que est¨¤ documentat que com a m¨ªnim va finan?ar tres expedicions d¡¯esclaus. Va ser accionista de refer¨¨ncia del Banc de Barcelona i nom¨¦s a l¡¯Eixample la seva fam¨ªlia va ser propiet¨¤ria de catorze promocions immobili¨¤ries. Vidal Ribas t¨¦ un carrer dedicat al seu municipi natal, Sant Feliu de Llobregat, i tamb¨¦ a Esplugues de Llobregat. Un altre referent ¨¦s Jaume Torrents, portent¨®s industrial a Cuba que va reinvertir part dels seus beneficis en immobles a Barcelona, el m¨¦s conegut, l¡¯actual seu de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, que va ser la seva resid¨¨ncia. Juncosa assegura que sis dels seus vaixells van participar en el trasllat d¡¯esclaus africans a Cuba i destaca que Torrents havia de pagar una comissi¨® per cada treballador for?at introdu?t a Cuba a la reina consort Maria Cristina a trav¨¦s del banquer i militar Manuel Pastor.

A tocar de la pla?a d¡¯Antonio L¨®pez serpentegen davant del Port Vell els Porxos de Vidal-Quadras. Van ser constru?ts pels germans i banquers Manel i Aleix Vidal-Quadras Ramon, vinculats a l¡¯esclavisme per nombrosos acad¨¨mics. A Barcelona, al barri de Sarri¨¤, tamb¨¦ hi ha un carrer Vidal-Quadras dedicat a Aleix. A Vilanova i la Geltr¨² s¡¯honora la mem¨°ria d¡¯un dels noms paradigm¨¤tics del comer? d¡¯esclaus, Salvador Sam¨¤. Una c¨¨ntrica rambla porta el seu nom a Vilanova. El col¡¤legi que regenten els escolapis en aquest municipi va ser una donaci¨® de Sam¨¤.

Existeixen reminisc¨¨ncies del colonialisme, per¨° tamb¨¦ de l¡¯esclavisme en la cultura popular catalana. A l¡¯avinguda Diagonal de Barcelona hi ha la Font de la Palangana, tamb¨¦ coneguda com la ¡°del negrito¡±, de l¡¯escultor Eduard Batiste Alentorn. L¡¯escultura reprodueix l¡¯escena d¡¯una nena que amb una esponja vol rentar la cara d¡¯un nen negre. Un dels gegants de les festes de Vilassar de Mar representa Pere Mas Roig, el Pigat, fam¨®s capit¨¤ negrer. El Pigat era germ¨¤ del rebesavi de l¡¯expresident de la Generalitat Artur Mas.