¡®La llarga migdiada de D¨¦u¡¯, de Pep Coll: Enciclop¨¨dia de la barb¨¤rie

En aquells temps la gran ciutat rosa del sud de Fran?a, travessada pel riu Garona i pel canal del Migdia, s¡¯havia convertit en una mena d¡¯estany d¡¯aig¨¹es t¨¨rboles en ebullici¨® on desembocava la rubinada de fugitius que venien del nord. La majoria eren francesos, per b¨¦ que tamb¨¦ s¡¯hi podien veure belgues, holandesos, polonesos, fam¨ªlies dels pa?sos que els alemanys havien enva?t. Malgrat parlar lleng¨¹es diverses, compartien la fam, el cansament i la calor de l¡¯estiu. Compartien tamb¨¦ la por, com una bandada de bestioles llevade...

En aquells temps la gran ciutat rosa del sud de Fran?a, travessada pel riu Garona i pel canal del Migdia, s¡¯havia convertit en una mena d¡¯estany d¡¯aig¨¹es t¨¨rboles en ebullici¨® on desembocava la rubinada de fugitius que venien del nord. La majoria eren francesos, per b¨¦ que tamb¨¦ s¡¯hi podien veure belgues, holandesos, polonesos, fam¨ªlies dels pa?sos que els alemanys havien enva?t. Malgrat parlar lleng¨¹es diverses, compartien la fam, el cansament i la calor de l¡¯estiu. Compartien tamb¨¦ la por, com una bandada de bestioles llevades del ja? pels mateixos gossos, perseguides pels mateixos ca?adors¡±, diu una de les veus narradores d¡¯aquesta novel¡¤la, per¨° l¡¯afany did¨¤ctic ¨¦s extensible a totes les altres que s¡¯hi van alternant, com si l¡¯autor dubt¨¦s del sentit com¨² i la cultura general del lector. Des de la imaginaci¨® liter¨¤ria, a La llarga migdiada de D¨¦u Pep Coll (Pessonada, 1949) fa una ambiciosa i gegantesca reconstrucci¨® hist¨°rica de les desventures viscudes per un volumin¨®s elenc de personatges, tant hist¨°rics com inventats, amb una corrua abundant d¡¯actors secundaris, als Pirineus francesos durant el nazisme.

A l¡¯altra banda de les simplicitats f¨¤cils de l¡¯autoficci¨®, Pep Coll ha investigat la hist¨°ria, s¡¯ha documentat profusament, i ha convertit en un m¨®n propi l¡¯angoixa dels professors i els nens jueus refugiats a l¡¯orfenat su¨ªs del castell de La Hille; la r¨¤tzia dels gendarmes del r¨¨gim de Vichy contra els jueus confinats a Aul¨²s; l¡¯alliberament per la resist¨¨ncia de Sent Giron?; la ruta dels fugitius que arribaven a Espanya travessant els Pirineus i l¡¯ambient no del tot desfavorable que van trobar a Barcelona; els conflictes del maquis amb els obrers que constru?en el t¨²nel de Vie?lla. ?s enmig del caos d¡¯aquestes situacions reals que hi opera Samuel Silverstein, un transportista jueu que veu com l¡¯atzar funest d¡¯un bombardeig nazi l¡¯inclina a convertir-se en membre d¡¯una organitzaci¨® clandestina dedicada a salvar nens destinats a la deportaci¨®. Enciclop¨¨dia minuciosa del terror durant la barb¨¤rie, a La llarga migdiada de D¨¦u Pep Coll hi ha volgut col¡¤locar tot el que agrada de trobar en una ficci¨®: ha dibuixat un escenari poc conegut, ha retratat uns personatges que, segons si es mouen en l¡¯¨¤mbit de la gr¨¤cia o del pecat, estan dirigits pels impulsos d¡¯uns ideals humans o uns ideals monstruosos, ha administrat amb paci¨¨ncia els recursos narratius d¡¯una estructura coral que no s¡¯oblida de descriure els moments de sofriment ¨ªntim i individual dels protagonistes ¡ªtots carregats de les seves mis¨¨ries, dels seus fanatismes, de les seves resist¨¨ncies interiors, de les seves tra?cions i les seves injust¨ªcies, de les seves arbitrarietats i de les seves delacions¡ª, i ha intentat combinar, des de la mesura i l¡¯alternan?a, els passatges lleugers de pura aventura amb els episodis greus en qu¨¨ la pol¨ªtica, la guerra o la religi¨® ocupen el primer pla.

?s innegable que l¡¯al¨¨ de La llarga migdiada de D¨¦u busca transmetre la gran passi¨® del relat que conta una infinitud d¡¯hist¨°ries, i que pot haver-hi lectors que se sentin c¨°modes en l¡¯itinerari que planteja Pep Coll, preparant i executant amb tanta professionalitat totes le giragonses de la trama que fins i tot t¨¦ la cortesia de cloure la novel¡¤la amb un ep¨ªleg on els caps i les puntes s¡¯acaben nuant com si no fos cap artifici. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que hi haur¨¤ lectors que preferirien menys lli?ons d¡¯hist¨°ria, un so de la m¨²sica dels bons sentiments no tan alt, i menys abund¨¤ncia d¡¯uns t¨°pics argumentals que eliminen de la novel¡¤la l¡¯expectaci¨® de la sorpresa.