Universitat sense humanitats

El ministre d¡¯estat Joan Subirats ha emprat la millor fe del m¨®n en dissenyar una llei universit¨¤ria, ja aprovada, que pret¨¦n solucionar uns quants problemes d¡¯enorme calibre propis de la universitat dels ¨²ltims decennis, o segles. En unes declaracions pr¨¨vies a l¡¯aprovaci¨® de la llei, Subirats manifestava: ¡°Les universitats s¨®n i continuaran sent pilars fonamentals per preservar el pluralisme ideol¨°gic, per a la generaci¨® de coneixement, per a la preparaci¨® humana i professional dels joves, etc.¡± (subratllats nostres). Aquestes expressions s¨®n per elles mateixes molt positives i lloables, como ho s¨®n aquests extractes del pre¨¤mbul de la llei, que transcrivim i tradu?m a continuaci¨®, amb postil¡¤les de collita pr¨°pia.

¡°La comunitat universit¨¤ria ha constitu?t a trav¨¦s de la hist¨°ria un espai de llibertat intel¡¤lectual, d¡¯esperit cr¨ªtic, de toler¨¤ncia, de di¨¤leg, de debat, de formaci¨® de valors ¨¨tics i human¨ªstics...¡± ¡°La universitat ha estat, ¨¦s i ha de ser font de coneixement, de benestar material, de just¨ªcia social, d¡¯inclusi¨®, d¡¯oportunitats i de llibertat cultural¡±. El ¡°benestar material¡± nom¨¦s l¡¯asseguren avui algunes carreres de tecnologia i d¡¯economia ¡ªun metge amb el MIR aprovat cobra ara 1.500 euros nets al mes¡ª; i la ¡°just¨ªcia social¡± continuar¨¤ sent una quimera si els estudiants amb fam¨ªlies amb pocs recursos no reben unes beques substancioses.

¡°Ha arribat el moment en qu¨¨ la universitat ha de tornar a demostrar la seva for?a adaptant-se i acompanyant les transformacions i reptes socials, culturals, tecnol¨°gics, mediambientals, cient¨ªfics i institucionals que caracteritzen el canvi d¡¯¨¨poca que travessem... D¡¯en?¨¤ la restauraci¨® de la democr¨¤cia, la societat ha experimentat una transformaci¨® multidimensional a escala global. S¡¯ha aprofundit la revoluci¨® cient¨ªfica i tecnol¨°gica, particularment en el camp de la informaci¨® i de la comunicaci¨®. La societat s¡¯ha beneficiat d¡¯una digitalitzaci¨® creixent... L¡¯autonomia de l¡¯aprenentatge en un entorn digital permet al professorat centrar-se en guiar la reflexi¨® i innovar l¡¯experi¨¨ncia docent, complementant d¡¯aquesta manera el paper tradicional centrat fonamentalment en el control de la memoritzaci¨®.¡±

No cal traduir m¨¦s passatges del pre¨¤mbul de la nova llei d¡¯universitats per adonar-se, com era d¡¯esperar, que l¡¯esperit de la llei ¡ªque ¨¦s el que compta, segons Montesquieu¡ª no entra en cap contradicci¨® amb l¡¯esperit del Pla Bolonya per a l¡¯ensenyament superior, sin¨® que el rebla: ¨¦s el preu de formar part d¡¯una Uni¨® absolutament tecnificada, desespiritualitzada i desintel¡¤lectualitzada.

La llibertat intel¡¤lectual, d¡¯esperit cr¨ªtic, de toler¨¤ncia i de di¨¤leg no va escaure a la vida universit¨¤ria fins a les reformes derivades de la revoluci¨® de 1789, i s¨®n elements que sempre han estat m¨¦s propis de les universitats alemanyes, franceses, angleses o italianes que de les espanyoles. A Espanya, de fet, una atmosfera com la que descriu el pre¨¤mbul de la llei nom¨¦s va ser una aproximada realitat entre el regeneracionisme i el final de la Segona Rep¨²blica.

La universitat ha de tornar a demostrar la seva for?a adaptant-se i acompanyant les transformacions i reptes socials, culturals, tecnol¨°gics, medioambientals, cient¨ªfics... D¡¯aquesta afirmaci¨® es desprenen dues coses completament oposades entre si: adaptar-se als reptes tecnol¨°gics i cient¨ªfics ¨¦s una cosa del tot contr¨¤ria a adaptar-se als reptes culturals de les nostres societats. Un cop m¨¦s, el paradigna cient¨ªfic i tecnol¨°gic, no controlat sin¨® estimulat per la llei, xocar¨¤ per for?a amb els reptes culturals i l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯una massa cr¨ªtica intel¡¤lectual poderosa. El gran repte sociocultural que tenen avui totes les societats desenvolupades i digitalitzades ¨¦s, precisament, compensar el paradigma tecnicocient¨ªfic amb una formaci¨® human¨ªstica que es troba als ant¨ªpodes de la t¨¨cnica. Per fi: suposar que la memoritzaci¨® no ¨¦s tasca universit¨¤ria ¡ªni educativa a qualsevol nivell, pel que sembla¡ª ¨¦s un altre error de pes. Exercir la mem¨°ria sempre ha fet en un cos social m¨¦s b¨¦ que mal: no podem anar tothora amb un estri a la butxaca que ens ho resolgui tot.

Quina llei s¡¯hauria de fer, doncs, per a la universitat del futur? Potser una de molt senzilla, amb nom¨¦s dos articles: 1. Ning¨² no ser¨¤ professor si abans no fa una lli?¨® davant els alumnes d¡¯un professor antic i demostra que serveix per ensenyar (la investigaci¨® i la gesti¨® venen despr¨¦s); i 2. Tots els estudiants d¡¯un districte universitari, facin la carrera que facin, hauran de cursar entre 24 i 48 cr¨¨dits d¡¯una o m¨¦s carreres d¡¯humanitats, a triar entre les intel¡¤lectualment solvents: lletres, filosofia i hist¨°ria. Mentre no passi aix¨°, el gros dels nostres llicenciats i doctors seran uns especialistes en sabers escanyolits, gens preparats per a una vida c¨ªvica, harm¨°nica socialment, desvetllada i feli?. La t¨¨cnica, i menys encara les noves tecnologies, no constitueixen cap preparaci¨® humana; tampoc la d¡¯un bon ciutad¨¤. Recordem Diderot: ¡°L¡¯educaci¨® p¨²blica no t¨¦ res que depengui de les circumst¨¤ncies; el seu fi ha de ser el mateix en qualsevol segle: formar homes virtuosos i l¨²cids.¡± Si, a m¨¦s, s¨®n bons professionals, doncs perfecte.