Els enemics de les humanitats

Hi ha persones conven?udes que existeix una gran difer¨¨ncia entre elles i la resta de la humanitat: elles s¨®n moralment bones i els altres s¨®n ¨¦ssers execrables. S¨®n, com diria Hegel, ¨¤nimes belles. I res les satisf¨¤ m¨¦s que contemplar i fer que els altres contemplin la seva pr¨°pia bondat moral.

Les ¨¤nimes belles sempre estan ¨¤vides d¡¯esc¨¤ndols (aliens), perqu¨¨ els veuen com una oportunitat d¡¯or per real?ar la seva pr¨°pia bondat moral. ?Rapers engarjolats per rapejar barbaritats? Jo soc millor que ells. ?Escri...

Hi ha persones conven?udes que existeix una gran difer¨¨ncia entre elles i la resta de la humanitat: elles s¨®n moralment bones i els altres s¨®n ¨¦ssers execrables. S¨®n, com diria Hegel, ¨¤nimes belles. I res les satisf¨¤ m¨¦s que contemplar i fer que els altres contemplin la seva pr¨°pia bondat moral.

Les ¨¤nimes belles sempre estan ¨¤vides d¡¯esc¨¤ndols (aliens), perqu¨¨ els veuen com una oportunitat d¡¯or per real?ar la seva pr¨°pia bondat moral. ?Rapers engarjolats per rapejar barbaritats? Jo soc millor que ells. ?Escriptors que ja crien malves per¨° que, segons diuen alguns, encara fomenten la pedof¨ªlia a les seves novel¡¤les? Jo soc millor que ells. ?Pintors mis¨°gins nascuts al segle XIX? Jo soc millor que ells. ?Artistes que fan befa destripada de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica? Jo soc millor que ells. ?Cr¨ªtics de les v¨ªctimes del terrorisme pol¨ªticament instrumentalitzades? Jo soc millor que ells.

Les ¨¤nimes belles practiquen una moral moralista. N¡¯hi ha d¡¯esquerra, de centre, de dreta, equidistants, militants o ap¨¤tiques, perqu¨¨ la moral moralista, com suggereixen els exemples del par¨¤graf anterior, no t¨¦ cap contingut pol¨ªtic. ?s nom¨¦s una actitud onanista que s¡¯alimenta de la mandra ¨¨tica i del maniqueisme (amb perd¨® per la redund¨¤ncia).

Moral humanista

Enfront de la moral moralista de les ¨¤nimes belles, hi ha la moral humanista i les aptituds human¨ªstiques. La imaginaci¨® liter¨¤ria, la capacitat d¡¯explicar i escoltar hist¨°ries, la predisposici¨® a concebre¡¯ns com una generaci¨® unida als cl¨¤ssics de la nostra cultura o d¡¯altres cultures, la voluntat d¡¯entendre i utilitzar met¨¤fores o al¡¤legories, la sospita davant de les interpretacions literals, l¡¯habilitat per comprendre la complexitat psicol¨°gica dels humans, la capacitat per distanciar-se moment¨¤niament de les pr¨°pies emocions a trav¨¦s de la m¨²sica o el cinema per poder-los retre l¡¯estima que realment mereixen o la propensi¨® ¡ªper no dir-ne d¨¨ria¡ª a fer les preguntes que sabem que no tenen resposta. Totes aquestes aptituds empal¡¤lideixen penosament assetjades pels enemics de les humanitats.

Els moments brillants de la humanitat, de civilitzaci¨®, han estat precedits per les aptituds human¨ªstiques

Hi ha altres enemics de les humanitats m¨¦s poderosos que les sinistres ¨¤nimes belles. Per¨° entre els que s¨®n igual de poderosos, n¡¯hi ha uns l¡¯exist¨¨ncia dels quals ¨¦s responsabilitat, em temo, de les ¨¤nimes belles. Es tracta dels terraplanistes de l¡¯¨¨tica, dels lliurepensadors incapa?os d¡¯articular una frase que no hagin llegit abans a The Economist, dels ateus que prediquen l¡¯evangeli de la llibertat d¡¯expressi¨®, dels qui denuncien en una entrevista a primera plana del The New York Times que s¨®n censurats o dels que creuen que ser imparcial vol dir ser neutral. Em refereixo, esclar, als que quan es presenten diuen: ¡°Jo soc pol¨ªticament incorrecte.¡± S¨®n un malson involunt¨¤riament i indirectament indu?t per l¡¯ansietat d¡¯apar¨¨ixer sempre com una bona persona.

Fins a cert punt, les ¨¤nimes belles i els terraplanistes de l¡¯¨¨tica fan gr¨¤cia. O per dir-ho descarnadament: ens n¡¯haur¨ªem d¡¯enfotre m¨¦s (mentre els temem). Per¨° hi ha altres forces destructores de les humanitats que fan menys gr¨¤cia.

Barb¨¤rie humana

Hi ha enemics de les humanitats que tenen sabor vintage malgrat que s¡¯expressin amb formes contempor¨¤nies. La idea que la democr¨¤cia consisteix ¨²nicament a votar i guanyar eleccions ¨¦s una manera de coaccionar les actituds human¨ªstiques, per reduir-ho tot a la pura suma de n¨²meros. Si hom gosa dir que guanyar eleccions no vol dir que la majoria no hagi d¡¯estar sotmesa a alguns contrapesos, ¨¦s autom¨¤ticament etiquetat com a antidem¨°crata. Per¨° sota la m¨¤scara de la democr¨¤cia i l¡¯apologia de la regla de la majoria com a argument sagrat, hi bull una forma d¡¯autoritarisme.

La genealogia de les humanitats est¨¤ ¨ªntimament lligada a la democr¨¤cia entesa no senzillament com una as¨¨ptica regla de la majoria, sin¨® com la consagraci¨® d¡¯una s¨¨rie de principis: la democr¨¤cia ¨¦s el reconeixement de la igualtat entre els ciutadans, i la igualtat entre els ciutadans ¨¦s un subproducte de la imaginaci¨® liter¨¤ria i art¨ªstica, que permet posar-se a la pell de l¡¯altre i descobrir que som iguals en la difer¨¨ncia.

La combinaci¨® de la tradici¨® human¨ªstica de l¡¯antiga Gr¨¨cia, de la Il¡¤lustraci¨® i fins i tot de la Contrail¡¤lustraci¨® de qu¨¨ parlava Isaiah Berlin, dona com a resultat la millor cultura democr¨¤tica a la qual podem aspirar: l¡¯imperfecte joc de pesos i contrapesos entre els diversos poders democr¨¤tics, aix¨ª com el fr¨¤gil equilibri entre els principis d¡¯igualtat i llibertat. Potser aquesta cultura democr¨¤tica ¨¦s la millor manera que tenim de protegir els radicalment desavantatjats. I desprovistos de les aptituds human¨ªstiques, emergeixen concepcions eixorques de la democr¨¤cia que, ret¨°rica a banda, desprotegeixen precisament els radicalment desavantatjats.

Res d¡¯aix¨° vol dir que les humanitats siguin intr¨ªnsecament virtuoses. Hi ha hagut grans humanistes al llarg de la hist¨°ria que han donat suport a projectes i empreses macabres. Tendeixo a pensar que aix¨° t¨¦ m¨¦s a veure amb temperaments peculiars que amb el fet que aquests temperaments conreessin les humanitats.

?s cert que cultivar les humanitats no ¨¦s un elixir contra la barb¨¤rie. Per¨° els qui s¡¯obstinen a recordar-nos que llegir no cura el feixisme potser no s¡¯adonen d¡¯una cosa fonamental. Falcant la barb¨¤rie humana, certament, hi pot haver o no aptituds humanistes cultivades: el feixisme alemany, per posar l¡¯exemple magrejat per excel¡¤l¨¨ncia, bevia de personalitats de gran cultura humanista com Heidegger, per¨° tamb¨¦ de la ignor¨¤ncia humanista de Hitler (de fet, el feixisme alemany ¨¦s qui va prendre¡¯s m¨¦s al peu de la lletra i fins a les darreres conseq¨¹¨¨ncies la moral moralista). En canvi, els pocs moments brillants de la humanitat, els escassos moments de civilitzaci¨®, sempre han estat precedits per les aptituds human¨ªstiques.

Les aptituds human¨ªstiques es poden entrenar. Per¨° s¨®n innates. Les persones analfabetes tamb¨¦ en tenen

??s concebible la fi de l¡¯esclavatge o la fi de la segregaci¨® racial als Estats Units sense els enormes esfor?os d¡¯imaginaci¨® liter¨¤ria (empatia, en diuen ara) per part de certes persones que havien estat del tot educades en un racisme flagrant? ?La fi de la persecuci¨® dels gais seria possible sense el perfeccionament de la capacitat d¡¯explicar hist¨°ries de persones que surten de l¡¯armari? ?S¡¯hauria donat l¡¯operaci¨® d¡¯Estat que va significar la tornada de Tarradellas a Catalunya sense entendre¡¯n la pot¨¨ncia simb¨°lica i metaf¨°rica? ?Hauria pogut tenir l¡¯impacte hist¨°ric que va tenir la den¨²ncia de Fray Bartolom¨¦ de las Casas de les atrocitats comeses pels conquistadors a La Nueva Espa?a del segle XVI si no hagu¨¦s estat un humanista que sabia on calia posar l¡¯accent, la imaginaci¨® i la compassi¨® a l¡¯hora d¡¯escriure les cr¨°niques?

Contra els fonamentalistes

Els qui ens recorden que el feixisme no es cura llegint confonen, al meu parer, la pedanteria i arrog¨¤ncia de certs humanistes amb les aptituds humanistes. Creuen que els humanistes tenen tend¨¨ncia a creure¡¯s intel¡¤lectualment superiors. I, certament, n¡¯hi ha que s¡¯ho creuen. Per¨° no semblen adonar-se que el problema dels intel¡¤lectuals arrogants no ¨¦s que siguin intel¡¤lectuals, sin¨® que s¨®n arrogants. Les aptituds human¨ªstiques es poden entrenar. Per¨° s¨®n innates. Les persones analfabetes tamb¨¦ tenen aptituds human¨ªstiques, per descomptat. Fer una esmena a la totalitat de les humanitats perqu¨¨ la pedanteria ¨¦s una patologia for?a comuna entre els humanistes seria un disbarat. Seria com fer una esmena a la totalitat de la cirurgia cardiovascular nom¨¦s perqu¨¨ hi ha cirurgians cardiovasculars insuportablement narcisistes.

Una cosa similar passa amb els qui diuen que les ci¨¨ncies naturals o els cient¨ªfics s¨®n enemics de les humanitats. No, no ho s¨®n. El fonamentalisme cient¨ªfic ¡ª¨¦s a dir, la idea que les humanitats s¨®n, sempre i en tot cas, pura xerrameca¡ª s¨ª que ¨¦s un enemic de les humanitats. Per¨° aix¨° no t¨¦ res a veure amb la ci¨¨ncia. Tot fonamentalisme es basa a negar, expl¨ªcitament o impl¨ªcitament, la validesa de les aptituds human¨ªstiques. O sigui: el fonamentalisme cient¨ªfic ¨¦s un enemic de les humanitats tant com ho ¨¦s el fonamentalisme religi¨®s, el fonamentalisme nacionalista o el fonamentalisme socialista.

La tasca m¨¦s urgent, si es vol evitar que les humanitats caiguin encara m¨¦s en un lloc marginal en la nostra gran conversa p¨²blica de masses, ¨¦s identificar b¨¦ quins s¨®n els seus enemics. I aquesta tasca ¨¦s, ella mateixa, una tasca humanista.

Jordi Llovet tenia ra¨®

M¨¦s d¡¯una d¨¨cada despr¨¦s de la seva publicaci¨®, Adeu a la universitat, de Jordi Llovet, un assaig que constatava i lamentava el declivi de les humanitats, segueix plenament vigent. La combinaci¨® de l¡¯extrema burocratitzaci¨® de la universitat i de la l¨°gica perversa de la productivitat ¡ªfilla de l¡¯economia de mercat¡ª ha perjudicat totes les disciplines. Per¨° si n¡¯hi ha una que ha patit de forma inclement la muntanya tediosa i arbitr¨¤ria feta a c¨°pia d¡¯ag¨¨ncies d¡¯acreditaci¨®, la d¨¨ria de la quantificaci¨® dels ¡°productes acad¨¨mics¡± i els opacs r¨¤nquings de revistes acad¨¨miques ha estat, sense gaire dubte, la disciplina human¨ªstica.

Anem a pams. La quantificaci¨® dels objectius que un humanista ha de satisfer ha dut a una exacerbaci¨® d¡¯una situaci¨® familiar en el m¨®n dels esports d¡¯elit: la competitivitat desbocada a l¡¯hora de produir. Es tracta del fam¨®s publish or perish. En l¡¯¨¤mbit que jo conec millor, el de l¡¯anomenada filosofia anal¨ªtica, puc jurar que els acad¨¨mics serien capa?os de vendre la seva mare a canvi d¡¯un argument l¨°gicament v¨¤lid i, sobretot, original.

Els departaments d¡¯humanitats de les universitats, tan burocratitzades, tendeixen a produir acad¨¨mics, no humanistes

Perqu¨¨ si hi ha alguna cosa absurda que aquesta competitivitat incentiva en l¡¯¨¤mbit de les humanitats ¨¦s, sense cap mena de dubte, la recerca de l¡¯originalitat. I no es tracta nom¨¦s que ¨¦s dubt¨®s que a l¡¯any 2023 pugui haver-hi res estrictament original en el domini de les humanitats per la senzilla ra¨® que el nostre objecte d¡¯estudi ¨¦s tan vell com ho som nosaltres. El problema ¨¦s que s¡¯incentiva una idea d¡¯originalitat que ens transforma en mercenaris acad¨¨mics. A tall d¡¯exemple anecd¨°tic: un fil¨°sof estatunidenc, que ensenya i fa recerca en una gran universitat de la costa est dels Estats Units, predica que cal buscar alguna cosa que no hagi estat dita mai abans per ning¨² en la teva disciplina. Un cop l¡¯hagis trobat, tot i que et pugui semblar una bajanada, has de pensar arguments que et serveixin per sostenir-la en un paper. ?s la manera d¡¯escalar en la cadena tr¨°fica de les humanitats quantificades: transformar-se en un mercenari a la recerca no de les bones idees ¡ªo com a m¨ªnim de les idees en qu¨¨ hom creu¡ª, sin¨® de les que ofereixin una millor retribuci¨® en termes acad¨¨mics.

D¡¯altra banda, la burocratitzaci¨® de la universitat comporta una alteraci¨® de la funci¨® i l¡¯¨°rgan t¨ªpic de totes les institucions madures. Les humanitats a l¡¯acad¨¨mia van ser creades per mirar de donar cert coix¨ª econ¨°mic i un bon grau d¡¯estabilitat laboral als humanistes. Aquesta era la seva funci¨®. Amb el temps, la superviv¨¨ncia de la instituci¨® s¡¯acaba convertint en la funci¨® principal de la instituci¨®. I aix¨ª ¨¦s com els departaments d¡¯humanitats tendeixen a produir acad¨¨mics, no humanistes.

Val a dir, com recordava Llovet en el seu llibre, que l¡¯humanisme europeu, tal vegada el per¨ªode daurat de les humanitats, no era un fenomen acad¨¨mic. L¡¯humanisme europeu es va conrear fora de les universitats. No m¡¯atreviria a afirmar-ho amb gaire seguretat, per¨° ¨¦s possible que, degut a l¡¯antiintel¡¤lectualisme burocr¨¤tic que domina la universitat, les humanitats estiguin migrant de l¡¯acad¨¨mia: s¨®n moltes les llibreries, fundacions, mitjans de comunicaci¨®, biblioteques, festivals o editorials que cada vegada m¨¦s imparteixen tallers o cursos, clubs de lectura, graven p¨°dcasts, organitzen debats, taules rodones o discussions on predomina, fins on jo he pogut veure, l¡¯esperit de la moral humanista. No es busca ¡°produir¡±, sin¨® divulgar ¡ªen el sentit m¨¦s noble de la paraula¡ª coneixement; no s¡¯incentiva la compet¨¨ncia, sin¨® la conversa, potser perqu¨¨, com deia Leopardi, es pensa parlant; no s¡¯idolatren les jerarquies dels r¨¤nquings i els n¨²meros buits, sin¨® les paraules. Potser estic esbiaixat per la meva pr¨°pia experi¨¨ncia, per¨° diria que aquests espais constitueixen una mena de reducte per a les aptituds human¨ªstiques i, amb freq¨¹¨¨ncia, fins i tot erigeixen un mur de desconfian?a vers la moral moralista.