¡®Els portaveus de D¨¦u¡¯, d¡¯Antoni Batista: Consci¨¨ncia i intu?ci¨® de l¡¯Evangeli

La secularitzaci¨® de bona part de les societats occidentals no ha q¨¹estionat el llegat fonamental del cristianisme. D¡¯aqu¨ª que escriptors contemporanis n¡¯incloguin refer¨¨ncies (filos¨°fiques, liter¨¤ries, culturals...) a les seves obres o dialoguin amb autors i textos d¡¯aquesta tradici¨®. Potser l¡¯¨²nica gran excepci¨® ¨¦s casa nostra, on les Esgl¨¦sies espanyola i catalana han aconseguit un estranyament gaireb¨¦ absolut, fins al punt que la B¨ªblia s¡¯ha convertit en un text ali¨¨ per a la majoria de la poblaci¨®, per a gran part de la seva intel¡¤lectualitat i pr¨¤cticament per a qualsevol discurs p¨²blic....

La secularitzaci¨® de bona part de les societats occidentals no ha q¨¹estionat el llegat fonamental del cristianisme. D¡¯aqu¨ª que escriptors contemporanis n¡¯incloguin refer¨¨ncies (filos¨°fiques, liter¨¤ries, culturals...) a les seves obres o dialoguin amb autors i textos d¡¯aquesta tradici¨®. Potser l¡¯¨²nica gran excepci¨® ¨¦s casa nostra, on les Esgl¨¦sies espanyola i catalana han aconseguit un estranyament gaireb¨¦ absolut, fins al punt que la B¨ªblia s¡¯ha convertit en un text ali¨¨ per a la majoria de la poblaci¨®, per a gran part de la seva intel¡¤lectualitat i pr¨¤cticament per a qualsevol discurs p¨²blic. Evidentment, hi ha excepcions, per¨° s¨®n nom¨¦s aix¨°, excepcions.

Precisament dins del singular segell Fragmenta, el periodista totterreny Antoni Batista (Barcelona, 1952) ens ofereix la seva particular lectura del m¨®n b¨ªblic, on les novetats oferides serien la mirada del text sagrat des de la teoria de la comunicaci¨® i una estructura formal bastida sobre un disseny tripartit amb registres diferents i d¡¯aproximaci¨® creixent. Per¨°, en realitat, no ¨¦s aix¨ª.

En primer lloc, perqu¨¨ Els portaveus de D¨¦u fa servir el plantejament acad¨¨mic com a MacGuffin per dur el lector cap a terrenys m¨¦s suggeridors i, sens dubte, menys suats. I, segonament, perqu¨¨ el llibre se centra sobretot en l¡¯Evangeli segons sant Joan. Aquesta opci¨® es justifica perqu¨¨ mentre els altres tres evangelis can¨°nics tindrien un car¨¤cter sin¨°ptic, el darrer seria sem¨¤ntic, ¡°un relat diferent, en el qual la vida de Jes¨²s assoleix la m¨¤xima versemblan?a alhora que la seva major espiritualitat¡±. En tot cas, aquesta focalitzaci¨® no cerca participar dels intensos debats hermen¨¨utics, ni posar-se al dia de la ingent bibliografia existent, sin¨® fer-lo servir com a element d¡¯introspecci¨® personal i exploraci¨® vital.

Aquestes ¡®faltes¡¯ esdevenen fortaleses quan l¡¯h¨¤bil i brillant ploma de Batista oblida la suposada voluntat acad¨¨mica i es deixa anar pels viaranys m¨¦s propers al text autobiogr¨¤fic de pulsi¨® liter¨¤ria, com en l¡¯an¨¨cdota on relata les sensacions d¡¯interpretar La Passi¨® segons sant Joan de J. S. Bach. Resulta molt m¨¦s suggeridora i significativa l¡¯aproximaci¨® des de l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia, que converteix les possibles incongru¨¨ncies en llic¨¨ncies creatives. Determinades afirmacions, tries o interpretacions que podrien resultar conflictives en un text de voluntat cient¨ªfica, esdevenen il¡¤luminadores quan es canvia el registre i s¡¯hi vincula la individualitat.

La perip¨¨cia vital de Batista, les seves ecl¨¨ctiques lectures, la seva llarga traject¨°ria period¨ªstica, el seu bagatge musical i una gran capacitat per a la lliure associaci¨® s¨®n els elements que permeten quallar les millors p¨¤gines. ?s aleshores quan, curiosament, la voluntat inicial d¡¯aplicar la teoria de la comunicaci¨® pren sentit, a trav¨¦s de frases de gran for?a com ¡°No comptem el metr¨°nom llarg de la hist¨°ria pels monuments literaris d¡¯Horaci i Ovidi, ni per la filosofia de S¨¨neca, sin¨® per un Crist [¡­] pr¨¤cticament imperceptible. Perqu¨¨ mesurem el temps, que ¨¦s ci¨¨ncia pura, des de la metaf¨ªsica¡±; o ¡°La B¨ªblia ¨¦s el text de m¨¦s pragm¨¤tica de la hist¨°ria de la literatura¡±.