Per qui ens prenem

Un llibre important ha passat inadvertit aquests dies, enderiats com hem estat amb Sant Jordi, els m¨¦s venuts i els models de llengua liter¨¤ria. Es tracta de Per qui em prenc (LaBreu), el relat autobiogr¨¤fic de la canadenca Lori Saint-Martin (Lori Farnham de naixement; Kitchener, 1958 - Par¨ªs, 2022), escriptora, int¨¨rpret i traductora que, agafant la frase que li engegava la seva mare pel fet de voler parlar franc¨¨s (¡°Per qui et prens?¡±), explica el proc¨¦s pel qual, essent com era parlant d¡¯angl¨¨s, va fer seu el franc...

Un llibre important ha passat inadvertit aquests dies, enderiats com hem estat amb Sant Jordi, els m¨¦s venuts i els models de llengua liter¨¤ria. Es tracta de Per qui em prenc (LaBreu), el relat autobiogr¨¤fic de la canadenca Lori Saint-Martin (Lori Farnham de naixement; Kitchener, 1958 - Par¨ªs, 2022), escriptora, int¨¨rpret i traductora que, agafant la frase que li engegava la seva mare pel fet de voler parlar franc¨¨s (¡°Per qui et prens?¡±), explica el proc¨¦s pel qual, essent com era parlant d¡¯angl¨¨s, va fer seu el franc¨¨s com a llengua materna. Per¨°, ¨¦s aix¨° possible? Pot ser que alg¨², de manera deliberada, substitueixi la llengua materna per una altra llengua i esdevingui, aix¨ª, alg¨² altre?

La de Saint-Martin ¨¦s una hist¨°ria de desconstrucci¨® de la persona i de reconstrucci¨® ben b¨¦ sota una nova pell, fins i tot sota un altre nom. Un altre escriptor franc¨°fon com ¨¦s ?douard Louis (en origen Eddy Bellegueule; ell tamb¨¦ va canviar de nom) narra un proc¨¦s semblant a Canviar: m¨¨tode (M¨¦s Llibres), en qu¨¨ l¡¯autor explica el seu tr¨¤nsit de desidentificaci¨® d¡¯uns or¨ªgens de mis¨¨ria i viol¨¨ncia a fi de reconstruir-se per mitj¨¤ de la cultura i el prestigi; encabat de la transformaci¨®, esdev¨¦ una altra persona. El proc¨¦s de Saint-Martin ¨¦s paral¡¤lel a aquest i d¡¯altres (com n¡¯hi ha de g¨¨nere, per exemple), per¨° prenent un element poc habitual en la construcci¨® de la pr¨°pia identitat (construcci¨® conscient, s¡¯ent¨¦n) com ¨¦s la llengua.

Nascuda en territori angl¨°fon, Lori Saint-Martin t¨¦ el primer contacte amb el franc¨¨s als deu anys, quan a l¡¯escola se n¡¯introdueix l¡¯estudi; ¨¦s l¡¯assignatura m¨¦s detestada per tots els seus companys, que no hi troben cap utilitat (de fet, no sembla que a ning¨² fora del Quebec li interessi gaire el franc¨¨s) i ¨¦s motiu constant de burles, per¨° per a l¡¯autora significa la porta oberta a tot un altre m¨®n, el vehicle a partir del qual imaginar¨¤ un futur fora de la seva ciutat i el trencament amb una realitat social i familiar que, sense ser angoixant ni violenta, ¨¦s impermeable a les perspectives. El franc¨¨s ser¨¤ la coartada per cursar estudis universitaris en zona franc¨°fona, i amb el temps n¡¯assolir¨¤ la compet¨¨ncia plena fins al punt de perdre l¡¯accent propi. ?s llavors, quan nom¨¦s el cognom delatava el seu origen no franc¨°fon, que Lori Farnham se¡¯l decideix canviar triant un nom a l¡¯atzar.

Lluny de situar-nos en el marc mental tant dels que consideren que les lleng¨¹es s¨®n mers vehicles de comunicaci¨® intercanviables com dels que pensen que una llengua configura una identitat grupal o col¡¤lectiva, Lori Saint-Martin obre la porta a la construcci¨® d¡¯identitats ling¨¹¨ªstiques (i personals) superposades per mitj¨¤ de la superposici¨® de lleng¨¹es, fent un pas m¨¦s enll¨¤ de la concepci¨® na?f que el biling¨¹isme ¨¦s enriquidor per permetre¡¯ns esdevenir persones diferents en parlar lleng¨¹es diferents, en una evoluci¨® inacabable que fa tantes giragonses com fa la vida i que ¨¦s, per tant, eminentment l¨ªquida. De l¡¯angl¨¨s al franc¨¨s per esdevenir del tot franc¨°fona, per tornar a l¡¯angl¨¨s amb els fills a fi que la mare es pogu¨¦s entendre amb els nets.

El llibre, per¨°, t¨¦ una llacuna important, en tant que situa la pugna per l¡¯hegemonia al si de l¡¯individu entre lleng¨¹es dominants, lleng¨¹es de prestigi, i no sabem qu¨¨ passa si una de les lleng¨¹es ¨¦s d¨¨bil. No sempre el biling¨¹isme ¨¦s una decisi¨® conscient, ni tampoc ¨¦s perqu¨¨ s¨ª que hi ha ciutats biling¨¹es (al llibre esmenta com a tals Montreal i Barcelona), ni tampoc el fet d¡¯abandonar una llengua i abra?ar-ne una altra ¨¦s resultat d¡¯una tria; ella mateixa explica com la seva ciutat va abandonar l¡¯alemany (Kitchener, a Ontario, va ser poblada sobretot per immigrants alemanys) arran de la Primera Guerra Mundial a causa del desprestigi que hi anava associat. Sense l¡¯exercici del poder i de la propaganda a renunciar a la llengua materna (com n¡¯hi havia), no s¡¯explica que l¡¯angl¨¨s resist¨ªs l¡¯embat de les successives migracions als Estats Units.

El relat de Saint-Martin resulta fonamental per situar la llengua al centre de l¡¯individu i equiparar el debat sobre el respecte per la llengua que parles amb d¡¯altres trets de la condici¨® humana que ens defineixen (g¨¨nere, color de pell, orientaci¨® sexual), malgrat que ometi el vessant pol¨ªtic del contacte de lleng¨¹es i la c¨¤rrega de viol¨¨ncia que sovint comporta l¡¯abandonament de la llengua per una altra.