Josep Llu¨ªs Sert, un ¡®imprescindible¡¯
El venerable programa de La 2 ens acosta sense pedanteria a la biografia dels creadors
Imprescindibles ¨¦s un programa de TVE que ja t¨¦ una venerable antiguitat de 12 anys, per¨° que ha sabut mantenir l¡¯inter¨¨s i la correcci¨® informativa. Cada setmana proposa un documental biopic sobre un personatge d¡¯alguna de les cultures que, entre els segles XIX i XXI, s¡¯han practicat i s¨®n vigents a Espanya i l¡¯Am¨¨rica Llatina. Cultures en plural i no exclusivament en un sentit territorial. El programa parla d¡¯arts pl¨¤stiques, de m¨²sica, de disseny, de literatura, de cuina... i fa una tria de...
Imprescindibles ¨¦s un programa de TVE que ja t¨¦ una venerable antiguitat de 12 anys, per¨° que ha sabut mantenir l¡¯inter¨¨s i la correcci¨® informativa. Cada setmana proposa un documental biopic sobre un personatge d¡¯alguna de les cultures que, entre els segles XIX i XXI, s¡¯han practicat i s¨®n vigents a Espanya i l¡¯Am¨¨rica Llatina. Cultures en plural i no exclusivament en un sentit territorial. El programa parla d¡¯arts pl¨¤stiques, de m¨²sica, de disseny, de literatura, de cuina... i fa una tria de protagonistes poc discutible. Per exemple, la temporada passada va dedicar cap¨ªtols a Joan Margarit, Emili Lled¨®, Andr¨¦s Ricart, Luis Garc¨ªa Montero, Enrique Morente o Manuel Vicent, entre molts d¡¯altres. Si repassem el cat¨¤leg de temporades m¨¦s endarrerides, trobarem, per limitar-nos a l¡¯inventari catal¨¤, noms de disciplines o milit¨¤ncies est¨¨tiques tan diverses com els Goytisolo, Eugenio, Carme Ruscalleda, La Fura dels Baus, Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas, Francisco Ib¨¢?ez, Eduard Punset, ?ngel Pavlovsky, Jordi Savall o Peret.
Un altre aspecte ressenyable ¨¦s que el seu equip no absorbeix la producci¨®. El que fa ¨¦s cercar t¨ªtols documentals d¡¯una solidesa demostrada. Els seria relativament f¨¤cil tirar de veta de l¡¯arxiu hist¨°ric de TVE per compaginar, ni que sigui pengim-penjam, una biografia acad¨¨mica del personatge escollit. No ho fan, i la vig¨¨ncia de la tria no la dona la data de fabricaci¨® del documental. ?s actual perqu¨¨ ¨¦s un producte solvent.
Fa unes tres setmanes, van dedicar l¡¯emissi¨® dels diumenges a Paloma Chamorro. Un homenatge a una singular periodista cultural de televisi¨®. L¡¯objectiu principal del programa va consistir a recordar que Chamorro no va ser solament la noieta moderna, musa de la movida madrilenya, de La edad de oro (1983-1985). Com reivindica Miquel Barcel¨® al documental, abans i despr¨¦s d¡¯aquest programa, Chamorro va ser la responsable d¡¯emissions culturals com Encuentros con las artes y las letras, Trazos, La Estaci¨®n de Perpi?¨¢n o La realidad invertida.
Aquest darrer diumenge, el programa va estar dedicat a Josep ?Llu¨ªs? Sert. Es tracta d¡¯un documental del 2013, de Pablo Bujosa, que ja havia estat em¨¨s per Imprescindibles i TV3, a m¨¦s de tenir una carrera per altres circuits. Encara que no sovint, el programa ha tornat alguna vegada al mateix protagonista, amb el mateix t¨ªtol o un de diferent. Tant se val. Per a molts, diumenge va ser la primera oportunitat per veure una espl¨¨ndida pe?a sobre Sert. All¨ª s¡¯explica com topa amb una escola d¡¯arquitectura barcelonina antiquada que ignora la Bauhaus. Amb Sert, que treballa al taller de Le Corbusier, la modernitat s¡¯instal¡¤la a Barcelona amb una arquitectura que fusiona l¡¯austeritat n¨°rdica i els colors de la mediterr¨¤nia. Hi ha, tamb¨¦, el Sert que no pensa l¡¯arquitectura a?llada de l¡¯urbanisme. El seu Pla Maci¨¤, com explica Oriol Bohigas al documental, aspira a reordenar la ciutat, transformar la manera de viure. Despr¨¦s vindran el Pavell¨® de la Rep¨²blica que pensa conjuntament amb Mir¨®, Calder i Picasso, i un exili que suposar¨¤ 20 anys sense construir dedicat a la doc¨¨ncia a la Universitat de Harvard, a Cambridge.
El millor ¨¦s veure Sert passejant per la Fundaci¨® Maeght a Saint-Paul-de-Vence o per la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona explicant-nos sense pretensions les seves aud¨¤cies. Com capta la llum canviant, crea espais per a la serenitat, reivindica la paleta de colors mironiana, la necessitat del superflu o, en el cas de la Mir¨®, com anar just de diners fa que se serveixi de materials humils per¨° sense renunciar als espais i mesures que calen a la mirada. Conscient que, de vegades, els gustos de l¡¯arquitecte i del p¨²blic no coincideixen, Sert va proposar tota una po¨¨tica constructiva que aquest Imprescindibles explica sense pedanteria acad¨¨mica.